El risc de caure en la pobresa a Catalunya torna a pujar i se situa gairebé en el 24% de la població

L’informe elaborat per ECAS el 2017 destaca que la despesa social a Catalunya era de 4.000 milions abans de la crisis, dels quals només se n’han recuperat 1.800

Tomeu Ferrer
 
 
 
D’esquerra a dreta, Xavi Loza, Sonia Fuentes i Teresa Crespo d’ECAS foto: ECAS

D’esquerra a dreta, Xavi Loza, Sonia Fuentes i Teresa Crespo d’ECAS foto: ECAS

El risc de caure pobresa va augmentar fins a afectar el 23,8% de la població a Catalunya el 2017. L’esmentat percentatge és el que marca el risc de caure en exclusió per la insuficiència d’ingressos. Una altra dada preocupant és que la meitat de les famílies tenen problemes per arribar a final de mes. Aquestes són dades de l’informe ISOCAT, que elaboren les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i que ha estat presentat entre altres per Sònia Fuentes, presidenta d’ECAS, i per Teresa Crespo, vocal de pobresa de l’entitat.

El treball duu el títol de: ‘Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’, i s’ha elaborat amb dades de diverses fonts oficials i anàlisis qualitatius de professionals d’entitats socials que treballen amb col·lectius vulnerables. En ell es mostren dades de dos indicadors claus: el Gini, que mesura la desigualtat, i l’S80/20, que mesura els ingressos percebuts pel 20% de la població amb més ingrés i els compara amb el 20% de la població amb menys recursos econòmics. El resultat dels dos indicadors esmentats és que les desigualtats van tornar a créixer després que l’any 2015 i 2016 experimentessin disminucions.

Sonia Fuertes, ha assenyalat que malgrat els darrers anys de suposada recuperació econòmica “la millora no repercuteix en el conjunt de la societat i especialment les classes desafavorides continuen molt castigades per un model socioeconòmic que genera pobresa i desigualtats de manera estructural”.

Manca de polítiques públiques transformadores

Al seu torn, Teresa Crespo, ha remarcat que “la manca de polítiques públiques transformadores i la insuficient inversió social fan que les desigualtats es perpetuïn i la pobresa es cronifiqui”. Les fortes retallades de la Generalitat durant els anys centrals de la crisi (2010-2014) no s’han revertit: la despesa conjunta en salut, educació, protecció i promoció social i habitatge es va reduir en més de 4.000 milions d’euros, dels quals només se n’han recuperat 1.800 milions.

El treball destaca que la taxa de risc de pobresa se centra en col·lectius especialment desatesos. Així, entre la gent gran el risc ha baixat del 84% al 15%, gràcies a les transferències socials, bàsicament fruit del sistema de pensions. Per contra, entre els infants i joves, la taxa només es redueix un 5% i és del 27,7% després de les transferències.

Un dels elements que ajuden a entendre la degradació de les condicions socials és la precarització del mercat laboral. El 87% dels nous contractes que se signen són temporals i la taxa de pobresa en el treball continua pujant: el 12,2% de les persones amb feina no superen el llindar de la pobresa. “Moltes persones usuàries dels nostres punts de distribució d’aliments treballen a jornada completa”, ha afirmat Xavi Loza, director de La Vinya d’acció social. El treball a temps parcial és del 22,2% entre les dones i del 7,3% entre els homes. Les dificultats de conciliació i la precarització, s’acarnissen entre les treballadores: el 17,8% de les dones assalariades tenen ingressos anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), mentre que això només passa en un 7,8% dels homes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*