El teixit comunitari que il·lumina el Raval

El projecte #RavalKm0 va néixer fa quatre anys de la mà de la Fundació Tot Raval i la cooperativa Impulsem per tal de generar oportunitats per a persones del barri en situació d’atur. La idea va ser impulsar -mai millor dit- una decoració nadalenca diferent. Sense arbres, ni ninots de neu, sense fulles de grèvol amb boletes vermelles, ni rens de Laponia. Un Nadal on els protagonistes fossin els veïns i on tothom se sentis interpel·lat

Neus Molina
 
 
 
Imatges del projecte Raval Km0 que genera oportunitats per a persones del barri en situació d’atur

Imatges del projecte Raval Km0 que genera oportunitats per a persones del barri en situació d’atur

La Isona, una veïna del Raval de només 4 anys somriu amb el seu avi Enric i la seva àvia Maite, mentre en Jordi Puig els fotografia a la Rambla del Raval. Passat i futur es reflecteixen en aquest plató improvisat al bell mig de Ciutat Vella. Entre els desapareguts carrers Cadena i Sant Jeroni s’hi alça, des de fa gairebé 20 anys, la flamant Rambla del Raval. Aquell carrer que volia rehabilitar (sic) el desaparegut però latent barri xino, tal i com explicava Miquel Fernández al llibre Matar al Chino, és on ara avis i nets s’acosten per ser retratats i formar part de la tercera edició de #RavalKm0. Una iniciativa en xarxa i comunitària per il·luminar el barri. Literalment.

El projecte #RavalKm0 va néixer fa quatre anys de la mà de la Fundació Tot Raval i la cooperativa Impulsem per tal de generar oportunitats per a persones del barri en situació d’atur. La idea va ser impulsar -mai millor dit- una decoració nadalenca diferent. Sense arbres, ni ninots de neu, sense fulles de grèvol amb boletes vermelles, ni rens de Lapònia. Un Nadal on els protagonistes fossin els veïns i on tothom se sentís interpel·lat. Fos d’on fos. Fos qui fos. Així, les llums i el carrer, el lloc de socialització i de democràcia, havien de ser les peces clau. D’aquesta manera, amb l’ajuda del dissenyador Curro Claret i la dissenyadora Maria Güell, que comptava amb una àmplia experiència en la il·luminació d’espais públics, va néixer #RavalKm0. Arcs de llum, fotografies del veïnat i bosses de roba. Tot fet en el Raval i per al Raval.

Comunitat i lligams emocionals

A partir del treball col·lectiu de diferents entitats, institucions i comerços per construir i aplicar una filosofia socialment responsable es va gestar aquesta iniciativa cultural, artística i comunitària. L’objectiu era crear opcions formatives, laborals i comercials al barri, a la vegada que promoure la millora de la imatge dins i fora del Raval. Trencar amb els llocs comuns, els típics tòpics, i sobretot amb aquella idea que el Raval era un espai altament conflictiu poblat per narcopisos, turistes ebris i personatges incívics i perillosos.

Per Vanessa Cayuela, de la cooperativa Impulsem, aquesta és una bona idea per estimular la feina al barri, així com per empoderar les persones que hi participen i hi viuen “finalment es tracta d’una ocupació de només 2 mesos però que genera un vincle emocional molt fort entre la gent que està en situació d’atur i que sovint està aïllada físicament i anímicament”.

#RavalKm0 enguany ha permès formar 18 persones desocupades, algunes de les quals han estat contractades per elaborar els 50 arcs lumínics i serigrafiar 4.000 bosses de roba.“Fem una convocatòria pública a través de la Xarxa Laboral del Raval, que ja fa 10 anys que existeix, i seleccionem, formem i contractem homes i dones perquè puguin elaborar els arcs i serigrafiar les bosses. La feina és espectacular i cada any hi ha gent que ens demana repetir”. Es tracta de reconnectar les persones en situació d’atur i #RavalKm0 és només un pas per enxarxar-se. Un pas més.

Imatges del projecte Raval Km0 que genera oportunitats per a persones del barri en situació d’atur

Xarxa per vèncer l’estigma

Perquè si hi ha una cosa que destaca al barri és el treball comunitari i la seva capil·laritat per tot el teixit associatiu.

Tot i la premsa groga i les constants males notícies que poblen els mitjans quan es parla del barri, aquest continua sobrevivint implacable entre les persecucions socials, l’estigmatització i l’assetjament urbanístic. Amb una densitat de població gairebé tan alta com a Calcuta el Raval s’enxarxa per ser més fort “aquí hi ha més de 200 associacions i entitats, no hi ha un problema de conflictivitat social, al contrari” detalla Jordina Sangrà, Presidenta de l’associació de comerciants FEM RAVAL, “el problema és que si hi ha un incident als carrers de Ciutat Vella surt a tot arreu”

La Jordina també forma part d’aquesta xarxa imparable que acompanya #RavalKm0 des dels seus inicis. “Aquest projecte té tres elements que per nosaltres són imprescindibles: la proximitat, tot el que representa fer i crear sota la premissa del km0, el barri i la sostenibilitat”, explica. Finalment es tracta d’una iniciativa 360 graus que permet crear nexes entre les entitats i les persones: “El teixit i la implicació és molt alta i aquests són valors que compartim des de l’associació amb Tot Raval i Impulsem”.

Més enllà de la mala fama generada pels mitjans convencionals en la seva aferrissada construcció de la percepció de criminalitat al barri, el Raval es construeix des de dins i des de la cultura comunitària. Creixent i teixint propostes que s’escapen del focus mediàtic. Per Javier Alegria, director del periòdic El Raval, “al barri tenim una altíssima concentració d’entitats i associacions que s’esforcen per millorar la vida dels veïns i la cohesió social. Però aquestes entitats no són mai notícia, quan es parla del Raval només es parla de drogues i furts”.

Per capgirar la lògica, aquestes festes les llums i una exposició a la Capella del carrer Hospital, que mostra les fotografies que han inspirat els arcs i per on ja hi han passat més de 10.000 visitants, evocaran l’herència i la convivència del Raval. Des de les àvies silenciades fins als avis que ja no hi són. Dels comerciants que vénen d’arreu, dels veïns dels carrers els vells i també els nous… Fotografies i històries que il·luminen el Nadal més inclusiu de la ciutat de Barcelona. Bon Nadal, Feliz Navidad, Merry Christmas, Shubh Naya Baras, I’D Miilad Said ous Sana Saida…

1 Comentari en El teixit comunitari que il·lumina el Raval

  1. No teniu correctors lingüístics?

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*