“El racisme fa que l’administració de justícia sigui un camp minat per a algunes persones”

Josep Granados, ex advocat de SOS Racisme, remarca la importància del SAiD. Sense la tenacitat dels seus lletrats no s'haguessin reoberts casos com el de K.U., un jove de Bangla Desh al què van aplicar una detenció per perfil ètnic i que va ser agredit per la policia. Va guanyar el judici però va rebre sis anys de violència institucional.

Yeray S. Iborra
 
 
 

La calor es deixava notar a Barcelona. Era migdia i les panxes bramaven. K.U., un bangladeshià de 38 anys, advocat al seu país, i que portava uns dies a la capital catalana com a turista, esperava a un amic per menjar prop de la parada de metro de Liceu. Però aquell dia K.U. no va dinar i, per quan es va trobar amb el seu amic, ni tan sols podia mastegar: un policia li havia destrossat la mandíbula minuts abans, en 42 segons en una sala sense càmeres en una comissaria, i prèvia detenció sense motiu justificat. L’amic de K.U. va denunciar els fets, però la causa es va arxivar. Era juliol de 2011.

Quan les operacions per reconstruir la seva malmesa mandíbula li van donar un respir, K.U. va acudir al Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD). Des d’allà li van proporcionar un advocat, Josep Granados, que després d’interposar un recurs va aconseguir reobrir el cas. Van fer falta cinc anys d’intens treball penalista perquè al juny de 2017 el jutge fallés a favor de K.U. i condemnés a un agent de la Guàrdia Urbana a un any de presó, que no va complir per no tenir antecedents, i a pagar 10.000 euros pels fets.

Mesos després d’aquella sentència, Granados valora el regust agredolç de la decisió. Es va condemnar –apunta l’advocat– “extraordinàriament” a un policia, però ni tan sols un cas “tan evident” de motivació racista en l’agressió va ser tingut en compte, ni tan sols es va aplicar l’agreujant d’abús d’autoritat.

Segons Granados, sense la persistència i la motivació antiracista del SAiD (servei que ara compleix 25 anys), la carrera judicial de K.U. mai hagués prosperat. “Són moltes les persones que ni tan sols volen denunciar, passar un període tan tens i amarg després d’uns fets tan traumàtics… El racisme fa que per a algunes persones l’administració de justícia sigui un camp minat”.

Josep Granados, ja fora del SAiD i dedicat a l’àmbit acadèmic, destaca que els seus defensats ho han tingut “tot sempre en contra” i que el cas de K.U. va ser especialment aterridor i llarg. Va haver de lluitar contra vent i marea per aconseguir una condemna que va deixar al K.U. insatisfet. “Vaig parlar amb ell la setmana passada. Segueix prenent una pastilla diària per als dolors i no sé quantes operacions porta. A ell li ha quedat la sensació que li han trencat la vida i que el seu agressor segueix lliure”, comparteix Granados des del mateix lloc, en plenes Rambles de Barcelona, en què K.U. va començar el seu via crucis fa ja set anys.

Més enllà de l’incident, K.U. va patir diverses “vulneracions” durant els seus sis anys de causa oberta al jutjat. Motius que fa que molts tirin la tovallola. Granados els enumera.

Segons l’advocat, K.U. va ser rebut com un mentider des del primer moment. “Un cas claríssim de prejudici”. Tal com recorda Granados, el jutge fins i tot els va “humiliar” al passadís abans del judici i li va preguntar a K.U. si tenia papers. Ell va dir que no, i el magistrat va respondre: “Ja sabem què passa amb els estrangers…”. Granados va proposar al jutge que li mirés la boca, i que prengués nota de l’informe mèdic que constava que l’havien trencat. “¿No hi havia hipòtesi alternativa… Ho havia fet ell mateix?”.

Durant el mateix judici també hi va haver problemes amb la traducció. Els tècnics van considerar que un traductor pakistanès que parlava bengalí era suficient perquè es donés la comunicació. “Malgrat que el bengalí i el bangla no s’assemblen en res, ens van adjuntar un full de Wikipedia que mostrava que era la mateixa llengua”, rememora Granados.

Més enllà del cas de K.U., l’advocat cita a tres els nivells de vulneració per a les víctimes de racisme amb què s’ha trobat en els seus anys de servei en el SAiD. “Un acaba gairebé celebrant que s’hagi absolt la víctima de racisme, perquè els nivells de vulneració són tants… El primer, quan es pateix l’atac racista; després quan s’accedeix a una administració de justícia i es nega que res hagi passat; i el tercer, quan fins i tot la pròpia persona que ha rebut l’atac acaba sent acusada per les autoritats, per atemptat o falta de respecte a l’autoritat”.

Per a Granados caldria un canvi profund que deixés de protegir les autoritats. K.U., en un relat recollit per SOS Racisme després de la sentència de juny de 2017, dóna suport a la tesi del seu advocat: el fet de ser estranger mina les possibilitats als jutjats. “No tenia opció de posar cap altre recurs. No hauria guanyat res millor. Sóc estranger. Molts papers i males persones al món dels jutjats. No m’he sentit tractat igual que els policies. Jo m’he quedat malalt fins a la mort. Mal de cap, mal de dents. No puc menjar bé, i no puc fer moltes altres coses. No puc treballar fort. Sento que ningú em veu i ningú ho sap. Només Déu”, rasa K.U.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*