El vot de la teva vida

Hem d’anar a votar perquè el que està en joc és caminar endavant o caure en el que Vox ha proclamat descarnadament i que les altres dretes han assumit, engolides pel populisme. No estic segur que la nostra democràcia resistís l'envestida de semblant involució

Andreu Claret
 
 
 
Està la democràcia en crisi? | Foto: Bizoo

Està la democràcia en crisi? | Foto: Bizoo

El setembre de 2015 l’independentisme va cridar a les eleccions catalanes amb el lema que vostès recordaran: El Vot de la teva Vida. Per dir-ho en paraules d’Aramburu, aquell vot era una il·lusió d’eternitat. No era un vot per canviar un govern, era un vot per tocar el cel. Va guanyar Junts pel Sí, van passar més de tres anys, i la vida segueix igual. Per a alguns pitjor.

Tornem a les urnes i ja ningú parla de vots destinats a obrir les portes del paradís. Es tracta, simplement, de determinar el signe del proper govern. Una fotesa comparada amb aquell anhel d’arribar a l’eternitat. Així és la democràcia. Les eleccions no modifiquen d’arrel les nostres vides, però poden decidir sobre els propers anys. En les circumstàncies actuals, no és poca cosa.

Crec que la majoria dels electors són conscients del desafiament, també a Catalunya. No decidirem només sobre pensions, salari mínim, educació i sanitat pública, que ja és molt. Optarem per donar una passeta endavant o un pas enrere. Vist des d’aquí, jo diria fins i tot que dues passes enrere, o tres, o quatre, o les que calgui per satisfer les ànsies de reconquesta que han emergit durant la campanya electoral. Les que Vox ha proclamat de manera descarnada i que les altres dretes han assumit, engolides pel remolí del populisme.

Hi ha tantes enquestes com dubtes. Poden guanyar els que parlen el llenguatge del diàleg i dels drets, o els que atien els conflictes socials, morals i territorials que han aflorat durant la campanya electoral. Pot ser que el vot d’avui no sigui el de la nostra vida, però decidir que governin uns o altres em sembla raó suficient per anar a votar. Com sol dir-se ara, va de democràcia. Jo no estic segur que la nostra, que encara és fràgil, resistís l’envestida de semblant involució.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*