Elósegui: un cavall de Troia a Estrasburg

Les declaracions homòfobes i transfòbiques de la futura representant d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans posen en dubte la idonïetat d'Elósegui per a defensar els drets de les minories

Ton Mansilla
 
 
 
María Elósegui | UNIVERSIDAD DE PIURA

María Elósegui | UNIVERSIDAD DE PIURA

María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de Saragossa, és la primera dona escollida com a representant d’Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans. La seva elecció, no obstant, ha quedat eclipsada per la sèrie de declaracions homòfobes i transfòbiques realitzades per la jutgessa que han anat veient la llum després de que es conegués la notícia de la seva elecció.

Escollida per l’Assamblea Parlamentària del Consell d’Europa, Elósegui va passar per davant dels altres dos candidats presentats per l’Estat espanyol: l’ex-magistrat del TC Francisco Pérez de los Cobos – candidat proposat directament pel govern de Rajoy – i José Martín y Pérez de Nanclares, vinculat també a l’executiu espanyol, donat el càrrec que ocupa al Ministeri d’Assumptes Exteriors. Durant les setmanes anteriors a la seva elecció, Elósegui va fer campanya anunciant la seva experiència com a jurista especialitzada en drets humans, i va presentar la seva victòria com un triomf per a la igualtat i el progrés, tot al·legant que era la única candidata no relacionada amb el govern espanyol, i remarcant que seria la primera dona en representar Espanya al Tribunal d’Estrasburg.

L’elecció d’Elósegui, no obstant, és una mala notícia a molts nivells. Des de la perspectiva feminista, el fet de ser la primera dona escollida per a representar Espanya en aquesta institució queda eclipsat per passades declaracions masclistes de la catedràtica, en les que defensava la incorporació de la dona en el mercat laboral, però “no per a emancipar-se, sinó perquè l’Estat necessita la seva presència per humanitzar-lo”. En un dels seus llibres, Elósegui també ha sostingut que la fidelitat en la parella és un valor important per a l’home, però que encara ho és més per a la dona.

Però sí hi ha un col·lectiu que ha de lamentar especialment l’elecció d’Elósegui, aquest és de les persones LGBTI. En els darrers dies, diferents mitjans s’han fet ressó d’opinions d’aquesta catedràtica en les que expressava una vergonyosa visió patologitzadora de l’homosexualitat. En un dels seus llibres, la futura jutgessa afirmava que aquells qui realitzen comportaments sexuals “contraris a la seva biologia” estan destinats a desenvolupar diverses patologies. La futura representant d’Espanya a Estrasburg ha arribat a afirmar que la “base científica” de la sexualitat indicaria quines són les conductes “sanes i desitjables”, i mostraria que “l’estil de vida homosexual comporta majors riscos de malalties de transmissió sexual”. Elósegui també ha manifestat la seva oposició al matrimoni igualitari quan n’ha tingut la ocasió, negant que sigui possible equiparar una parella heterosexual amb una que no ho sigui.

El col·lectiu trans ha estat també el blanc d’algunes de les declaracions de la catedràtica, en les que posava en dubte la inclusió de les cirurgies de reassignació de sexe en la cartera de serveis públics de salut, defensant les teràpies psiquiàtriques i psicològiques com a alternativa per a persones transgènere. En el marc d’aquestes declaracions, la futura jutgessa del TEDH ha utilitzat termes com “ideologia de gènere” i “ideologia gai” per a fer referència als moviments de defensa dels drets LGBTI, expressions sovint utilitzades per grups ultraconservadors quan pretenen desacreditar els drets del col·lectiu. Una tendència que, pel que sembla, és compartida per Elósegui.

Tot sembla apuntar, doncs, a que properament el Tribunal Europeu de Drets Humans comptarà amb un membre com a mínim poc empàtic cap a les minories sexuals i de gènere. Elósegui prendrà possessió del càrrec el proper mes de Març i, amb el reglament a la mà, la única manera d’evitar que això suceeixi seria mitjançant la seva pròpia renúncia, cosa que sembla per ara poc probable.

La incorporació d’Elósegui a la Cort d’Estrasburg pot suposar un repte cap a la tendència del Tribunal a anar garantint – de manera molt paulativa – cada vegada més els drets del col·lectiu LGBT. Una trajectòria que va començar amb les històriques decisions del casos Dudgeon c. Regne Unit i Norris c. Irlanda, en les que el Tribunal d’Estrasburg considerava que la criminalització de l’homosexualitat equivalia a una vulneració dels drets humans. Més endavant, en casos com el de Goodwin c. Regne Unit (2002), el tribunal ha anat avançant en la protecció dels drets de les persones trans, especialment en relació a la seva identitat de gènere en documents oficials i la no- patologització de les identitats trans.

En quant a orientació sexoafectiva, múltiples sentències del TEDH mostren una tendència cada vegada més garantista en relació a les parelles del mateix sexe. No obstant, una de les grans assignatures pendents del TEDH en quant al col·lectiu LGTBI és el reconeixement del matrimoni igualitari com a dret humà. Tot i que en recents sentències el Tribunal ha reconegut que les parelles del mateix sexe han de tenir accés a algun tipus de reconeixement legal, des d’Estrasburg es segueix negant a les parelles no heterosexuals l’accés al matrimoni en igualtat de condicions que les heterosexuals.

Sens dubte, l’elecció d’una jutgessa amb uns antecedents LGTBIfòbics com els de Elósegui no només dificultarà l’avanç del Tribunal d’Estrasburg en aquest aspecte, sinó que fins i tot pot contribuir a un retrocés de drets per a les minories sexuals i de gènere. No obstant, l’elecció d’Elósegui no és només una mala notícia per al col·lectiu LGBTI. És, sens dubte, una adversitat per a totes les minories europees i per a la defensa dels drets humans a tot el continent. O tal vegada és possible defensar els drets de les minories quan es sostenen opnions estigmatitzants i discriminatòries cap a una d’elles? És compatible lluitar contra els masclismes i la jerarquia existent entre homes i dones, i a la vegada sostenir postulats que defensen una jerarquia entre les diferents orientacions sexuals? Es pot lluitar contra la intolerància racista mentre es defensen opinions que denigren a les persones no heterosexuals? Lluitar contra unes jerarquies socials que generen desigualtat i vulneren els drets humans és totalment incompatible amb sostenir postulats heteronormatius que justifiquen unes altres jerarquies, en que una minoria és sistemàticament agredida i discriminada.

Resulta igualment absurd, o fins i tot perillós, defensar postulats homòfobs i transfòbics des d’un pseudo-discurs de drets humans. Malauradament, aquesta estratègia està guanyant popularitat entre les posicions més ultraconservadores: com si d’un cavall de Troia es tractés, vesteixen arguments retrògrades i discriminatoris amb una aparença de discurs pro-drets humans. I si aquesta estratègia l’utilitza algú que tindrà una gran influència en la defensa dels drets humans a nivell europeu, els resultats poden ser terribles. Cal no abaixar la guàrdia.

Ton Mansilla
Sobre Ton Mansilla

Advocat especialitzat en drets humans i activista LGBTI. Assessor jurídic de l'Observatori Contra l'Homofòbia. Contacte: Twitter | Més articles