“Els amics dels meus amics són els meus amics”: la connexió global

Tenim mala memòria, però segur que ens sona la teoria dels ‘sis graus de separació’, que pretén demostrar que qualsevol persona està connectada amb qualsevol altra a través d’una cadena de no més de sis connexions. Ara les amistats s’han convertit en una relació entre ‘seguidors’, amb poc valor personal

Santiago Giraldo | Gisela Martínez
 
 
Xarxes Socials | iStock

Xarxes Socials | iStock

Tenim mala memòria. Els USB o targetes externes omplen l’univers dels nostres records. Però segur que ens sona la teoria dels ‘sis graus de separació’, una hipòtesi plantejada en 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy. L’autor hongarès pretenia demostrar que qualsevol persona a la Terra està connectada amb qualsevol altra a través d’una cadena de no més de sis graus de profunditat que s’inicien amb els nostres coneguts -o coneguts dels coneguts, com ho va demostrar en el seu primer episodi el Mag Pop, en el qual l’il·lusionista va conèixer a Stephen Hawking gràcies a la posada en pràctica de la teoria-. El nombre de persones ‘properes’ creix de forma exponencial amb el nombre d’enllaços a la cadena. En el sisè grau de “els amics dels meus amics són els meus amics”, la xarxa estaria conformada per tota la població mundial. Mark Zuckerberg llegia a Karinthy?

Les xarxes socials han multiplicat les connexions interpersonals i els experiments de Facebook han demostrat que hi ha només tres i migs graus de separacióentre uns i altres. Els temps canvien tan ràpid com les xarxes. Tan de pressa com l’objectiu inicial amb el qual ens vam donar d’alta a la nostra primera xarxa social. Potser va ser Facebook, Twitter o, si ets més jove, Instagram. Totes han mutat i potser entrem al seu univers perquè ens feia més por quedar-nos fora d’ell. Aïllades o aïllats del món (virtual o real?).

Batejar la xarxa social

Les primeres aproximacions sobre les xarxes socials es van desenvolupar, segons el professor de la Universitat de Califòrnia del Sud, Alvin W. Wolfe, gràcies a la feina dels antropòlegs John A. Barnes, Elizabeth Bott i J. Clyde Mitchell. El 1954, Barnes va utilitzar el terme “xarxes socials” per descriure les connexions d’amistat i de parentiu que hi havia entre els habitants d’un poble de pescadors noruec. L’investigador va definir “xarxa” en el seu article Class and Committees in a Norwegian Island Parish com “un conjunt de punts que es connecten a través de línies. Els punts són persones i de vegades grups, i les línies indiquen interaccions entre ells”.

La definició de Barnes va ser ampliada per les investigadores Ross Speck i Carolyn Attneave. En el seu llibre Family Networks, publicat el 1973, van definir la xarxa social com “les relacions humanes que tenen un impacte durador en la vida d’un individu”. La finalitat de les xarxes socials és connectar individus relacionats mitjançant diferents tipus d’interdependència, com l’amistat, el parentiu, els interessos comuns o les creences. Però internet com a mediador dinàmic va modificar la mateixa definició de xarxa social.

Les xarxes socials digitals van ser conceptualitzades per les professores Danah M. Boyd i Nicole B. Ellison en 2007 com a serveis basats en aplicacions web que permeten a l’usuari crear un perfil públic o semipúblic dins d’un sistema delimitat d’interacció. Les xarxes socials s’organitzen al voltant dels mateixos usuaris que defineixen, comparteixen i creen la major part del contingut de la plataforma, l’anomenat contingut generat per l’usuari (CGU).

Dins dels seus sistemes operatius es permet construir un llistat d’usuaris, compartir la connexió i recórrer els diferents vincles, així com els d’altres usuaris. Boyd i Ellison indiquen en el seu article Social Network Sites: Definition, History, and Scholarship que la columna vertebral de les xarxes socials digitals és la possibilitat de mantenir perfils visibles o públics que s’exposen i es relacionen entre llistats d’amics comuns.

Créixer prematurament a pas de gegant

La idea no se li va acudir a Mark Zuckerberg en una classe de Harvard. La prehistòria de les xarxes socials digitals es remunta a 1971, quan el primer correu electrònic va aconseguir viatjar a través de les xarxes. Un dels primers llocs web creats en el món sota la tipologia de les xarxes socials digitals es va anomenar, curiosament, SixDegrees.com. L’experiment, llançat en 1997, va durar poc temps però va establir les bases del futur imperi. La idea sempre ha estat senzilla: establir contactes entre persones i proposar serveis perquè els usuaris es quedin més temps en una plataforma.

SixDegrees moria l’any 2000, dos anys abans que aparegués Friendster, una xarxa social que va utilitzar al joc com el seu model de negoci. SixDegrees i Friendster van ser els antecedents de MySpace, rei de les xarxes des de la seva creació, el 2003, i fins al 2009, l’any daurat de Facebook. Però Facebook no va néixer el 2009. Ho va fer el 2004 i va trigar alguns anys a expandir la seva xarxa universitària al món. Pel camí també van ser llançats LinkedIn, el 2002, i Twitter, el 2006. Facebook es convertiria en la xarxa social més utilitzada del món el juny de 2009 quan es va enfonsar a MySpace perquè, com va assenyalar Mike Jones, antic directiu de MySpace al portal Business Insider, la xarxa social creada per Zuckerberg “va perfeccionar el concepte de les xarxes socials, mentre que MySpace només permetia que la gent s’unís a la comunitat”.

La resta de la història és monòtona. El CGU va esdevenir una moneda de canvi per a les plataformes. Per això YouTube, una altra plataforma de CGU creada el 2005, es va mantenir en la cúspide juntament amb MySpace en el nombre d’usuaris únics per mes, també fins al 2009, quan Facebook va superar tots els límits. Compartir fotografies, intercanviar comentaris, oferir jocs en línia i permetre que els realitzadors d’aplicacions usessin la plataforma va consolidar el seu creixement. L’era de la perfecció del seu domini es va completar amb el naixement d’Instagram, el 2010, la filla petita del gegant Facebook -perquè sí, són de la mateixa família- una resposta a la cultura digital audiovisual de nosaltres, els millenials.

El llançament en 2006 de Twitter mai va ser un problema per Facebook. El seu èxit, en comparació als grans, ha estat relatiu i Zuckerberg va aprofitar el poc impacte de la posada en escena de la xarxa social fundada per Jack Dorsey, Noah Glass, Biz Stone i Evan Williams per catapultar els seus beneficis a partir de 2008. Fins i tot Instagram va superar a Twitter en només quatre anys d’operacions (2010-2014).

Tot i que existeixen actualment centenars de xarxes socials i plataformes en les quals els usuaris poden interactuar i compartir les seves vivències, fotos de menjars o selfies, les xarxes socials que realment destaquen són poques. Per això és possible parlar d’un nou sistema de concentració mediàtica dels usuaris a Facebook (i en la seva filla menor, Instagram), Twitter i YouTube, l’eina que té més semblant a una xarxa social dins el paquet infinit de Google. Les xifres d’usuaris de les xarxes socials són tan impressionants com les visualitzacions de Despacito, la cançó més reproduïda en la història de YouTube. L’èxit de Luis Fonsi va arribar a 6.055 milions de  visualitzacions en dos anys, l’equivalent al 80 per cent de la població mundial.

Facebook pot arribar a les xifres de Despacito sense anar “a poc a poc”. Si els seus gairebé 2.500 milions d’usuaris es connecten a la xarxa mes a mes, l’impacte del reguetón que sona a Colòmbia tant com al Vietnam seria assolible en una desena part del temps, en només 90 dies. No és una utopia. Segons un estudi d’Hootsuite i We are Social l’ús de les xarxes socials ha augmentat durant els últims anys i ha arribat, el gener de 2019, a una mitjana de més de 3.484 milions d’usuaris mensuals. L’estudi també estableix un rànquing de les plataformes més populars.

Facebook és la xarxa social més utilitzada amb més de 2.167 milions d’usuaris. Segons Hootsuite i We are Social, la segona xarxa més utilitzada és YouTube amb 1.900 milions d’usuaris. Si bé el seu funcionament és una cosa diferent de les altres xarxes, segueix molt per davant d’altres xarxes més interactives com Instagram o Twitter. Instagram es troba en el lloc número 3 pel que fa a usuaris -amb 1000 milions- sent la campiona del creixement en els últims anys. Bastant més enrere està Twitter amb 326 milions i, encara que perd un parell de milions d’usuaris respecte al mesurament de 2018, les seves xifres d’afluència segueixen sent tan altes que donen vertigen.

Amics vs seguidors

Encara que Facebook és la xarxa dominant en l’univers de la socialització de CGU des del 2009, la irrupció amb força d’Instagram assegura també el mateix creixement de la família en proposar nous valors d’interacció i d’atenció. El canvi en el comportament social de les xarxes introduït per l’equip de Zuckerberg determina una evolució psicològica i sociològica complexa i angoixant. Mentre l’ànima de Facebook es troba a afegir amics per interactuar i compartir experiències i vivències, el sentit d’Instagram està en l’obtenció de ‘seguidors’. Els mateixos termes poden associar-se a la recerca de l’atenció dels usuaris en cada xarxa social.

L’evolució qualitativa, des de Facebook cap a Instagram, s’ha concentrat en la plataforma més jove un aparador de vides envejables, de rostres perfectes i de models a seguir, els influencers. El contacte ara és quantitatiu, numèric i el que importa són els “m’agrada” que rebem de seguidors o les visites que vam registrar en les històries (mínimes, reduïdes). La transformació relega encara més la qualitat. No és estrany que els més joves es vegin atrets pel nou tipus de xarxa i es decantin per l’ús d’Instagram, una plataforma que pot atorgar popularitat i visibilitat de forma senzilla i immediata, així quedi reduïda a un simple teló. Un teló de clics de ratolí.

Encara que Facebook tampoc ha ajudat a construir millors comunitats i a facilitar la comunicació empàtica, com ho assenyalava el psicòleg de la Universitat de Stanford, Clifford Nass, la seva interfície permetia majors episodis d’interacció i donava “masses” opcions als joves àvids de simplicitat d’interfície (l’estil tinder: m’agrada-no m’agrada). L’analista de Marketer, Bill Fisher, indicava que, des de l’aparició d’Instagram, Facebook “té problemes amb els adolescents”.

Una de les causes de la migració de joves cap a Instagram s’explica perquè la xarxa de moda entre els menors de 25 anys anteposa el contingut audiovisual al textual. A més, els joves prefereixen estar en un espai virtual en el qual no estiguin compromesos per la possible presència dels seus familiars. Facebook sembla acaparar a un públic cada vegada més adult, allunyat de l’addicció dels “m’agrada”, les notificacions constants i les fotografies efímeres d’influencers, i més centrat en compartir vivències i construir un perfil més estable en el qual es puguin “explotar més les experiències socials que ja tenen, records”, tal com apuntava el sociòleg Javier de Rivera en el seu article Facebook, una xarxa de gent gran, publicat el setembre de 2017.

El canvi en el sistema de relacions humanes -mediatitzada per les relacions d’amistat convertides en seguidors, desvalorizadas- ha estat brusc i desorientat. Sense rumb. La definició de xarxa social apareix desdibuixada en la seva evolució mateixa com a xarxes socials digitalitzades. Desindividualitzades. Immediates i efímeres. L’impacte d’un like o d’un follower no és permanent. Quina és la durada d’un Trending Topic? La mateixa transformació de les plataformes cap a repositoris de dades d’usuaris i de vigilància del comportament a la xarxa allunya el concepte sociològic de l’esser humà i el transforma en un pla econòmic i monetari. Un mercat de 3.500 milions de persones. Multimilionari. Per això són importants les xarxes socials i per això en parlarem en la pròxima entrega del nostre especial.

El mercat de les dades, així com les preferències comunicatives canviants dels usuaris, determinarà l’evolució de les xarxes. Seguirà sent Instagram la xarxa dels joves-seguidors? Davant la intrusió tecnològica activa el paradoxal és que som conscients que cada dia ens centrem més a construir les nostres vides a partir de les imatges, virtuals, de les xarxes socials. I no volem canviar-lo.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*