Els experiments, amb gasosa

És clar que hi ha necessitat d'una nova esquerra. Però amb una estratègia que permeti sumar. I sense experiments. Sap greu per Ada Colau i Manuela Carmena. Les dues mereixien una segona oportunitat, i si res no hi posa remei, no la tindran

Andreu Claret
 
 
 
Ada Colau, el dia de la seva investidura, el 2015 | BeC

Ada Colau, el dia de la seva investidura, el 2015 | BeC

Li va etzibar Eugeni d’Ors a un cambrer neòfit que va obrir l’ampolla de xampany amb tan mala fortuna que el va vessar sobre la jaqueta de l’escriptor: “En política, també: els experiments amb gasosa”. En aquestes eleccions han fracassat gairebé tots. Han fracassat Errejón, Iglesias i l’equip de l’alcaldessa de Barcelona. Han fracassat els artefactes polítics impulsats per Puigdemont per substituir Convergència. Ha fracassat Graupera. Han guanyat el PSOE, el PNB i Esquerra Republicana. Els experiments, amb gasosa.

Ja sé que és més fàcil dir-ho a pilota passada, però els resultats de diumenge tenen, des d’aquest punt de vista, una certa lògica. Parlen del tacte de molts electors i confirmen que la insensatesa desconcerta el personal. Vegem alguns exemples. Madrid i Barcelona. Fa un mes, el mapa d’Espanya va virar del blau al vermell. És cert. Però la victòria del PSOE amagava que, a la Comunitat de Madrid, les tres dretes havien arribat al 53% i el PSOE més Unidas Podemos no van passar del 43. En un context sociològic, la fratricida baralla que va protagonitzar Podemos a les portes dels comicis ha passat factura, i la seva desfeta li ha salvat la cara i el càrrec a Casado.

Els experiments amb gasosa. O, si prefereixen escoltar Sant Ignasi, en temps de tribulació, no fer mudança. Per mudança la de Barcelona. Com li hauria anat a Ada Colau si Pisarello i Asens no haguessin trencat amb el PSC el novembre del 2017? Colau hagués afrontat la contesa de diumenge en millors condicions. Per recordar aquella gesta, que va deixar a l’alcaldessa amb 11 regidors, Pisarello va posar a caldo Meritxell Batet… En vigílies de les eleccions. Quants vots independentistes va retenir aquesta política, si per això ja està ERC, la seva gesta gairebé centenària i el seu líder empresonat i obert al diàleg?

En criticar els ‘experiments’ no voldria passar per un carca que rebutja la nova política. Però sempre recordaré un dinar que ens va oferir Giorgio Amendola a un grup de joves comunistes, el 1977, poc abans de les primeres eleccions, en un restaurant del call romà. Quan li vam dir que arrasaríem (a Catalunya i a Espanya) ens va preguntar pels resultats dels comicis del 1931 a Espanya. I davant la nostra sorpresa, va vaticinar que el PSOE trauria més vots que nosaltres. És clar que hi ha necessitat d’una nova esquerra. I espai per a això. Però amb una estratègia que permeti sumar. I sense experiments. Sap greu per Ada Colau i Manuela Carmena. Les dues mereixien una segona oportunitat, i si Déu no hi posa remei, no la tindran.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*