Els directius de les empreses de l’ÍBEX cobren 123 cops més que la mitjana dels seus treballadors

Els últims quatre anys els resultats d’explotació de les 35 empreses cotitzades van augmentar un 65% i els sous només un 0,5%

Redacció
 
 
 
Portada de l'Informe d'Intermon Oxfam

Portada de l'Informe d'Intermon Oxfam

Els alts executius de les empreses de l’ÍBEX (L’índex de referència de la borsa espanyola), cobren de mitjana 123 cops més que els seus treballadors. Així ho indica l’informe: Qui fa les parts?, elaborat per Oxfam Intermón, que estudia el comportament salarial de 35 grans empreses que cotitzen a borsa, amb l’objectiu d’analitzar la seva contribució a la desigualtat.

En concret, les empreses que més podrien contribuir a l’augment de la desigualtat són Arcelor Mittal>, IAG Iberia i Mapfre. En contrast, Acerinox és l’empresa que presenta un balanç més positiu.

La desigualtat detectada es produeix a partir de diverses accions. Una és la diferència salarial global. Una altra és la bretxa de gènere.

“Les empreses de l’IBEX 35”, explica Miguel Alba, economista expert en desigualtat i empreses i autor de l’informe, “són actors clau en l’evolució de la desigualtat, poden promoure més inequitat o, per contra, contribuir a un repartiment més just. La seva responsabilitat és enorme i la conclusió és que la majoria està fallant en la seva resposta, no té un compromís clar amb la seva responsabilitat fiscal o compta amb salaris descomunals per als seus màxims responsables”.

Un dels aspectes que criden més l’atenció és que des de 2015 el resultat d’explotació de les empreses de l’Íbex ha crescut un 65% mentre que els salaris només han millorat un 0,5% i en aquest apartat caldria discriminar el diferent repartiment dels salaris entre directius i la massa dels treballadors.

A l’anàlisi detallat dels exercicis econòmics es veu l’evolució entre el repartiment intern de salaris entre les empreses cotitzades. L’any 2018 el sou mitjà pagat per les empreses de l’Íbex 35 es va reduir un 1,2%, mentre que les retribucions dels directius d’aquestes empreses van créixer un 6%. Això vol dir que de mitjana un alt directiu de les empreses esmentades cobra 123 cops més que un treballador o treballadora d’aquestes empreses.

Les dones que treballen a les grans corporacions de l’Ibex-35 cobren de mitjana un 15% menys que els homes. L’empresa on la bretxa és més gran és el Banc Santander, amb un 31%, seguit de Mapfre (28%) i Viscofán (26%). Per contra, hi ha quatre empreses amb paritat salarial: Acerinox, Iberdrola, Inditex i Melià Hotels.

Endesa va destinar el 107% dels beneficis a dividend

D’altra banda, el repartiment de guanys segueix suposant un elevat percentatge dels beneficis: en els últims cinc anys, de cada 4 euros que les empreses van guanyar van destinar 3 a repartir dividends entre els seus accionistes. La palma se l’emporta en l’últim any Endesa (antiga empresa estatal espanyola), que el 2018 va destinar el 107% dels seus beneficis a retribuir ENEL, la seva matriu italiana (i pública). La segueixen Mediaset (88%) i Mapfre (84%).

Però no tot són valoracions negatives: Les empreses de l’IBEX han reduït un 6% les seves filials en paradisos fiscals. Així i tot, encara mantenen 805 filials en aquests territoris, comptabilitzant només aquelles que no es justifiquen per una activitat operativa en ells. Al ritme al qual van disminuint la seva presència en aquests territoris, les empreses encara trigarien 15 anys a reduir-la a zero.

Segons l’informe d’Oxfam Intermón, el desviament de beneficis de tota mena d’empreses cap a paradisos fiscals li costa cada any a l’Estat espanyol 3.250 milions, l’equivalent al 13% de la recaptació de l’impost sobre societats. Els paradisos fiscals dins de la UE s’emporten el 80% d’aquesta quantitat. Dins de les empreses de l’IBEX, El Banc Santander (207), ACS (102) i Repsol (70) són les empreses amb major nombre de filials en paradisos fiscals. Aena, Bankia, ENCE, Colonial i Merlin no tenen presència en aquests territoris.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*