Els negres no poden fer de negres

La societat està avançant cap a la multiculturalitat i això s'ha de reflectir als escenaris. El teatre, però, sembla ignorar als accents que, en la vida real, comparteixen veïnatge. Els actors d'orígens remots enriqueixen amb la seva visió, talent i tradició un teatre que, per definició, els necessita si vol ser un reflex de la realitat. Els actors i actrius negres comencen a exigir més visibilitat en el món teatral i que els seus papers no estiguin tallats per un patró de prejudicis

Oriol Puig
 
 
 
L'actor Babou Cham

L'actor Babou Cham

“Estic cansat de fer de negre immigrant”. Amb aquesta contundència s’expressa Babou Cham, un reconegut actor català d’origen gambià, reivindicant la necessitat de mostrar la quotidianitat dels negres fora dels típics rols d’immigrants, sense papers o delinqüents. Cham va arribar a Catalunya el 1989 i el seu perfecte català li va obrir les portes, entre altres, de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, on va aparèixer a El cercle de guix caucasià, dirigit per Oriol Broggi, amb qui també va fer Antígona. Cham explica que al principi de la seva carrera, els directors es queixaven de no trobar actors negres que parlessin català per fer nous papers, però que ara, tot i haver una fornada d’actors joves afrodescendents ben formats en teatre i en català, els rols que es proposen continuen sent els mateixos. L’actor afirma que el públic del nostre país, tal i com passa en altres països, també ha d’acostumar-se a veure més enllà de la pell, independentment del personatge que es representi.

En una escena d’Àngels a Amèrica, Belize, ex “drag-queen”, gai, negre, i actual enfermera de malalts de sida, defineix el cel com un lloc ple de llibertat i mestissatge. A l’obra que dirigeix David Selvas al Teatre Lliure, un actor blanc fa el seu paper. La diversitat racial que banya els carrers no es reflecteix a l’obra i així ho ha volgut denunciar el col·lectiu d’actors i actrius negres de Barcelona. A través d’un vídeo subratllen que “això implica blanquejar un personatge i privar de referents la nova generació de nens i nenes negres”, a més d’una oportunitat perduda per donar un paper a un actor negre, que tenen pocs rols marcats per la seva raça a les ficcions. “Això provoca que les actrius i actors que pertanyen a les anomenades ‘minories’ que treballem en aquest sector que ja és precari estiguem doblement precaritzats”, assenyalen. “Les actrius i actors racialitzats de Barcelona ens sentim una mica més invisibilitzats que ahir”, asseguren.

La resposta que fa la producció del Lliure al blanquejament del repartiment posa de manifest que existeix el problema però al mateix temps no aporten cap solució. Quan apareix Belize es projecta el següent: “A la Kompanyia no hi ha cap actor negre. El teatre ha de ser un reflex de la societat. Treballarem perquè això no torni a passar”. De fet, David Selvas,, lamentava, en un debat fa setmanes, que no hagués pogut comptar amb un actor negre. “Quan vam fer les proves de la Kompanyia Jove del Lliure hi havia un parell de noies negres i hi va haver el debat de si les agafàvem. Si hi havia paritat pensàvem que necessitàvem una representació de la societat, i se’ns va dir que no. Ara és un problema perquè no tenim un actor negre. És un problema greu quan la societat va més ràpida que el teatre i no pot ser”, argumentava.

El Teatre Lliure estar abonat als grans debats últimament. És sabuda la polèmica sobre els problemes estructurals com la falta d’oportunitats, la precarietat, el relleu generacional o l’absència de dones. Ara, cal afegir-hi, la diversitat racial. L’actor, és actor per sobre del seu color. És tot un instrument orgànic dotat de sentit de veritat i de presència. La societat està avançant cap a la multiculturalitat i això s’ha de reflectir en els nostres escenaris. El teatre, però, sembla ignorar als accents que, en la vida real, comparteixen veïnatge. Els actors d’orígens remots enriqueixen amb la seva visió, talent i tradició un teatre que, per definició, els necessita si vol ser un reflex verídic de la realitat. Els actors i actrius negres comencen a exigir més visibilitat en el món teatral i que els seus papers no estiguin tallats per un patró de prejudicis. La realitat teatral no és d’un sol color.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*