El nou pacte social, serà ètic o no serà

Les esquerdes digitals fa temps que preocupen els acadèmics, però ara els abusos amb la privacitat han fet sonar les alarmes de molts ciutadans i, front a una intel·ligència artificial que ens sembla de ciència ficció, però que és ben real, emergeix la idea de la tecnologia responsable

Cristina Fernandez-Rovira
 
 
 

Entre els que creuen que els robots han arribat per destruir la humanitat i els que opinen que, per fi, l’alliberaran hi ha inevitables matisos per explorar. Després de l’enlluernament amb la tecnologia dels anys noranta i els primers dos mil, aquella mena d’efecte de lluna de mel que va fer que els nous aparells envaïssin fins l’últim espai de les nostres vides, ens trobem ara amb la necessitat de gestionar la 4ª Revolució Industrial. Això ens arriba, però, després de l’alienació provocada pel neoliberalisme i amb els vincles comunitaris i la solidaritat fets miques.

Les bretxes digitals porten temps preocupant els acadèmics, però, ara, els excessos ―i abusos― amb la privacitat han fet sonar les alarmes de molts ciutadans connectats. Davant d’una intel·ligència artificial que ens sembla de ciència ficció, però que és ben real, emergeix la idea de la tecnologia responsable. Segons el think tank, Digital Future Society, 2018 va ser l’any en què pensadors, periodistes, polítics i fins i tot la indústria tecnològica van començar a gestionar les conseqüències més problemàtiques de les noves tecnologies.

L’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook, en què s’acusava la primera de manipular les dades de 50 milions d’usuaris de la xarxa social per afavorir al llavors candidat presidencial Donald Trump o els presumptes ciberatacs al Ministeri de Defensa revelats recentment a Espanya són només dos exemples d’un ús fraudulent de tècniques com la mineria i l’anàlisi de dades. Tot i que es tracta de procediments desconeguts per la majoria dels usuaris que generen la informació a base de clics, hi ha qui sí que sap treure’n partit. Ex treballadors de grans companyies tecnològiques han començat a explicar les pràctiques indegudes que ells mateixos realitzaven o van ajudar a implementar, i han creat el Center for Human Technology, amb la intenció d’aconseguir que la tecnologia estigui al servei de l’interès de les persones (i no a l’inrevés).

Així, 2019 porta iniciatives que posen de manifest la necessitat del compromís ètic de les noves tecnologies. Sembla que comença a importar més el que hem de fer amb la tecnologia pel bé comú que el que podem, de fet, fer amb ella. És fonamental considerar l’impacte social i les potencials conseqüències no desitjades dels avenços tecnològics.

Per això, la 4a Revolució Industrial demana a crits un renovat pacte social. Ha plogut molt des que Jean-Jacques Rousseau va publicar el 1762 El contracte social, en què explicava que era necessari establir un acord perquè els humans puguin viure en societat. Aquesta aliança implícita és el contracte social, que atorga certs drets a canvi de renunciar a la llibertat que es tindria en l’estat de naturalesa. Doncs bé, els drets i els deures dels individus es fan fonamentals per viure en comunitat i l’Estat ha de garantir que el pacte es compleix. No obstant això, Rousseau ja va advertir que els drets i els deures podien canviar si les persones volien. Així, els termes del contracte poden modificar-se.

La incertesa actual demanda que totes les persones pensem les noves clàusules contractuals. Qui ha d’explotar les dades que produïm a les xarxes socials, nosaltres o el monopoli tecnològic? Què s’ha de fer amb el rastre digital? Fins a quin punt ens importa la nostra privacitat? Tenim dret a la desconnexió digital? És lícit crear tecnologies addictives per al benefici econòmic d’uns pocs? Aquestes són només algunes de les preguntes que, personalment, em faig i per a les quals no trobo resposta en el debat polític. Tot i així, la tecnologia no és neutral i, per tant, la responsabilitat ha de ser assumida.

La relació entre els ciutadans i la tecnologia és un dels majors reptes que tenim per davant. Si assumim que el desenvolupament tecnològic és imparable, els desafiaments seran, cada vegada, més grans. El benestar i l’apoderament dels ciutadans han d’estar en el nucli de l’avenç tecnològic, ja que és moment de pensar al servei de què es posa aquest desenvolupament. La tecnologia no pot determinar el destí de la societat, sinó només oferir diferents possibilitats en un moment en què les democràcies han d’assegurar la seva supervivència.

Cristina Fernandez-Rovira
Sobre Cristina Fernandez-Rovira

Cristina Fernández-Rovira. Periodista, màster en Conflictologia i en Integració Europea. Doctora en Sociologia i Antropologia. Politòloga en progrés. Treballa de professora a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*