El mur de la llei d’estrangeria: els contractes de llarga durada, el padró i la falta de cites prèvies dificulten la regularització de les persones migrants

Sota el lema ‘el racisme mata’ la Tancada Contra el Racisme i Pels Drets dels Migrants i les Refugiades ha convocat una manifestació per aquest diumenge al centre de Barcelona per tal d’exigir la derogació de la Llei d’Estrangeria.

Sònia Calvó
 
 
 
Manifestació de l'1 de maig a Barcelona / Foto: JAUME SENDRA

Manifestació de l'1 de maig a Barcelona / Foto: JAUME SENDRA

“Hem de demostrar sempre que tenim feina, amb contractes de llarga durada, padró, sense antecedents, no podem marxar més de sis mesos del país… La llei d’estrangeria condiciona les nostres vides i n’estem farts”. Qui parla és Mouhamet Dia, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Fa 10 anys que va venir amb visat de residència del Senegal i té clares les seves reivindicacions: “La normativa ha de ser més flexible i s’ha d’adaptar a la situació actual que viu el país”. Per ell, una de les principals queixes és que no s’acceptin contractes temporals per renovar o accedir als papers, ja que actualment cal tenir un contracte anual i de 40 hores per tal de poder regularitzar la situació administrativa. Amb un índex d’atur estatal del 16,4%, es tracta d’un requisit “molt difícil aconseguir”, opina Dia.

No està sol en les seves reivindicacions. La Tancada Contra el Racisme i Pels Drets dels Migrants i les Refugiades ha convocat una manifestació per aquest diumenge al centre de Barcelona per tal d’exigir la derogació de la Llei d’Estrangeria. Prop de 500 entitats s’han sumat a la manifestació, sobretot després de veure que ja fa més d’un mes que la Tancada està ocupant l’antiga escola Massana a la plaça de la Gardunya per reclamar una sèrie de reivindicacions: papers sense contracte; padró sense domicili, sense llargs temps d’espera i sense revocació, nacionalitat sense examen; sanitat universaldespenalització de la venda ambulant; i -entre altres- el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE).

Una de les entitats que s’ha sumat a la manifestació és Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans. Per ells, la manifestació arriba en un moment clau en que la frontera sud de l’Estat espanyol s’ha convertit en “la més letal del món”, amb 217 morts des de principis d’any. “Les persones moren fruit de les polítiques migratòries que no garanteixen les vies d’accés legals i segures que empenyen a la gent a llençar-se al mar per arribar a Europa”, explica Andrés García Berrio, advocat d’aquesta entitat. Per denunciar aquesta situació la manifestació ha escollit com a lema ‘el racisme mata’. “És un debat sobre drets civils”, opina García Berrio, que demana que es deslligui el fet de tenir contracte laboral per demostrar arrelament i regularitzar la situació administrativa de la persona.

Manifestació de l’1 de maig a Barcelona / Foto: JAUME SENDRA

No tenir un contracte laboral de més d’un any ha sigut un dels principals problemes de Miguel, que va arribar de República Dominicana fa vuit anys, a l’hora de regularitzar la seva situació. Enguany complirà 60 anys i per ell és “impossible”, diu, aconseguir un contracte laboral. “He fet tots els cursos que m’ofereixen a Barcelona Activa, de català, d’informàtica… però no hi ha manera”. Actualment va pivotant d’alberg en alberg. “Si no fos per la Tancada, jo ara estaria dormint al carrer, probablement”, explica en Miguel, que tampoc disposa de padró. Es queixa que en moltes ocasions quan va a serveis socials li diuen que se’n torni al seu país. Ell, però, explica que la seva vida és aquí, a Barcelona, on es vol quedar. En Miguel es mostra preocupat pel seu futur. Sense feina i sense padró, diu, és impossible regularitzar la seva situació.

La Diana, que sí que disposa de papers, també forma part de la Tancada de Migrants i hi participa també com a membre de Migress i de la Casa Iberoamericana de la Mujer. Ella ho ha tingut més fàcil. Provinent de Colòmbia, aquesta jove va venir amb estudis universitaris i va aconseguir poder regularitzar la seva situació, ja que el seu marit té nacionalitat espanyola. “Jo parteixo del privilegi, ja que no vaig venir per una necessitat econòmica, sinó per llibertat”. La seva sorpresa va ser quan no li van convalidar els seus estudis en psicologia. “La meva vida laboral pateix una esquerda en el moment que me n’adono de com m’afecta la llei d’estrangeria”, recorda. Com que no va poder homologar el seu títol universitari fins quatre anys més tard, durant aquell temps ella “no valia res”, recorda. “Com que tenia estudis del que es coneix com a ‘tercer món’, aquí no val res, però si jo anés d’Europa a Colòmbia això no passaria”, es queixa. Per això la Diana valora que “la Llei d’estrangeria és una manifestació legal del racisme institucional”.

Però amb la convalidació del títol universitari no va acabar “la lluita per la regularització”. “Em vaig tornar a trobar amb aquest mur en anar a renovar els papers i veure que no hi havia cites prèvies”, recorda. Al seu costat seu en Youssef, membre de Cornellà Sin Fronteras, que assenteix mentre explica el seu cas. Ell tampoc no ho va tenir fàcil per trobar cita prèvia per renovar els seus papers. Aquesta és una de les principals queixes de les persones migrants al moment de renovar. “Des del moment zero de la cerca d’informació ja veus com t’afecta el racisme institucional”, explica la Diana. Per ella, que recorda que té estudis superiors, la informació no és clara, no hi ha atenció personalitzada, necessites conèixer la llengua, tenir accés a un ordinador i saber fer-lo servir, “sinó estàs perdut”. Tant la Diana com en Youssef coincideixen en què gràcies a parlar amb altres persones que han viscut una situació similar van aconseguir resoldre molts dubtes. Per ells, l’autoorganització i el suport mutu són clau.

Aquest suport mutu és el que busca en Thierng Diop, que descansa en un matalàs a la Tancada. Provinent de Guinea Conakry, fa mesos que va marxar per culpa de la situació política que es viu al país. Ara intenta demanar asil polític a Espanya, però després de diverses cites no ha aconseguit un traductor jurat del francès que validi els seus documents. A la tancada de moment ha aconseguit un lloc on dormir i persones a qui preguntar dubtes. La de diumenge serà la primera manifestació a la que assisteixi en Thierng, després de fugir del seu país d’origen. Ho farà al costat del Mouhamet, en Miguel, la Diana, el Youssef i, esperen, molta altra gent per denunciar una llei que consideren “racista i discriminatòria”. En Mouhamet, que ultima els últims preparatius per la manifestació, espera que hi assisteixi “molta gent, racialitzada i migrant, però també gent local blanca, no per ajudar-nos, sinó per dir que no ens representa”.

Una reunió a la tancada de migrants / SÒNIA CALVÓ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*