En un carreró sense sortida

És cert que a Puigdemont l'empara la legitimitat, però també ho és que s'han de recuperar les institucions al més aviat possible i la via de la legitimitat no sembla que pugui ser la més efectiva

Montse Melià
 
 
 
Compareixença de Roger Torrent al Parlament de Catalunya | @rogertorrent

Compareixença de Roger Torrent al Parlament de Catalunya | @rogertorrent

La decisió del president del parlament, Roger Torrent, d’ajornar el ple d’investidura previst per avui ha fet esclatar les tensions entre els grups independentistes. Pel que han dit els portaveus de Junts per Catalunya i la CUP, Torrent, ha convocat a la premsa per anunciar la desconvocatòria del ple sense informar-los. Com a rèplica, ERC ha informat que Torrent ha intentat parlar amb Puigdemont per telèfon abans d’anunciar la seva decisió fins a quatre vegades i no li ha contestat. Diuen que no agafa trucades de desconeguts. Tant la formació de Carles Puigdemont com la CUP han dit que no eren partidaris de desconvocar aquest ple d’investidura el que vol dir que estan disposats a seguir plantant cara al govern central i al Tribunal Constitucional (TC).

Defensen la legitimitat de Puigdemont perquè va ser el més votat entre les formacions independentistes i és el candidat proposat formalment per les tres forces del bloc sobiranista per accedir a la presidència i perquè no té cap condemna que li impedeixi ser candidat. D’aquí ve una part del problema, el TC diu que podria presentar-se a la investidura de forma presencial però que ho ha d’autoritzar el jutge del Suprem. Jutge que, evidentment, no pensa acceptar-ho perquè hauria de treure a tots de la presó i ja ha dit que no té cap intenció de fer-ho. És cert que a Puigdemont l’empara la legitimitat, però també ho és que s’han de recuperar les institucions com més aviat millor i la via de la legitimitat no sembla que pugui ser la més efectiva.

Ja s’està notant per tot arreu l’aplicació del 155 perquè el govern del PP està prenent decisions que perjudiquen, i molt, tant les inversions en aspectes molt diversos i importants per l’autogovern, com la sanitat o l’educació i especialment els aspectes socials com ara les subvencions per ONG o empreses del tercer sector com el capítol dels nomenaments a les conselleries. La realitat és que encara que en uns dies es pogués fer la investidura de Carles Puigdemont, probablement no hi hauria garanties per poder fer efectiva aquesta investidura perquè, aleshores sí, l’impugnaria el Tribunal Constitucional. Per tant, el més probable és que s’hagi de buscar un altre candidat. Es parla de Jordi Sánchez, tot i que hauria d’obtenir el “permís” del jutge Llarena del Tribunal Suprem.

Una altra possibilitat és que al final s’hagin de fer noves eleccions, possibilitat gens descartable tenint en compte el conflicte que hi ha entre les formacions independentistes. Ara bé, aquesta possibilitat allarga molt l’aplicació del 155 i no està clar a qui beneficiaria més. Pel que sembla a qui perjudicaria menys seria als partits independentistes, que el dimarts han tornat a treure a milers de persones al carrer. Tot i que podria ser que una part dels seus votants s’abstingués per a expressar el seu descontentament amb com s’han portat les coses especialment per les desavinences entre les tres formacions.

De la banda dels “constitucionalistes”, el Partir Popular podria recuperar posicions o no, potser tindrien més càstig per la corrupció. Ciutadans potser tampoc millorarien perquè ni tan sols han gosat a intentar una presidència alternativa; els socialistes apareixen com a comparses del PP i als Comuns probablement tampoc els beneficiaria unes noves eleccions polaritzades. No són descartables tampoc perquè Junts per Catalunya no vol ni sentir parlar d’un candidat, o candidata, alternativa.

No, probablement unes noves eleccions tampoc serien la solució pel carreró sense sortida en el que està immersa la política a Catalunya. I l’espanyola en general perquè el govern del PP encara no ha aconseguit aprovar els pressupostos i no sembla que el PNB els pugui donar suport mentre està en vigor el 155. Perquè, qui els diu als bascos que en un futur no els pugui tocar rebre?

Montse Melià
Sobre Montse Melià

Montserrat Melià ha estat redactora de política a la seu de RNE Barcelona, redactora de política al congrés dels diputats a Madrid. Cap d’informatius de RNE-Catalunya i directora de RNE—Catalunya. Actualment és membre de Consell d’Informatius de TVE-Òrgan de control de la neutralitat, pluralitat i diversitat als informatius de TVE. Imparteix tallers al Màster gènere i comunicació de la UAB. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*