El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme compleix 25 anys de lluita contra agressions, abusos, discriminació i odi

SOS Racisme celebra 25 anys del Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAID), un servei gratuït en què han atès més de 9.000 persones. Presenten un resum de 25 casos destacats en què narren les situacions de racisme, les barreres en la denúncia i la indefensió de les persones que el pateixen

Sònia Calvó
 
 
 
Manifestación contra el racismo en Barcelona / ROBERT BONET

Manifestación contra el racismo en Barcelona / ROBERT BONET

A.M. es trobava, el juny de 1992, detingut junt amb set persones més al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Verneda (Barcelona) quan un grup d’interns va iniciar un incendi en senyal de protesta per les condicions en què es trobaven. Quan els policies van veure que el foc havia estat provocat, els van agredir i van tancar la cel·la amb ells dins per evitar que el foc s’estengués. Arran d’això, A.M. va patir greus conseqüències físiques en el 25% del seu cos i psíquiques, de manera que va presentar una denúncia penal. Però va ser arxivada. A.M. va presentar una demanda, per la via del contenciós administratiu, on demanava que l’Estat reconegués la seva responsabilitat en els fets. I va guanyar. 10 anys més tard l’Estat va reconèixer la negligència policial i la deficient seguretat i van haver d’indemnitzar a A.M.

Des d’aquest incident han passat ja 25 anys, però les agressions i vulneracions de drets de seguretat pública segueixen ben vigents. Així ho asseguren des de SOS Racisme Catalunya que, coincidint amb el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, celebren els 25 anys del seu Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD) . “És una eina política, una de les maneres de lluitar contra el racisme és acompanyant a les persones afectades i denunciant aquestes situacions”, remarca Alba Cuevas, directora de SOS Racisme a Catalunya, en referència a aquest servei. En aquests 25 anys d’atenió gratuïta han atès més de 9.000 persones i col·lectius que han patit discriminació racista.

L’objectiu del SAiD és restituir els drets de la persona. Asseguren que “a vegades un cas individual pot convertir-se en un procés de canvi social”.  A més d’atendre a persones que han estat víctimes d’un delicte d’odi i discriminació racista, afegeix Cuevas, el SAiD es converteix en “una font d’informació que resulta imprescindible per a la denúncia, la incidència i la sensibilització sobre les causes i conseqüències del racisme i la lluita per la igualtat de drets i oportunitats”.

Una evolució en el combat del racisme “pràcticament inexistent o testimonial”

Agressions i abusos de cossos de seguretat pública, discriminacions entre particulars, en serveis privats o laborals, discurs de l’odi, agressions d’extrema dreta… SOS Racisme ha fet un recopilatori dels 25 casos més destacats amb l’objectiu de radiografiar l’evolució del racisme al llarg d’aquests 25 anys. L’evolució “en el combat o l’erradicació del racisme” ha estat, segons Cuevas, “pràcticament inexistent o testimonial”. “La lluita contra el racisme no és a l’agenda, ni es fa visible com a problema per una part important de la ciutadania, ni des de les institucions es contempla com un tema ni prioritari ni important” denuncien des de SOS Racisme.

Per això asseguren que les històries es repeteixen, així com les situacions de racisme, les barreres en la denúncia i la indefensió de les persones que el pateixen. Ho exemplifiquen amb el cas de l’incendi del CIE. 10 anys després dels fets de la Verneda hi va haver un episodi similar a la comissaria de Màlaga. En aquest cas el desenllaç va ser més tràgic, ja que set persones van perdre la vida.

Un dels principals problemes amb què es troben des del SAiD és que els resulta “gairebé impossible” denunciar l’agressió o abús per part la policia, perquè “el sistema els protegeix”. “Com a associació de defensa de drets humans, és un fracàs i una frustració celebrar absolucions de víctimes, però és la nostra realitat, i malauradament seguirem considerant un èxit aconseguir que un venedor ambulant (que ha estat víctima d’un abús) no vagi a la presó “afligeix ​​la directora de SOS Racisme. Per a ella, “no deixa de ser una forma de lluita contra el racisme institucional que en aquest cas combinant la llei d’estrangeria i el Codi Penal resulta mortífer per als drets humans”.

Des del SAiD recorden casos també com el de K. que mentre esperava a un amic per anar a menjar un vehicle de la Guàrdia Urbana de Barcelona li va demanar la documentació i, com només tenia el padró, el van portar a la comissaria. Aquí, en una habitació sense càmeres de videovigilància, li van trencar la mandíbula d’un cop de puny i li van propinar diverses puntades de peu. Al llarg dels 25 casos recorden també agressions per part de la Guàrdia Urbana a venedors ambulants, denúncies falses, detencions il·legals, agressions racistes, expulsions racistes, ganivetades islamòfobs, denegacions al dret a la sanitat, discriminació laboral i, fins i tot, l’agressió amb una catana per part d’un grup de skinheads.

Un dels més sonats va ser el de la mort de Wilson Pacheco, l’any 2002. Ell i els seus amics, tots d’origen equatorià, van sortir de festa a un local del Maremàgnum. El porter els va denegar l’entrada, van discutir i els van perseguir. Dos porters i un vigilant de seguretat van agafar a Pacheco al pont del Maremàgnum, li van donar una pallissa i el van llançar a l’aigua. Cap dels presents va intentar rescatar-lo, de manera que va morir ofegat al mar.

Des de SOS Racisme conclouen que “falten vies per donar resposta a les situacions de racisme”, el que suposa que sigui “impossible la restitució o la reparació de la persona afectada, tant pel que fa a la prevenció com a la sanció, sigui administrativa o penal”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*