Entrevista | Tuğba Hezer, diputada del HDP

“Els atacs contra Bakur són part d’una III Guerra Mundial per la repartició d’Orient Pròxim en la qual els kurds no tenen espai de poder”

L'enèsima ofensiva contra el Kurdistan turc iniciada en el 2015, que va arrencar amb mesos de tocs de queda i bombardejos sobre poblacions de 7 províncies kurdes, comptabilitza més de 2000 morts, milers de detencions i centenars de milers de desplaçats. Tugba Hezer era diputada del HDP per la província kurda de Wan, també afectada en el conflicte, fins al seu exili a Europa, des d'on continua treballant vinculada al partit.

Fabio Schneider Sánchez
 
 
Tuğba Hezer és diputada de l'HDP i actualment viu exiliada a Alemanya / Anna Civit

Tuğba Hezer és diputada de l'HDP i actualment viu exiliada a Alemanya / Anna Civit

Menys d’un any després que el HDP entrés al Parlament turc en 2015, una reforma constitucional aprovada per retirar la immunitat parlamentària a 138 diputats, la majoria de l’oposició socialdemòcrata i kurda, obre la porta a tot un seguit d’acusacions contra diputats del HDP. El partit prokurd acusa l’AKP d’Erdogan i als seus socis d’intentar acabar amb el partit i l’oposició sense recórrer a la seva il·legalització. Les detencions i empresonaments de diversos diputats, inclosos els seus dos co-presidents, se succeeixen en els mesos següents. Entre les imputacions, que sumen centenars entre tot el grup parlamentari, es troben “insults al president”, “espionatge” o “propaganda terrorista” en suposada vinculació amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Després d’emetre’s ordre de detenció contra ella per suposada propaganda terrorista, la diputada del HDP Tugba Hezer (1989) s’exilia a Alemanya.

Poc després té lloc el fallit cop d’estat de juliol de 2016 a Turquia, al que li seguiria una de les majors purgues institucionals mai vista. La comunitat kurda també acusaria el cop en aquesta ocasió mitjançant la intervenció de gairebé un centenar d’Ajuntaments governats pel HDP i la detenció de les seves co-alcaldes i la de milers de militants del partit a Bakur, el Kurdistan de Turquia. Hezer acudeix a Barcelona a la presentació de “El Sol del Nord”, un documental d’Ivardia Produccions sobre la construcció d’autonomia de la societat kurda a Bakur estrenat la setmana passada.

Parlem amb ella de tot això en un context electoral a Turquia, les primeres presidencials i parlamentàries després de la polèmica aprovació del nou sistema de govern, que elimina la figura de Primer Ministre i concentra tot el poder Executiu en el President, que comptarà també amb major poder sobre jutges i Parlament.

En 2015 el HDP entra al Parlament convertint-se en la tercera força política del país. Què empeny a que el moviment polític kurd prengui com a estratègia integrar-se en un partit a nivell estatal?

La principal estratègia del HDP era i és la democratització de tot el país, i posar solució al conflicte kurd mitjançant un principi de pau sense restriccions o condicions. Fent política a nivell estatal busquem proporcionar espai de poder a tot tipus de creences i perspectives polítiques. Exercir una política pluralista. A això afegim dos principis més: la democratització de la societat prenent com a base l’ecologisme i la liberalització de les dones.

Quina importància té pel HDP i quina relació estableix el partit amb l’organització popular en el Kurdistan turc?

El HDP és un partit popularitzat, no és un partit polític clàssic. És assembleari. Abans del HDP existia la HDK i el DTK. En aquestes altres plataformes paraigües s’aglutinava la lluita de classe treballadora, d’esquerres, socialista, la lluita de dones del KJA. Quan vam veure que tota aquesta capacitat organitzativa podia arribar al Parlament vam fundar el HDP. Per tant, el HDP és posterior a l’organització popular, no anterior. Una cosa que explica molt bé aquesta determinació és que el 80% dels nostres militants polítics estan a la presó, però després d’una nova assemblea general aconseguim organitzar de nou totes les agrupacions dels militants. Si no fóssim un partit assembleari i popular no tindríem aquesta capacitat.

Tuğba Hezer durant el col·loqui a l’estrena del documental El Sol del Nord / Anna Civit

Dius que un 80% dels militants del HDP han estat empresonats. Quina és la seva situació tenint en compte que arriben noves eleccions?

Els nostres presos són ostatges d’una tirania feixista presos per impossibilitar la lluita per la democràcia i el respecte dels drets humans. Selahattin Demirtaş, un dels nostres copresidents, és candidat a la presidència de Turquia des de la presó sense que existeixi una sentència condemnatòria contra ell. Insisteixen a mantenir-lo a la presó amb els arguments que en llibertat podria escapar o eliminar proves acusatòries. Tots dos raonaments no tenen cap sentit. Demirtas va tornar d’Europa sabent que seria detingut, i les acusacions contra ell es basen en els seus discursos públics. No hi ha base jurídica perquè estigui a la presó. Ara no pot fer mítings ni concedir entrevistes. Tampoc acudir al metge si no ho fa emmanillat. Ni tan sols li és possible estar present davant la cort que el jutja.

Les del pròxim 24 de juny seran les primeres eleccions després de la reforma del sistema de govern impulsada per l’AKP d’Erdogan. Què creus que suposarà per a Turquia l’aplicació d’aquest nou sistema presidencialista tal com està formulat?

L’intent d’Erdogan i l’AKP amb aquest nou sistema presidencial és construir un règim totalitari centrat en una única persona. Avui a Turquia existeix una tirania feixista sense cap tipus de dubte, que té el control sobre la justícia, els mitjans de comunicació, el Parlament, l’exèrcit… Sectors fonamentals per a una democràcia. Amb les eleccions del 24 de juny, Erdogan busca legitimar aquest règim totalitari i institucionalitzar-ho.

El HDP té un posicionament molt clar en contra d’aquest anhel, i a favor de la construcció d’una Turquia democràtica. Els atacs que rebem es deuen al fet que som l’únic partit que ofereix una resistència real i efectiva contra aquesta tirania totalitària.

El documental explica com davant una situació històrica de repressió política i cultural, la societat kurda decideix organitzar-se de forma autònoma. En el 2015 i 2016 els bombardejos de l’exèrcit turc contra les poblacions erigides en autogovern i les posteriors intervencions dels Ajuntaments a Bakur frustren en part aquest projecte d’autoorganització. En quin context es desenvolupen aquests atacs contra els municipis que en aquest any declaren la seva autonomia?

Com has comentat, en 2015 el HDP entra com a tercera força al Parlament de Turquia. Això ocorre durant el procés revolucionari en Rojava, que havia declarat l’autonomia política en el Kurdistan sirià. Erdogan i l’Estat turc consideren la situació com una potencial amenaça contra la lògica de l’Estat-nació turc, i reinicia la guerra. A més, entre el 2013 i 2015 havia tingut lloc un procés de pau. Ja en aquell moment, i mentre assistíem a aquest procés, l’Estat turc tenia traçat un pla per enderrocar la resistència kurda a Turquia, que passava per matar i empresonar a milers de kurds i forçar a centenars de milers a migrar. Per justificar aquest pla, presenten les declaracions d’autonomia en Bakur com a actes terroristes. L’estat d’emergència, els tocs de queda, les matances i les inhabilitacions de polítics, són el resultat d’aquesta estratègia.

Però tots els atacs contra Bakur han de valorar-se dins d’un context més ampli. No es poden entendre sense tenir present que formen part d’una tercera Guerra Mundial per la repartició de tot el territori d’Orient Pròxim, en la qual s’engloben els conflictes a Turquia, Síria, l’Iraq… En aquest context, el que es pretén és que els kurds, enlloc, ni a l’Iraq, a l’Iran, a Síria o a Turquia, tinguin un espai de poder o estatus.

Després dels atacs contra Bakur tota aquesta política d’opressió contra l’oposició i la lluita democràtica s’expandeix per tot el país aprofitant el cop d’estat teatral del 15 de juliol de 2016. Turquia arriba a les eleccions en unes condicions límit a causa de totes les polítiques nacionalistes, feixistes, sexistes i militaristes del govern.

Tuğba Hezer durant l’entrevista / Anna Civit

Quin calat té el discurs d’Erdogan i les seves polítiques a Turquia?

En el punt en el qual ens trobem Turquia està al límit en termes de pobresa, injustícia i crisi econòmica. I Erdogan està perdent suport electoral. Va optar per avançar les eleccions perquè ni tan sols amb un discurs que polaritzava a la societat aconsegueix mantenir el suport rebut anteriorment. De fet, la invasió d’Afrin és en part resultat d’aquesta pèrdua de poder. El que busca amb Afrin és no solament aniquilar als kurds, sinó també aconseguir que tot el nacionalisme turc li doni suport.

Què està suposant per a tu l’exili a Europa?

Sóc diputada triada d’una regió en la qual viuen més de 150.000 habitants. Visc aquesta situació com una persona que no pot representar al Parlament de Turquia la voluntat política dels votants que em van escollir. Però no és una experiència que solament visqui jo. Els nostres co-presidents, diputats i molts alcaldes i alcaldesses es troben actualment a la presó a Turquia. Jo sóc un cas més dins d’un context compartit de violència i opressió per part de l’Estat turc.

Coneixes la situació política a Catalunya. Quina opinió et mereix?

Com HDP adoptem totalment el principi d’autodeterminació dels pobles. Que un estat limiti que un poble exerceixi la seva voluntat política va contra els nostres principis polítics. Creiem profundament que empresonar no hauria de ser la resposta quan un poble vol decidir sobre el seu futur. I les seves polítiques l’única cosa que fan és intentar fer real aquesta voluntat política d’un poble. Com HDP vam fer arribar als catalans el nostre suport i solidaritat durant el referèndum de l’1-O. Amb aquesta entrevista volem transmetre de nou la nostra solidaritat amb el poble català i amb els presos polítics aquí.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*