Els ‘pelotazos’ de Florentino Pérez a Mèxic

El grup ACS ha rebut almenys 76 contractes públics en els tres últims governs de Mèxic, sent el corporatiu estranger més beneficiat. Sobre alguns contractes planeja l'ombra de la corrupció, amb una manera d'operar que no dista molt d'altres empreses de l'Íbex 35, que esquiven al país asteca els compromisos d'empreses i drets humans de l'ONU

J. Gil, A. Guitiérrez, M. Molina, M. Siscar y S. Vicente
 
 
Florentino Pérez y el expresidente mexicano Enrique Peña Nieto. PRESIDENCIA DE MÉXICO

Florentino Pérez y el expresidente mexicano Enrique Peña Nieto. PRESIDENCIA DE MÉXICO

Un grup de nens i nenes juga a la pilota en una pista de ciment a Unión Hidalgo, en l’Istme de Tehuantepec, al sud-est de Mèxic, allà on el país asteca s’estreny i la cintura de terra entre els dos oceans mesura només dos-cents quilòmetres. A l’horitzó s’erigeixen files d’aerogeneradors d’energia elèctrica, que bategen els jugadors com “aerogubiños”, una contracció d'”aero” i “gubiños”, gentilici del poble.

En aquesta pista modesta, sense xarxes a les porteries ni gespa al camp, juguen a futbol 527 nenes, nens i joves vestits amb l’uniforme blanc oficial de l’equip més ric del món, el Reial Madrid. Les samarretes contrasten en una regió on encara es perceben els estralls del terratrèmol que va arrasar Mèxic al setembre de 2017, i on 6 de cada 10 dels seus habitants viuen sota el llindar de la pobresa.

Aquesta pista és una de les escoles sociodeportivas de la Fundació Reial Madrid que, presidida per l’empresari Florentino Pérez Rodríguez , promou set projectes d’escoles de futbol a Mèxic per a les poblacions desfavorides. Una gran campanya de màrqueting per al club, en els mateixos llocs on el holding Activitades de Construcción y Servicios (ACS), que també dirigeix Florentino Pérez, té inversions milionàries.

Pérez s’ha fet famós per presidir l’equip blanc, que segons Forbes és “el club més valuós del món”, valorat en 3.800 milions d’euros -en maig de 2019-, amb ingressos anuals de 751 milions d’euros i beneficis de 94 milions. Engrunes en comparació amb l’altra cartera de Florentino. ACS és la principal concessionària espanyola al món i, segons els seus últim comptes públics (març del 2019), la seva cartera ascendeix a 72 mil milions d’euros. Tan sols una dada: quan Florentino es va convertir en president del Reial Madrid l’any 2000, ACS era la cinquena constructora d’Espanya. Sis anys després ja era la primera. Avui no hi ha qui li faci ombra.

Un grup de nenes juga a voleibol. Al fons, diversos aerogeneradors d’energia elèctrica. MARTA MOLINA

Una de les operacions més importants per a aquest creixement va ser l’adquisició en 2003 del Grup Dragados, que va catapultar ACS al número 1 d’Espanya i tercer a nivell europeu; també, l’adquisició d’una participació que li va donar el control de la companyia alemanya Hochtief, el 2007. I l’últim ‘pelotazo’ el va donar el 2018, amb la compra d’Abertis.

Ja hi ha rius de tinta sobre les relacions político-empresarials que es teixeixen en els seients VIP dels grans equips de futbol. A la llotja presidencial de l’Estadi Santiago Bernabéu es convida a la plana major del futbol, la política i els negocis espanyols i internacionals. Des del rei d’Espanya, Felip VI , fins a Angélica Rivera, l’esposa del llavors president mexicà Enrique Peña Nieto, que al maig de 2014 va presenciar a la capital espanyola un partit del Reial Madrid.

Un any abans, el 9 de juliol de 2013, Florentino Pérez es va reunir a la residència oficial amb el president Peña Nieto. A la cita també hi van assistir els ministres mexicans d’Energia, Comunicacions i Transports i Medi Ambient, i Recursos Naturals. També els directors de les empreses públiques Petróleos Mexicanos (Pemex) i el de la Comisión Federal de Electricidad, amb qui ACS té convenis a Mèxic. A través d’un butlletí de presidència, es va informar poc després d’aquesta reunió que Dragados, filial d’ACS, signava el contracte d’un gran projecte de construcció de plataformes marines a uns jaciments petroliers de Campeche.

Si bé en els viatges oficials de l’executiu espanyol a Mèxic o altres països és habitual que als polítics els acompanyin un grup de grans empresaris i la patronal, no són tan normals les visites unilaterals entre un sol empresari i un president d’un govern estranger. “Quin president des de Mèxic i fins a la Patagònia no li agafaria el telèfon o rebria Florentino Pérez com a president del Grup ACS, si a més és el president del Reial Madrid, que és una marca global d’enorme influència i, sens dubte, la major del futbol espanyol? La resposta és més que òbvia”, assegura en entrevista l’executiu d’un despatx madrileny que promou inversions entre Espanya i Mèxic, i que prefereix salvaguardar el seu anonimat. “El seu poder traspassa fronteres, evidentment”, subratlla sobre Florentino Pérez.

Portes giratòries

Florentino Pérez és l’exemple de l’èxit de les portes giratòries: va començar a la política als 28 anys com a regidor a l’Ajuntament de Madrid per l’extinta Unió de Centre Democràtic (UCD) i va fundar un partit polític que no va tenir èxit, de la mà del polític i advocat de grans empreses i de la família reial, Miquel Roca i Junyent , també conseller independent a ACS. I segueix aplicant aquesta pràctica en els seus negocis per assegurar bones relacions en les administracions públiques.

L’actual president d’Avanzia, una de les marques que agrupa una dotzena de filials d’ACS a Mèxic, és Francisco Gil Díaz, que va ser subsecretari d’Hisenda i subgovernador del Banc de Mèxic als 90, i tot seguit ministre d’Hisenda entre 2000 i 2006. Però les portes no van parar de girar: des de 2006 i fins a 2012, quan ACS i Iberdrola es van associar, aquesta última va tenir al seu consell d’administració a Georgina Kessel Martínez, que va ser ministra d’Energia amb el Partit Acció Nacional (PAN) i titular de la Comissió Reguladora d’Energia. També Jesús Ramírez Stabros, que era al mateix temps coordinador de vinculació de l’Oficina de la Presidència de la República de Peña Nieto. I com a director, Sergio Manuel Alcocer Martínez, exsubsecretari d’Energia i posteriorment subsecretari de Relacions Exteriors en el govern de Felipe Calderón -aquest expresident mexicà va ser contractat el 2016 a Avangrid, filial nord-americana d’Iberdrola.

Així, les 47 filials d’ACS a Mèxic van obtenir 16 contractes del govern del president Vicente Fox (2001-2006) per 6.339.000 de pesos; en el sexenni de Felipe Calderón (2006-2012) ha registres de 43 contractes, per 44.291.000 de pesos; i el govern de Peña Nieto els va atorgar almenys 27 contractes, per una suma total de 84.709.000 de pesos, segons una investigació de Proceso, revista mexicana col·laboradora d’aquesta sèrie de reportatges. En total, més de 6 mil milions d’euros només en contractes públics en tres mandats.

Llatinoamèrica, el mas de l’IBEX 35

Encara que molts governs municipals mexicans que reben obres de transnacionals presumeixen de la participació d’empreses espanyoles en els seus territoris, no tot és net i transparent. Segons l’Atles Global de Justícia Ambiental (2018), hi ha 2.316 conflictes socioecològics a tot el món relacionats amb megaprojectes. Contaminació, trencament del teixit comunitari, explotació laboral o corrupció són algunes de les conseqüències del pas de certes empreses.

ACS és una de les companyies signants del Pacte Global d’empreses de l’ONU, que estableix que s’han de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i garantir el respecte als drets humans, a la negociació col·lectiva, la responsabilitat ambiental i evitar la corrupció. No obstant això, algunes comunitats com Papantla, a Veracruz (Mèxic), denuncien la contaminació de l’aigua com a conseqüència de l’explotació de pous petroliers, de la qual ACS participa.

Torre petrolífera a Papantla (Veracruz). Duilio Rodríguez

“En tota aquesta trama, cal destacar el paper de la Secretaria de Medi Ambient mexicana, que manipula les Manifestacions d’Impacte Ambiental. Treballa en col·lusió amb les empreses i els interessos econòmics del Govern”, apunta Adriana Aguilar, de l’equip d’Investigació d’Asilegal. Mèxic ocupa el lloc 138 de 180 en l’Índex de Percepció de Corrupció i el quart en l’Índex Global d’Impunitat: “És un país molt favorable per a la inversió privada estrangera, fet que obre la porta a la corrupció”, apunta Aguilar.

El modus operandi d’entrada d’aquestes empreses a les comunitats es repeteix, segons l’experta. Falses promeses de prosperitat i progrés, treball i sortida de la pobresa i inversió per arreglar camins, escoles o centres mèdics. Però quan les comunitats s’adonen que aquestes millores no arribaran mai, “ja és tard, ja que els líders socials o polítics ja han estat identificats i subornats”, asseguren des d’Asilegal. Així, l’empresa té els vots assegurats en les consultes que, per llei, s’han de fer a les comunitats abans d’emprendre aquest tipus de projectes.

“Es tracta del major dret de les comunitats, que sistemàticament es veu vulnerat. Les consultes han de ser legals, lliures i informades, però moltes vegades els seus resultats no es compleixen o les comunitats es veuen coaccionades pels suborns o les amenaces”. I és que el 2018 es van detectar (oficialment) 49 agressions i 21 assassinats de defensors del medi ambient a Mèxic .

Sota sospita al govern de López Obrador

A finals de març de 2019, ACS va esdevenir l’empresa espanyola amb més multes per arreglar contractes, davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i a Mèxic hi ha almenys dues investigacions obertes al nou govern de Andrés Manuel López Obrador per contractes en els quals està involucrada Avanzia. Només un mes després de la investidura del nou president de Mèxic, el passat 1 de desembre, es va fer públic un expedient que inhabilitava Avanzia per concursar en projectes públics a la Ciutat de Mèxic per un any i tres mesos.

Aquesta sanció va ser arran del concurs de l’empresa espanyola per a la construcció del Nou Aeroport Internacional de la Ciutat de Mèxic (NAICM), en què l’empresa hauria comès suposadament “irregularitats” en la documentació presentada en els processos de licitació, que van tenir lloc en 2016. L’empresa no ha respost a les preguntes d’aquest mitjà sobre aquest fet i el Govern mexicà ha obviat dues peticions de Transparència per conèixer els documents originals sense donar cap raó.

Tot i haver estat la filial Dragados la que es va presentar al concurs, és Avanzia la que carrega amb la sanció, per ser la marca mare d’ACS a Mèxic. Així, les altres filials del grup de Florentino Pérez, inclosa la pròpia Dragados, poden operar amb total normalitat a Mèxic. Tot i això, la inhabilitació sí que va tenir conseqüències en el si de l’empresa: la sortida a borsa d’Avanzia es va retardar i el seu CEO va ser substituït.

La inhabilitació significava començar amb mal peu amb el nou govern de Mèxic, per la qual cosa els responsables del negoci industrial d’ACS, amb Eugenio Llorente al capdavant, van viatjar al costat d’altres empresaris espanyols durant la visita d’Estat de Pedro Sánchez a Mèxic a finals de gener. Eugenio Llorente, president de Cobra, filial d’ACS, també es troba imputat a Espanya per un presumpte desfalc de 600 milions d’euros en la construcció de la planta dessalinitzadora d’Escombreras, a Múrcia.

Florentino Pérez, president de la constructora ACS i el Reial Madrid. Foto: REUTERS / Juan Medina.

Florentino Pérez, president de la constructora ACS i el Reial Madrid. REUTERS / Juan Medina.

Les acusacions de corrupció també han creuat l’oceà. La mateixa Cobra s’hauria, suposadament, beneficiat en el mandat d’Enrique Peña Nieto de la compra a sobrepreu d’unes plantes de l’empresa Agro Nitrogenados a Altos Hornos de Mèxic (AHMSA), propietat del multimilionari Alonso Ancira Elizondo, per part de Pemex.

El 22 de maig de 2019, la Fiscalia General de la República (FGR) mexicana va ordenar detenir Alonso Ancira a Espanya, i va emetre una ordre d’aprehensió contra l’exdirector general de l’empresa pública Pemex, Emilio Lozoya Austin -que era a la reunió de Florentino Pérez i el president Penya Nieto- en determinar que Lozoya va pagar un suborn de 3,5 milions de dòlars a Ancira en la transacció.

Pemex, sota la direcció de Lozoya, va adquirir aquestes plantes en estat de “ferralla” i va contractar l’empresa Cobra el 2014 per rehabilitar-les. Segons l’Auditoria Superior de la Federació (ASF), Cobra va obtenir el contracte després de presentar una proposta econòmica de fins a 260 milions de dòlars, però al novembre de 2015 es va incrementar aquest import a 443 milions de dòlars. En l’auditoria es va observar que Cobra va cometre irregularitats per prop de 900 milions de pesos en la remodelació de les plantes; tres anys després, la mateixa ASF va observar que les quantitats multimilionàries que Pemex va injectar van provocar pèrdues superiors a 21 mil milions de pesos.

Cobra va obtenir el contracte per rehabilitar les plantes el 29 d’agost de 2014 . Dos dies abans, Pemex li havia atorgat un altre contracte mitjançant invitació restringida, per 559 milions 967.000 dòlars, per edificar una planta de tractament d’aigües i una productora d’hidrogen, així com per remodelar les plantes hidrodesulfuradores de la refineria de Tula, a Hidalgo -la mateixa planta per la qual l’empresa brasilera Odebrecht suposadament va pagar 5 milions de dòlars de suborns a Lozoya. En altres paraules: en tot just dos dies, els 27 i 29 d’agost de 2014, Pemex va atorgar a filials d’ACS dos contractes per mil milions de dòlars; tots dos vinculats amb projectes esquitxats per escàndols de suborns.

L’1 de setembre següent, és a dir, dos dies després, el Reial Madrid va contractar per sorpresa i en l’últim minut a Javier Chicharito Hernández , llavors suplent al Manchester United i emblema internacional del futbol mexicà.

La carta blanca del Reial Madrid

Els reporters Alejandro Gutiérrez i Beatriz Pereyra en l’edició 1981 de Proceso van revelar la coincidència entre l’atorgament dels contractes i el fitxatge d’Hernández a l’octubre de 2014, i una situació similar amb la contractació del colombià James Rodríguez , per 80 milions d’euros, tan sols dos mesos després que el Grup ACS obtingués el contracte per construir i operar una carretera a Colòmbia, un projecte de 700 milions d’euros.

Sovint, les activitats del Reial Madrid i els negocis de Florentino avancen en paral·lel. Al setembre de 2011, per exemple, la Fundació Reial Madrid es va associar amb la institució governamental Desenvolupament Integral de la Família (DIF) de Veracruz i junts van obrir cinc escoles socioesportives a zones on les empreses d’ACS desenvolupen projectes energètics. Per aquell temps, el DIF era presidit per Karime Macías, l’ara esposa pròfuga de l’exgovernador mexicà Javier Duarte d’Ochoa, pres per actes de corrupció.

Són només alguns exemples de com ACS i el seu president, Florentino Pérez, regategen al camp de futbol, als negocis i la política a Mèxic i anoten gols a través de 76 contractes a filials del consorci ACS, per més de 6.000 milions d’euros, convertint-se en l’empresari estranger més afavorit dels últims tres governs del país asteca.


Aquest treball va ser realitzat per un equip de periodistes catalanomexicà i gràcies al suport dels mitjans mexicans Pie de Página i Proceso en el marc de la beca Devreporter per la Justícia Global 2018, afavorida per Lafede.cat. Una primera versió del text, signat per José Gil Olmos, Alejandro Gutiérrez, Marta Molina, Majo Siscar i Sandra Vicente, es va publicar a Mèxic amb el titular El joc brut de Florentino Pérez. A Catalunya i a l’Estat espanyol, aquesta investigació periodística arriba amb publicacions conjuntes a La Marea i Catalunya Plural

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*