El PSC no vol que paguis l’aigua més barata

Som, sens dubte, davant un nou cas de l’estranya, recorrent i contradictòria relació del PSC amb Agbar, la companyia privada que gestiona l’aigua a Barcelona i que ha fregit el govern del canvi a la ciutat a recursos judicials, a més de gastar-se una quantitat ingent de diners en campanyes publicitàries per posar en valor la seva gestió

David Cid
 
 
 
Vista aèria de Barcelona

Vista aèria de Barcelona

El passat 10 d’abril vam tornar a viure una altra mostra de la complicada relació del PSC amb la gestió pública de l’aigua. Diferents grups municipals a Barcelona, d’ideologies antagòniques, es van aliar per tombar la iniciativa ciutadana per poder consultar els veïns i les veïnes de la ciutat sobre si volen una gestió pública de l’aigua al municipi. Van votar conjuntament contra la multiconsulta PdCat, CUP, Ciutadans, PP i el PSC. Tot i que és la CUP qui més ha hagut de donar explicacions sobre aquest vot, especialment pel fet que no era un vot contra el govern de Barcelona en Comú i Ada Colau, sinó contra una iniciativa dels moviments socials, és cert que ha estat el Partit Socialista qui més ha treballat a l’ombra per tombar aquesta potent iniciativa ciutadana.

Som, sens dubte, davant un nou cas de l’estranya, recorrent i contradictòria relació del PSC amb AGBAR, la companyia privada que gestiona l’aigua a Barcelona i que ha fregit el govern del canvi a la ciutat a recursos judicials, a més de gastar-se una quantitat ingent de diners en campanyes publicitàries per posar en valor la seva gestió.

Però no és el primer cas d’aquesta estranya aliança, forjada durant molts anys, destacant-hi el paper d’Àngel Simón, antic gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i posteriorment màxim directiu d’AGBAR durant molt de temps.

Així, l’any 2012 un acord del PSC amb Convergència, amb l’únic vot en contra d’ICV-EUiA, va privatitzar la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana mitjançant la creació de l’Empresa Metropolitana de la Gestió Integral de l’Aigua, participada en un 70% per Agbar, el 15% per Criteria (La Caixa) i només un 15% públic en mans de l’Àrea Metropolitana. Una adjudicació sense concurs públic que ha estat suspesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que el nou govern de l’Àrea Metropolitana, a partir de 2015 liderat per Barcelona en Comú i Entesa (ICV-EUiA-EPM), compromès amb la gestió pública de l’aigua, ha decidit no recórrer, fent entrar en raó el mateix PSC.

De fet, una auditoria encarregada per l’AMB i presentada recentment, denuncia que Agbar va sobrevalorar els actius que suposadament va aportar en la creació d’aquesta empresa mixta. 130 milions de valor real respecte als 476 que declarà Agbar i que van ser acceptats pel PSC i Convergència.

Un dels grans arguments del PSC i també d’Agbar per defensar la gestió privada de l’aigua és que un hipotètic rescat encariria de manera substancial la tarifa que paguen els veïns i les veïnes.

Aquest argument oblida que el compromís del govern de l’AMB per reduir la tarifa de l’aigua ha estat i és clar, i la reducció de la tarifa decidida per l’AMB és la segona consecutiva, després de reduir un 2,39% el 2016 i un 1,65% respecte a la pujada del 3,7% que proposava Aigües de Barcelona (Agbar) per a aquest 2018.

D’altra banda, la gestió pública de l’aigua permet a molts municipis –com per exemple el Prat de Llobregat, bastió històric d’ICV– que els seus veïns paguin l’aigua més barata del que ja la paguen ciutadans d’enclavaments propers, com per exemple l’Hospitalet.

Finalment, la privatització d’Aigües Ter Llobregat per part de la Generalitat liderada llavors per Artur Mas, i recentment anul·lada pel Tribunal Suprem, ha provocat un augment salvatge del preu de l’aigua en aquests últims anys del 138%, amb una pujada proposada de l’11,8% just abans de la privatització, i que encara no està clar si serà revertida per un nou Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. És cert que el PSC es va oposar a aquesta privatització i defensa que ATLL torni a mans públiques, bàsicament perquè estem parlant no només de la distribució de l’aigua fins a les nostres llars sinó fins i tot de la gestió en alta, és a dir dels “embassaments” fins a les xarxes de distribució locals. I segurament també perquè l’empresa adjudicatària no va ser Agbar, sinó Acciona.

El PSC, i especialment Jaume Collboni, farien bé a seguir les passes dels socialistes francesos, primer de l’alcalde Bertrand Delanoë i després l’alcaldessa de París Anne Hidalgo, que va decidir remunicipalitzar l’aigua ja el 2010, produint un estalvi de 35 milions d’euros a les arques municipals i rebaixant la tarifa un 8% només el primer any. Barcelona i París tenen un conveni conjunt per treballar en la gestió pública de l’aigua.

Per tant, els números i l’experiència demostren que la gestió pública de l’aigua, un bé comú, no solament és més transparent sinó que, en no ser gestionada com una mercaderia amb la qual generar beneficis i dividends per a grans multinacionals, suposa que els veïns i les veïnes paguin unes tarifes de l’aigua més econòmiques i sobretot no es vegin sotmeses a apujades salvatges. El lideratge públic també permet condonar els deutes d’un servei essencial i bàsic a aquelles famílies vulnerables que no poden fer front als pagaments.

En definitiva, és la gestió pública de l’aigua la que garanteix un control real i efectiu sobre la tarifa. El PSC està impedint amb el seu vot que els veïns de Barcelona paguin l’aigua més barata. Amb la seva posició a Barcelona està beneficiant una gran multinacional i no els ciutadans i les ciutadanes. Incomprensible per a un partit que diu que és d’esquerres.

Jaume, si us plau: més Ada Colau i Anne Hidalgo i menys Agbar.

David Cid
Sobre David Cid

Nascut el 1980. Llicenciat en Biologia (UPF) i Màster en Cooperació al Desenvolupament (UB). Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda 2004-2008. Ha participat en diferents moviments socials, com la Plataforma Aturem la Guerra. Actualment participa en Unitat contra el Racisme i el Feixisme. Contacte: Twitter | Més articles

2 Comments en El PSC no vol que paguis l’aigua més barata

  1. Ramiro Castan Llop // 25/04/2018 en 17:23 // Respon

    David, informa’t bé a Paris l’aigua es més cara (va baixar un 8% el 2010, però puja cada any el cost de sanejament a la factura), l’adjudicació directa es correcta en aquest cas per AB, mireu que feu els d’IC donant suport a l’AMB a a gent ex-Agbar resentida com Pinyol i Oliveras. Mal negoci heu fet amb aquests socis (Colau, Badia) i ho pagareu a les properes eleccions….llàstima, si en Guti aixequés el cap….en fi

  2. Ivan Ramírez // 29/04/2018 en 4:31 // Respon

    Una precisió important: no és correcte parlar del nou govern de l’AMB liderat per BComú-Entesa, sinó presidit per Ada Colau d’aquest mateix grup. Qui lidera i governa l’AMB és el PSC (majoritari al govern metropolità) i, en concret, el mateix equip polític, directiu i de confiança que va fer possible la creació fraudulenta d’Aigües de Barcelona.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*