Enric Millo: “Si els locals de votació haguessin estat tancats, no hi hauria hagut cap problema”

El delegat de Govern a Catalunya obre l'onzena sessió del judici del Procés al Tribunal Suprem defensant l'actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Ter García
 
 
 
Enric Millo, declarant al Tribunal Suprem

Enric Millo, declarant al Tribunal Suprem

“Estic segur que els cossos i forces de seguretat van complir professionalment i van actuar proporcionalment”, ha afirmat avui en el Tribunal Suprem Enric Millo en referència a l’actuació dels 6.000 agents de la Guardi Civil i Policia Nacional que van ser enviats a Catalunya per el referèndum. La jornada va acabar, segons han denunciat diferents organitzacions davant l’ONU, amb prop d’un centenar de persones agredides per la policia, algunes de gravetat, com Roger Español, que va perdre un ull a causa del tret d’una bala de goma per part de la Policia Nacional, armament l’ús del qual està prohibit a Catalunya des de desembre de 2013.

Millo, delegat de Govern a Catalunya, ha obert l’onzena sessió del judici del Procés, després que el passat 4 de març passés per la sala de la Secció Segona del Tribunal Suprem José Antonio Nieto —secretari d’Estat de Seguretat, actualment secretari electoral del PP de Casado—, Roger Torrent —president del Parlament català—, José María Espejo —vicepresident primer de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, també de Ciutadans—, David Pérez Ibáñez, membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, del PSOE—, Antonio Baiona —lletrat major del Parlament català fins a juny de 2018— i Xavier Muro i Bas —secretari general del Parlament, que hauria advertit Forcadell de les conseqüències legals de convocar el referèndum.

El delegat de Govern ha explicat que, quan Joaquim Forn va assumir la conselleria d’Interior l’estiu de 2017, li va afirmar, en relació al dia del referèndum, que “garantirem que la jornada electoral es desenvolupi amb total normalitat”. Una frase que, segons ha subratllat, se li va quedar gravada. Millo ha afirmat que, a més de les jornades del 20 de setembre, quan va tenir lloc el registre de la Conselleria d’Economia, i l’1 d’octubre, va haver-hi més mobilitzacions, moltes pacífiques però també “grups violents”. “Pintar en una paret ‘Millo muere’, molt pacífic no és”, afirma.

“Es va començar a generar un clima de conflictivitat que va anar augmentant progressivament i que va donar lloc a episodis d’assetjament, fustigació i violència en molts àmbits, no només el dia 20″, relata. “Pràcticament en totes es concentraven grups nombrosíssims de persones en diferents modalitats, més de 150 accions en diferents municipis, davant diferents edificis, a vegades amb artefactes incendiaris, assetjaments a les comitives judicials i als seus vehicles, als hotels on hi havia guàrdies allotjats, va caldre desallotjar alguns, a la pròpia Delegació del Govern”, continua.

Subratlla el paper de WhatsApp i xarxes socials en les mobilitzacions i acusa Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural d’encoratjar les mobilitzacions. També de la “gran importància” que van adquirir els Comitès de Defensa de la República (CDR). “La capacitat de mobilització era extraordinària a través de les xarxes socials i de les cadenes i els grups de WhatsApp”. “Aparentment són cèl·lules autònomes, però un estudi detallat del seu funcionament, de com evolucionen, permet deduir que darrere hi ha una estructura i una organització. Això d’espontani té poc”, continua. L’exdelegat admet que és difícil generalitzar, perquè hi ha tot tipus de persones als CDR, violentes i no violentes. “En 20 minuts eren capaços de situar 500 persones en un lloc i en 30 canviar-les de lloc, això revela la capacitat de les persones que ho organitzaven (…), seguríssim que hi ha moltíssima gent de bona fe i pacifista que participa en ells, però també hi ha persones que no tenen problema a utilitzar la violència i que estan camuflats en ells”.

Sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 20 de setembre de 2017, Mill afirma que li consta que “es va demanar el suport dels Mossos per a mantenir la seguretat ciutadana i protegir el treball de les comitives judicials i la policia judicial, i que en moltes ocasions, encara que van trigar a arribar, va haver-hi un suport, però no sempre l’eficaç que hauria d’haver estat. Em ve al capdavant el registre de Unipost, els Mossos van trigar hores a arribar i hi havia un gran nombre de persones que impedia l’entrada, van passar hores fins que van arribar”. El delegat de Govern ha acusat els Mossos de no haver actuat “diligentment”.

A preguntes de l’advocat de Joaquim Forn, Javier Melero, Mill ha defensat la professionalitat i proporcionalitat dels cossos de seguretat de l’Estat. Encara que ha admès conèixer que hi ha una gran quantitat d’aquests agents imputats per la seva actuació l’1 d’octubre, ha assenyalat que fins ara cap d’ells ha estat condemnat.

Mill ha afirmat que el pla dels agents era arribar als “més de 2.000 locals” on hi havia votacions per a requisar el material. “Havia de ser una actuació d’una durada breu, però el que es van trobar en un nombre important de centres va ser que, a part de les persones que estaven aquí per a votar, s’havien mobilitzat persones que format autèntiques muralles que tenien com a objectiu impedir aquesta actuació. Això va obligar a utilitzar un temps molt major”, explica, reiterant que “els cossos van actuar d’acord amb la llei, amb professionalitat i proporcionalitat”. Mill apunta que van ser més de 30 col·legis en els quals “va haver-hi necessitat d’usar, de manera, raonable la força”.

Sobre l’acte de la instructora que ordenava a la clausura dels locals de votació. Mill assenyala que l’ordre és “impedir l’ús dels espais destinats a la votació de l’1 d’octubre”. “Jo entenc que havien d’estar tancats fins a l’1 d’octubre, i si hagués estat així, no hi hauria hagut cap problema”, afegeix.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*