El Ple de L’Hospitalet vota en contra de saber quantes persones dormen al carrer

L'Hospitalet vota 'no' a fer un recompte dels seus propis veïns i veïnes que dormen al carrer. L'actual govern s'escuda en les seves polítiques socials actuals per votar en contra mentre els veïns saben que hi ha gent dormint al carrer

Óscar Martínez Rivera
 
 
 

Els titulars dels mitjans de comunicació acostumen a focalitzar-se en tot allò que aproven els ajuntaments i excepcionalment es refereixen al que no es portarà a terme. Però les ciutats també son tot allò que no s’ha volgut portar endavant. En el darrer ple municipal de L’Hospitalet de Llobregat (24 de juliol de 2018) es va votar en contra de realitzar un recompte o cens dels veïns i veïnes que dormen en els carrers de la ciutat fruit d’una situació de sensellarisme. Hi ha gent dormint-hi, és una afirmació contrastada pels propis veïns.

La moció, impulsada per Ciudadans, tot i que té una bona intenció, navega entre la confusió del que està proposant. Utilitza el terme cens i recompte sense massa distinció, tal i com els han retret alguns dels grups municipals. Però proposa una acció necessària per poder fer una fotografia de la qüestió.

Per poder fer una bona política social municipal has de poder tenir un diagnòstic de la situació. I això passa per saber concretament quantes persones estan en una situació de sensellarisme a la teva ciutat. Aquesta és la base de les accions que porten a terme en aquest sentit les 37 organitzacions expertes en la temàtica i agrupades en la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL). De la mateixa manera, fins a deu municipis de Catalunya ja estan realitzant periòdicament aquesta tasca.

Quan tantes entitats i professionals experts es posen d’acord durant diferents anys per organitzar un recompte i altres accions vinculades és perquè creuen fermament que aquesta acció aconsegueix una dada bàsica i necessària per mesurar la magnitud de la situació. Això ens pot permetre saber si veritablement els recursos que estem oferint son suficients o no ho son. La dada concreta de número de persones dormint al carrer és cabdal, i també ho és complementar-ho amb una diagnosi que pugui investigar les causes i les necessitats concretes d’aquestes persones.

Per alguns ajuntaments, com en el cas de L’Hospitalet, tot això que organitzen i analitzen tantes organitzacions expertes no és suficient argument per tirar endavant una iniciativa que amb ulls d’alguns polítics serien les dades de la vergonya, el número de persones expulsades pel sistema, la fotografia d’allò que succeeix sota la catifa de la ciutat. La invisibilitat de les persones sense llar a L’Hospitalet continuarà sent tant greu que continuarem sense saber de quantes persones estem parlant.

El ple de l’Ajuntament es desenvolupa entre els diferents arguments dels diferents regidors. La regidora no adscrita i amb responsabilitats a la ciutat sobre sanitat, argumenta que la moció demostra poc interès en les polítiques socials de la ciutat perquè, segons ella, fer aquesta proposta significa no conèixer tota la bona tasca que es fa des de serveis socials contra la pobresa. A més, s’escuda preguntant al partit que proposa la moció si han pensat en els treballadors que lideren aquest tipus de qüestions a la ciutat. Tampoc no aclareix si ella ho ha fet això de consultar als “assistents” (referint-se als professionals del treball social) i a les educadores y educadors socials. A més, diu en el ple, que l’acció de recomptes estan molt bé per municipis que no tenen polítiques socials “avançades”, que segons ella sí que ho és L’Hospitalet i afirma que a la ciutat ja hi ha “protocols”. També fa algunes afirmacions sobre com fer el recompte que demostren que si bé ella afirma que els que proposen la moció no coneixen el que es fa a la ciutat, és possible que ella voti en contra d’una acció que no coneix tampoc i sobre la que mai s’ha format específicament per saber que només es fa recompte de determinades persones clarament identificades com a sense llar. Diu textualment que “s’han donat casos de parelles que han discutit, una ha baixat al carrer i s’ha quedat adormida”.

Potser no ens adonem que una proposta com aquesta no és un posicionament de rebuig al que s’estigui fent, si no una acció més per combatre l’exclusió residencial de la ciutat. Però l’imaginari i el pensament polític és diferent al de molts professionals que es dediquen a l’acció social.

Els altres regidors no adscrits, com és bastant habitual en els regidors que no representen cap grup municipal, triga dos segons en aportar al ple de l’Ajuntament la seva opinió. En el cas del no adscrit que també va ser contractat per l’Ajuntament vota en el mateix sentit que el govern local sense arguments, perquè la qüestió deu ser poc important. A la televisió pública de la ciutat no li dona temps ni d’enfocar-lo en la seva aportació al ple.

La CUP-Poble Actiu fa èmfasi en un aspecte cabdal de la moció, i és que quan parlem de sensellarisme no podem obviar les causes de la situació actual d’exclusió residencial que està expulsant les veïnes i veïns dels seus barris, tal i com ho està fent a altres ciutats com Barcelona. Fan tot l’argumentari i finalment s’abstenen tenint en compte que Ciutadans no ha volgut fer algunes rectificacions de la moció com ara deixar clar si es feia inicialment un recompte o quina modalitat de cens o diagnosi es faria. També puntualitza que davant de qualsevol política social al respecte es tingui en compte la pròpia veu de les persones que dormen o han dormit al carrer.

CiU, encara amb aquesta denominació a les actes i ordres del dia dels plens, vota a favor amb el matís de si la guia publicada per Fundació Arrels, i presentada com a referència per Ciutadans, es podria millorar, però no concreta com. El PP vota favorablement sense fer cap aportació. Per altra banda, ERC vota a favor fent un breu apunt sobre les causes del sensellarisme i relacionant-lo amb el sistema que és el veritable causant de la situació.

La confluència Canviem L’Hospitalet (ICV-EUA-Pirates) s’abstenen argumentant, entre d’altres, que el recompte o el cens és una dada que queda obsoleta als pocs mesos. En aquest sentit, no tenen en compte l’argumentari de 37 organitzacions expertes de Barcelona que ho porten a terme fa anys amb la col·laboració d’un miler de persones, unes quantes de L’Hospitalet.

I arriba el torn del tinent d’alcaldia de Benestar Social que afirma en el ple que el sensellarisme, pels “serveis tècnics” no és una problemàtica a destacar. Ho afirma sense poder donar una dada de quantes persones dormen als carrers de L’Hospitalet. No la pot donar perquè no hi ha recompte fet, però sobre tot perquè acabarà votant en contra basant-se en el bon funcionament que diu que tenen les polítiques socials de l’Ajuntament. Que el govern de la ciutat no vulgui fer el recompte al·legant el bon funcionament de Benestar Social és la mateixa lògica que tindrien uns pares per no preguntar-li a una filla si mai ha pres cap droga argumentant que ells fan una bona tasca educativa amb ella i que no cal ni preguntar.

El sensellarisme no es soluciona amb més llits als recursos de serveis socials sinó que es fa intervenint a l’arrel del problema que provoca l’exclusió residencial. Però calen polítiques realment valentes que s’enfrontin al sistema.

De la feina ben feta dels professionals i l’esforç que hi fan no en dubtem. Però mentre hi hagi una sola persona dormint al carrer hem de reconèixer que ni el sistema ni els serveis socials de l’Ajuntament estan donant una òptima resposta a la pobresa. Mentre aquests regidors fan aquests argumentaris i voten en contra de fer un recompte de persones que dormen al carrer, molts veïns i veïnes de L’Hospitalet continuaran col·laborant en els recomptes d’altres ciutats i també continuaran veient cada nit, amb fred, calor o pluja persones que dormen al carrer.

Óscar Martínez Rivera
Sobre Óscar Martínez Rivera

Professor d'educació social i treball social Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*