ENTREVISTA | JORDI Vaquer, Open Society Foundations

“Els drets humans i les llibertats civils no comencen ni acaben amb el procés català”

Com podem teixir societats més obertes garantint els drets i les llibertats de les persones? Ho abordem amb Jordi Vaquer, director regional per a Europa de l'Open Society Foundations

Oriol Puig
 
 
 
Jordi Vaquer durant la presentació de l'espai Societat Oberta / La Costa comunicació

Jordi Vaquer durant la presentació de l'espai Societat Oberta / La Costa comunicació

La societat oberta és un ideal desenvolupat pels filòsofs Henri Bergson i Karl Popper en què el govern constituït actua de forma dialogant i tolerant i els mecanismes polítics es fonamenten en la flexibilitat i en la transparència. Treballar per construir societats obertes i tolerants, i perquè els governs responguin de la seva acció davant la ciutadania és un dels objectius principals de la fundació Open Society creada pel magnat George Soros. Es tracta de la segona organització filantròpica internacional més important del món, després de la de Bill Gates, que des de la seva fundació el 1984, ha donat més de 32.000 milions de dòlars a organitzacions sense ànim de lucre que lluiten contra la injustícia social.

L’any 2013 van inaugurar oficina a Barcelona i acaben d’obrir l’espai Societat Oberta; un punt de trobada destinat al debat, difusió i reflexió sobre els Drets Humans i llibertats civils. El nou espai d’accés gratuït està a disposició d’activistes i organitzacions locals que tinguin com a objectiu connectar amb els ciutadans, comunitats i moviments de Barcelona. Com podem teixir societats més obertes garantint els drets i les llibertats de les persones? Ho abordem amb Jordi Vaquer, director regional per a Europa de l’Open Society Foundations.    

Són mals temps pels drets i les llibertats?

Hi ha una situació de fons, és a dir, una vulneració de drets i llibertats que no són nous. Per exemple, el cas dels controls fronterers i de la immigració fa molts anys que els arrosseguem. En els últims anys, és cert, hi ha una acceleració, una certa determinació, de drets i llibertats que tenen a veure en enfrontar-se amb el poder i els seus abusos. Amb les manifestacions del 15M i les posteriors mobilitzacions, l’Estat va crear una llei de seguretat ciutadana molt restrictiva.

A altres països, com França i Bèlgica, els atacs terroristes han originat també una onada de restriccions rellevants. Sense oblidar el Regne Unit i Alemanya on s’han produït escàndols força greus de vigilància electrònica. Hi ha una tendència que ve motivada per la presència tecnològica i la situació política de molts països que fan que aquests no respectin límits molt bàsics de l’Estat de dret. Des de mirar la correspondència a no poder dir el que penses.

Els drets i les llibertats fonamentals admeten discussions? Haurien de ser sotmesos a referèndum?  

Una de les principals característiques de la retallada de drets i llibertats actuals i, fins a cert punt, de l’Estat de dret, és, precisament, aquesta vocació dels governs escollits democràticament de fer i desfer sense tenir en compte els límits, no només els que tenen a veure amb drets i llibertats, sinó aquells que tenen a veure amb l’equilibri de poders. La idea que puguin ser sotmesos a referèndum, que qui tingui la majoria pugui canviar-ho tot, o oposar-se a la majoria democràtica, totes aquestes idees autoritàries, estan erosionant l’estat de les coses que, si bé mai van ser perfectes, als últims anys havien experimentat millores substancials. El debat de si la presó permanent, la cadena perpètua o la pena de mort ha de ser sotmesa a referèndum no sembla formar part de l’agenda dels països de tradició democràtica.

Quina tasca realitza la fundació Open Society?

Som una organització que funciona amb uns programes temàtics centrals com el periodisme independent, la justícia, els drets en l’àmbit de la salut, els drets humans, els drets de les dones. També hem engegat una sèrie de programes que són regionals i fundacionals de molts països. En aquests programes el que fem bàsicament és intentar identificar grups de drets civils, principalment, grups d’activistes que es dediquin a treballar drets i llibertats en els diferents àmbits temàtics. Nosaltres el que fem és donar suport financer, es pot consultar a la nostra pàgina web, finançament transparent, no és públic i ens fa excepcionals.

No hi ha gaires donants privats que inverteixin en l’àmbit de drets i llibertats. És un finançament que va molt lligat a qüestions que són polèmiques perquè moltes vegades no agraden a l’Estat, posem en dubte les seves polítiques, no agraden a les majories. Quan un defensa els drets dels gitanos o els consumidors de drogues, o els drets de segons quines minories, pot generar antipaties a les majories. En aquests casos recolzem tot aquests grups que defensen aquestes qüestions.

Què pretenen amb el nou espai Societat Oberta?

Portem des de fa cinc anys treballant a Barcelona. Hem volgut obrir aquest espai per posar-lo al servei d’organitzacions que treballen en l’àmbit de drets i llibertats, amb un sentit molt ampli, que vulguin connectar més directament amb la ciutadania barcelonina. El nostre propòsit és que aquest debat de drets i llibertats tingui un punt de referència, un punt de trobada, un punt de connexió entre les diferents causes. A vegades, els activistes catalans a favor dels drets de les persones migrades, els que treballen en l’àmbit digital, o els que treballen per unes polítiques de drogues menys restrictives, no es coneixen els uns als altres. No disposen d’un espai de referència i, a més a més, la majoria d’espais que hi ha a Barcelona són de titularitat pública. És important que la iniciativa privada s’impliqui en aquestes qüestions i no es quedin només en mans del govern o la iniciativa pública.

Hom pot pensar que la inauguració d’aquest nou espai ve motivat pel moment polític que viu Catalunya.

Ampliem el focus, els drets humans i les llibertats civils no comencen ni acaben amb el procés català. No hem vingut a Barcelona ni hem obert aquesta nova seu pel procés i el que pugui succeir en un futur a les instàncies de drets humans europees. Si, en canvi, hem estat pendents de les sentències d’Estrasburg de la crema de fotografies del rei o la que condemnava a l’Estat per tracte inhumà i degradant als autors materials dels atemptats de la T4 de Barajas.

També dels abusos en els controls d’immigració del Tarajal a Ceuta o el control del discurs de l’odi o l’anomenada exaltació del terrorisme a titellaires, rapers, twiters que han anat a judici i, en alguns casos, amb condemnes molt dures. La nostra mirada és molt àmplia, no se centra en un tema específic com la gestió del famós 1 d’octubre, els presos o exiliats. Totes aquestes qüestions entren en un context molt més ampli, en un context europeu, formen part de l’agenda però no són la raó per la qual existim i som a Barcelona.

En la inauguració l’any 2013 de l’oficina de l’Open Society Foundations a Barcelona marcaven com a objectiu otorgar a la ciutat el rol de model a seguir en la reactivació dels principis democràtics i la integració europea. Vist el context dels darrers mesos és necessari replantejar aquest rol?  

És un context on la ciutat, el país, i Europa, han canviat molt. En alguns aspectes s’ha perdut l’exemplaritat de la situació. Segueixo pensant, però, que encara a Europa tenim una societat de les més obertes des del punt de vista de tolerància i, fins i tot, de suport a drets i llibertats així com rebuig a la discriminació. És cert que a Europa no vivim un moment polític i institucional modèlic. Aquesta és una de les raons per continuar treballant.

Barcelona és una bon lloc per a la pràctica de l’activisme social i pels Drets humans?

Hi ha una tradició molt estesa i molt valuosa, però també hi ha aspectes dels quals hem d’aprendre. El litigi estratègic no s’ha utilitzat gaire en la societat civil catalana o la qüestió de la discriminació de les persones nacionalitzades per raó d’ètica o d’aspecte. Són temes que en ciutats europees com Londres, Amsterdam, Roterdam han treballat amb més profunditat. Sovint Barcelona es troba a l’avantguarda però, al mateix temps, també fa passos enrere. Tenim un teixit associatiu punter, com ara la lluita contra els desnonaments, però en molts aspectes encara hem de millorar.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*