El trasllat dels presos a Madrid, un viatge cap a un judici ple d’incògnites

Els 9 presos polítics han deixat les presons catalanes el primer dia de febrer, camí a Madrid, per a posar-se a disposició del Tribunal. Durant el trasllat s'ha conegut la data d'inici del judici: el 12 de febrer, dilatant així un periple judicial en el que se suma més d'un any de presó preventiva

Sandra Vicente
 
 
 
La gent, concentrada al Passeig Pujades, seguia en directe la votació del Parlament el 27 d'Octubre de 2017, pocs segons abans que Carme Forcadell proclamés la independència | Sandra Vicente

La gent, concentrada al Passeig Pujades, seguia en directe la votació del Parlament el 27 d'Octubre de 2017, pocs segons abans que Carme Forcadell proclamés la independència | Sandra Vicente

El primer dia de febrer és el dia en que els presos polítics abandonaran les seves celes a les presons catalanes per encaminar-se a Madrid per a la celebració d’un judici que, durant el transcurs del trasllat, s’ha sabut que començarà el 12 de febrer. La vista, que se celerbrarà al Tribunal Suprem, ja ha despertat recel entre diversos grups de juristes i entitats defensores dels drets humans que dubten de la transparència i la rectitud de les vistes.

Setmanes abans del trasllat ja es barallaven diverses dates com a tret de sortida de les vistes en les que es jutjaran els 12 líders independentistes, que ja fa més d’un any que estan a presó preventiva. Els dies que més sonats van ser el 5, 6 o 7 de febrer, dates en les que diverses entitats o sindicats com la Intersindical-CSC van anunciar que articularien el rebuig social al “judici injust” amb jornades de vaga. Finalment, en saber-se que la data del judici serà el dia 12, el sindicat ha anunciat que convoca una aturada general pel dia 7 -ja que no està en el plaç legal per a convocar-la pel dia 12.

La tarda del dijous va ser quan els magistrats del Tribunal Suprem van posar la data definitiva sobre la taula. Això suposava una setmana de retràs respecte “les dates properes al 5 de febrer” que figurava a l’ofici del president de la Sala Segona, Manuel Marchena, en què demanava que els 9 presos estudguessin a la seva disposició atès la immediatesa del judici.

Aquesta dilatació en la decisió de la data dels judicis és una de les primeres vulneracions que al·lerten col·lectius d’advocats i juristes, ja que no és habitual posar els presos a disposició del tribunal sense un dia marcat en el calendari. I és que “sense data de judici, més risc d’indefensió”, tal com van declarar els advocats dels presos a TV3. Davant aquesta indefinició, els advocats s’han dirigit al Suprem per a demanar conèixer la data dels judicis amb, almenys, tres setmanes d’antelació, per a poder tenir prou temps per a preparar les defenses.

“Sense drets no hi ha llibertat”, lema d’una vaga laboral

Els motius principals de la vaga, que s’ha anunciat el matí de divendres i que es convoca sota el lema “Sense drets no hi ha llibertat”, són eminentment laborals. La derogació de la reforma laboral, un salari mínim de 1.200 euros, la recuperació de les lleis socials vetades pel Constitucional, la igualtat de tracte i oportunitats i condicions laborals per als serveis públics. Els mateixos motius que els de la vaga del 21 de desembre, dia en que es va celebrar el Consell de Ministres a Barcelona.

Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC ha volgut deixar molt clar que és una “vaga laboral”, que denuncia la “flagrant vulneració de drets polítics i socials”, i que s’emmarca en el conjunt de protestes que porta a terme el sindicat en un “procés de mobilitzacions sostingut”. Durant aquest any, ha recordat, ja s’han fet quatre vagues -aquesta serà la cinquena.

Traves per als observadors internacionals

La fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, afirmava dilluns que el judici contra el Procés seria transparent. Per aquest motiu, no considera necessària la presència d’observadors internacionals. “Crec que un judici que té lloc a la justícia espanyola, que és plenament respectuosa amb les garanties de tothom, i que a més garanteix la transmisió en directe, no pot oferir més transparència”, va afirmar en un esmorzar organitzat per l’Executive Forum España.

Aquesta “retransmissió” es donarà a la biblioteca, la sala d’actes i un espai conegut com a l’aspirina, una sala anexa, en la que els mitjans de comunicació podran seguir en directe els judicis -que també seran retrasmesos per televisió. Aquesta sala, segons ha deixat entreveure Segarra, és la que també pretenen posar a disposició dels observadors internacionals que s’encaminin a Madrid per a fiscalitzar els judicis.

Però aquest espai no és suficient. Així ho va declarar Anaïs Franquesa, portaveu de la plataforma International Trial Watch, que ja ha demanat espai per a cinc observadors internacionals a cada sessió dels judicis, encara que el Tribunal encara no ha resolt la petició. “Si el Suprem té tan clar que el judici serà just, no entenem que hi hagi reticències amb que els observadors puguin acreditar-ho i determinar-ho”, va declarar Franquesa a Catalunya Ràdio. La portaveu considera que la sala on s’estigui duent a terme el judici és l’única en que els observadors podran realitzar la seva feina, ja que és on es detecten tots els detalls que s’escapen per retransmissions de vídeo.

Així, International Trial Watch, plataforma que està impulsada per sis entitats catalanes, compta amb la col·laboració de diverses entitats internacionals com la American Bar Asociation, la Federació Internacional dels Drets Humans o la xarxa europea Euromed Rights. La intenció de la plataforma és realitzar un procés propi d’observació de la mà de professors universitaris, entitats i experts en drets humans per a detectar possibles vulneracions.

Concentracions durant el trasllat dels presos

La concreció de la resposta del múscul social de l’independentisme arran del trasllat dels presos i preses també s’ha fet esperar. No ha estat fins el dia abans que l’ANC ha comunicat que convoca a concentracions als centres penitenciaris i a seguir els presos al llarg del recorregut entre aquests i Brians2. A partir d’aquí el trasllat serà responsabilitat de la Guardia Civil. En aquesta línia s’ha posicionat també Òmnium Cultural.

Respecte a la possibilitat de talls de carreteres i diverses opcions per obstaculitzar el trasllat, Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, s’ha mostrat contundent: “quin sentit té oposart-te a un trasllat quan no ho aconseguiràs i quan, a més, ja s’ha decidit afrontar el judici”, ha afirmat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*