“Ens hem perdut molt en el debat de les essències i hem oblidat el dia a dia dels barcelonins”

Albert Batlle va dimitir del càrrec de director general dels Mossos per la celebració de l'1 d'octubre. El dia 25, haurà de declarar com a testimoni en el judici al Tribunal Suprem. A més, es presenta com a número 3 amb el PSC a l'alcaldia de Barcelona. En parlem en aquesta entrevista

Siscu Baiges
 
 
 
Albert Batlle, ex director general dels mossos i número 3 de la candidatura de Jaume Collboni (PSC) a l'alcaldia de Barcelona | Pol Rius

Albert Batlle, ex director general dels mossos i número 3 de la candidatura de Jaume Collboni (PSC) a l'alcaldia de Barcelona | Pol Rius

El 25 d’abril ha de declarar com a testimoni en el judici als polítics i activistes independentistes que té lloc al Tribunal Suprem per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Va dimitir del càrrec de director general dels mossos, dos mesos i mig després, quan va escoltar que el conseller d’Interior, Joaquim Forn, el seu superior, declarava que els mossos garantirien que “la gent pogués votar amb tranquil·litat” aquell dia. Un any i vuit mesos després torna a l’escena política. Ara com a número 3 de la candidatura socialista a l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Jaume Collboni. Ho fa en representació d’ ‘Units per Avançar’, el partit que lidera Ramon Espadaler, el conseller que el va fitxar per dirigir la policia autonòmica.

Després de dimitir com a director general dels Mossos el 17 de juliol de 2017 es va retirar de la vida política. Per què ha decidit tornar, ara?

A partir d’aquell dia no vaig fer declaracions o intervencions públiques però això no vol dir que no hagi estat actiu des del punt de vista de parlar amb gent, analitzar la situació general del país i penso que hi ha una oportunitat de millorar-la des del món local. A partir de 1979, vam començar a construir la democràcia a través dels ajuntaments. Davant la trencadissa actual, hem de recomposar la situació política a partir del món local. Accepto les tertúlies i les anàlisis però sóc un home d’acció, de gestió pública.

Li han ofert participar en tertúlies?

Quan vaig dimitir era una peça atractiva pels mitjans i durant tres setmanes em vaig negar totalment a les entrevistes i les tertúlies. Es van cansar d’avisar-me.

Es presenta de número 3 de la candidatura de Jaume Collboni i n’hi ha una altra, la de JuntsxCat, que encapçala Joaquim Forn, a qui vostè va presentar la dimissió i que ara és a la presó i està sent jutjat al Tribunal Suprem. Quina sensació li produeix aquesta situació?

Totes les candidatures tenen un punt de transversalitat, de gent que ve de diferents orígens. Hi ha maragallistes a pràcticament totes les candidatures. Amb Joaquim Forn vaig coincidir a l’Ajuntament quan jo era regidor del govern i ell estava a l’oposició. També hi vaig tenir relació política quan jo era director general de la Policia i ell era tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament. Personalment, bona. Lamento molt la situació en la qual es troba ara.

I vostè va ser regidor d’un ajuntament presidit per Pasqual Maragall. Col·laborava amb el seu germà Ernest, que ara encapçala la llista d’ERC

Hi ha gent que va ser regidora amb Pasqual Maragall a tres candidatures. Ferran Mascarell a JuntsxCat, Ernest Maragall a ERC i jo a la candidatura socialista. Amb Ernest Maragall vaig coincidir a l’Ajuntament perquè ell n’era funcionari, va tenir responsabilitats de gestió no directament polítiques i després va ser regidor. Amb ell i amb Mascarell vaig coincidir al govern de la Generalitat. Ernest Maragall primer va ser secretari del Govern i després conseller d’Ensenyament i Ferran Mascarell, conseller de Cultura, essent jo secretari de Serveis Penitenciaris.

Tothom vol ser ara maragallista per esgarrapar vots?

No és qüestió d’utilitzar-lo sinó que tothom ens en sentim hereus. Li vaig dir a Manuel Valls que a França tothom és gaullista. D’una manera o altra, encara ara, tots recuperen sempre part de l’herència de De Gaulle, siguin de centre, d’esquerres o de dretes. Aquí també està passant. La mateixa Colau s’ha presentat moltes vegades com hereva del llegat de Pasqual Maragall. És lògic. Maragall representa el millor de la història recent de Barcelona. Trobo d’una lògica absoluta que aquest patrimoni sigui reivindicat des de diverses bandes. La nostra candidatura representa la capacitat d’entendre’s que tenia Pasqual Maragall. Mai no va tenir majoria absoluta però es va saber entendre amb Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell, Lali Vintró, Jordi Borja, Pilar Rahola. Aquesta és la voluntat de la candidatura que encapçala Jaume Collboni.

Al llarg de la seva vida com a gestor públic ha adoptat moltes decisions. La de dimitir com a director general dels Mossos va ser un de les més difícils?

Em va saber greu, efectivament. Crec que estàvem fent una bona feina, però les circumstàncies m’hi van portar. Estàvem en un final d’etapa.

I una de les més encertades?

Seré testimoni d’aquí a uns dies al Tribunal Suprem. No he fet cap declaració sobre la dimissió. Esperaré a fer-ho després d’haver declarat davant el Tribunal.

Es pot fer una campanya electoral municipal normal amb un cap de llista a la presó?

El país no és normal. Caps de llista a la presó n’hi ha a les europees, les generals i les municipals. Hi ha una situació d’anormalitat al país. El que hem de fer nosaltres és una campanya normal, perquè volem parlar dels problemes de la gent. Ens hem perdut molt en el debat de les essències i hem oblidat el dia a dia dels barcelonins. Hem de fer una campanya mirant endavant amb la voluntat de recomposar tots els ponts que s’han trencat. L’Ajuntament pot ser una bona plataforma per fer-ho. Entrem en una fase amb diverses eleccions i nosaltres ens hem de centrar en allò que es debat en cada una d’elles. En el cas de Barcelona ho hem de fer en propostes per la ciutat. Hi ha moltíssima feina a fer.

Algunes candidatures volen que aquestes eleccions decideixin si Barcelona és la capital de l’independentisme o no

Seria un error. Barcelona és una gran capital catalana, espanyola i europea. És una ciutat oberta, cosmopolita en el sentit més ampli del terme i, en un món global, s’ha de posicionar de ‘per se’. És coneguda arreu del món i ho seguirà sent passi el que passi. Centrar-se en un debat recurrent, circular, pesat com aquest no ens portarà enlloc. En els dies que porto de pre-campanya m’he vist amb sectors molt diversos, el moviment veïnal, consells de gremis, associacions de comerciants, eixos comercials… Del que et parlen és de seguretat, ordenació de l’espai urbà, transport, civisme… no et parlen de si Barcelona ha de ser la capital d’una Catalunya independent o no. Avui per avui és un debat inútil.

Albert Batlle, ex director general dels mossos i número 3 de la candidatura de Jaume Collboni (PSC) a l’alcaldia de Barcelona | Pol Rius

Com valora el mandat municipal que ara conclou, amb Ada Colau com alcaldessa?

S’han defraudat moltes expectatives. És la principal crítica que li faig. Va aconseguir mobilitzar gent que estava decebuda per moltes raons. Havien patit els efectes de la crisi. Colau entra com alcaldessa el 2015 quan encara estem en plena crisi econòmica. Molta gent esperava molt en problemàtiques com l’habitatge. Però aquestes expectatives s’han vist molt decebudes.

Va trencar amb el PSC

Va ser un altre dels seus grans errors. Intentar governar Barcelona amb 11 regidors és insensat. N’hi ha 41. Has d’intentar teixir moltes complicitats i consens. Si no pots fer un pacte de govern, almenys fes un pacte de governabilitat. No ha pogut fer ni una cosa ni l’altra. No només va ser un error trencar amb el PSC sinó els motius amb els quals ho va justificar. No tenia cap sentit. Va ser pel procés, una causa absolutament extrabarcelonina.

Durant vuit anys es va encarregar de l’esport barceloní des de l’Ajuntament. La ciutat ha de ser la seu de grans esdeveniments esportius? L’equip d’Ada Colau no ho ha tingut clar

S’ha de postular sempre com a seu de grans esdeveniments. Té una gran capacitat d’atracció. Des de seus corporatives al Mobile i qualsevol gran congrés. El que sigui. I, per descomptat, fets esportius. Barcelona deu als Jocs Olímpics del 1992 el seu procés de transformació més important. Ha de ser candidata a tot sense descuidar el dia a dia. No hi ha una dicotomia entre grans esdeveniments i el dia a dia. Són complementaris. Els grans esdeveniments et permeten gestionar millor el dia a dia. Barcelona apareix sempre com a candidata a aquests esdeveniments. Vam tenia la frustració de no ser elegits com a seu de l’Agència Europea del Medicament i d’aquí hem de treure lliçons. La situació general del país ens va perjudicar. Hem de donar una imatge de fiabilitat i estabilitat.

Jocs Olímpics d’Hivern, sí o no?

És una candidatura complicada, arriscada. Barcelona queda molt lluny dels centres d’esquí hivernal, però pot establir complicitats amb el Pirineu que ens pot permetre fer competicions en espais tancats aquí i les que es fan a l’aire lliure allí.

Va ser secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Ser responsable de les presons és una tasca dura. Quin record en té?

Era una responsabilitat molt complicada, a més era en uns moments on hi havia una massificació extraordinària als centres, amb la qual cosa la funció bàsica de la política penitenciària que és la rehabilitació i la reeducació de les persones que han comès delictes, es complicava molt. Hem solucionat el tema dels equipaments penitenciaris, com a mínim, per cinquanta anys. Catalunya portava exercint aquesta competència des de l’any 1983 però no s’havia construït cap presó. Vam inaugurar dues presons. En vam deixar dues més pràcticament acabades i si s’ha tancat la Model ha estat gràcies al Pla d’Equipaments Penitenciaris que vam aprovar. Em sento molt satisfet d’aquella etapa.

Què caldria fer ara amb les presons de Barcelona?

Tenim encara funcionant el centre obert de la Trinitat que s’ha de reconvertir a mig termini. Està molt envellit. No hem de renunciar a un centre de preventius a prop de la Ciutat de la Justícia.

Va ser director adjunt de l’Oficina Antifrau de Catalunya

L’Oficina Antifrau estava començant a posar-se en funcionament. Va morir el primer director i en l’etapa següent se’m va demanar que hi anés d’adjunt. Va ser una etapa complicada. Després hi va haver les vicissituds del director que tothom coneix.

Quan va esclatar l’escàndol de la conversa enregistrada entre el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, vostè ja no hi era

Havia plegat un any i mig abans.

El va sorprendre el que va passar?

Clar. Pots tenir percepcions sobre les persones però una cosa com aquesta no se l’esperava ningú.

Què en pensa de la ‘policia patriòtica’ que sembla que va funcionar durant el mandat de Fernández Díaz?

Intentar involucrar la policia en operacions polítiques és un error descomunal. La policia no és de dretes ni d’esquerres, ni del govern ni de l’oposició. És una eina essencial al servei de la seguretat del conjunt dels ciutadans. Apartar-se d’aquest principi ens porta a coses com l’espectacle del comissari Villarejo i les seves relacions amb el poder polític, que és condemnable i perjudica la imatge de la policia, que és un del pilars bàsics de la fiabilitat de les institucions.

Què li sembla la decisió de Quim Torra de crear un cos especial de mossos que depengui directament de Presidència?

En aquest tema prefereixo no opinar en aquests moments. No vull posicionar-me. M’ho han demanat molt però respecto molt els mossos d’esquadra i demano que se’ls respecti. Ha faltat respecte per part de les institucions a la seva policia.

La Guàrdia Urbana està bé com està? El govern d’Ada Colau ha tingut uns quants contenciosos amb ella

Has de respectar molt la teva policia. Donar-li suport. La policia ni ha de ser elogiada ni blasmada. Ha de ser respectada. El govern municipal ha tingut algunes faltes de respecte a la Guàrdia Urbana en el tema del top manta i altres actuacions. És una policia d’una llarga història que es mereix tot el suport del poder polític. Barcelona és una ciutat segura però els índexs de delinqüència han augmentat els últims anys. S’ha de corregir des de molts àmbits d’actuació i s’ha de fer un dimensionament correcte de la policia que actua al territori: els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Hem proposat que en el proper mandat s’incorporin mil nous agents de la Guàrdia Urbana i, com a mínim, quatre-cents agents més dels Mossos d’Esquadra. La seguretat de Barcelona els fa necessaris en aquests moments.

Què faria amb els manters?

Aquesta és una activitat il·legal i immoral, amb màfies per enmig, que s’ha de combatre. S’ha anat enquistant. S’ha d’eliminar. És difícil fer-ho d’un dia per l’altre però ha de ser la voluntat de qualsevol responsable de seguretat ciutadana. Fa cinc o sis anys hi havia 250 o 300 manters, que era un volum gestionable, però ara, segons quins mesos de l’any, n’hi ha 2.000. Això s’ha de combatre i tothom ha d’entendre que és incompatible amb el funcionament ordinari de la ciutat. No ens podem permetre que la plaça Catalunya, el moll de la Fusta, el portal de l’Àngel, l’avinguda Maria Cristina,… estiguin colonitzats per la venda de productes il·legals.

Albert Batlle, ex director general dels mossos i número 3 de la candidatura de Jaume Collboni (PSC) a l’alcaldia de Barcelona | Pol Rius

Té la sensació de tornar a la seva casa política original? Molts socialistes van considerar una certa traïció que acceptés entrar a l’administració de la Generalitat governada per CiU

Sóc un gestor públic. Em considero catalanista i socialdemòcrata. A la candidatura hi vaig ocupant un lloc de ‘Units per Avançar’. Em sento molt confortable. Durant tot el temps que he estat director general de la Policia he tingut unes relacions magnífiques amb tots els grups i en primer lloc amb el socialista. Mai no he sentit que me n’hagués anat. Les circumstàncies de la gestió política m’han portat a assumir determinades funcions. Ho tornaria a fer. L’oferta d’anar de director general de la Policia es deu a l’experiència que tenia en temes de seguretat i gestió com a secretari de serveis penitenciaris i com a regidor. Se suposava que tenia un cert coneixement del funcionament de l’Administració i de les polítiques del carrer. Em vaig sentir molt còmode com a director de la policia. Vaig haver d’abandonar el PSC però m’he sentit molt còmode també amb l’oferta que se m’ha fet d’anar a la llista de Jaume Collboni.

Per què s’ha afiliat a ‘Units per Avançar’, el partit impulsat per Ramon Espadaler?

Tinc molt bon record del treball amb Ramon Espadaler als mossos d’esquadra. Quan va dimitir com a conseller d’Interior, en considerar que les coses no anaven per on havien d’anar, jo encara vaig continuar un any i mig. Sempre hem mantingut una relació molt bona i estreta.

Què passarà a les eleccions municipals a Barcelona?

Són unes eleccions molt obertes. Hi ha una força en ascens que és el Partit Socialista. Anem cap a un escenari on no es pot descartar cap possibilitat. Collboni pot ser el cap de la llista més votada. La llista socialista és la més fiable per l’experiència de tots els anys de govern que va tenir i per la capacitat d’interlocució amb el conjunt dels diferents sectors de la ciutat. No hi ha cap candidatura que tingui una carta de presentació millor, en aquest sentit. Serà la que tindrà més capacitat d’establir aliances diverses.

Creu que Jaume Collboni té possibilitats reals de ser alcalde?

Crec que té possibilitats certes de ser-ho. El que no era normal era el resultat de les darreres eleccions. Els socialistes havien arribat a tenir vint regidors a l’Ajuntament de Barcelona i no té massa explicació que ara només en tinguin quatre. Han passat moltes coses i ara es pot preveure que el Partit Socialista recuperi el protagonisme que ha tingut a la direcció de la ciutat durant pràcticament les tres quartes parts del municipalisme democràtic.

Si tornés al govern municipal, què li agradaria fer?

Em veig en l’àmbit de la seguretat i hi ha una qüestió que m’interessa i de la qual se n’ha parlat molt però que s’ha d’aprofundir, que és la necessitat de fer una política global de caràcter metropolità. També en temes de seguretat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*