El malbaratament alimentari mana a les nostres vides i emmalalteix la del planeta

Cada any es produeix un 60% més dels aliments necessaris per a satisfer als 7.600 milions d'habitants que som i, a la vegada, unes 40.000 persones moren de gana cada dia. A més, s'haurà de fabricar un 70% més d'aliments per a la població en 2050

Carmelo Marcén Albero
 
 
El 42% del malbaratament alimentari es dóna a les llars particulars | Pixabay

El 42% del malbaratament alimentari es dóna a les llars particulars | Pixabay

Sovint mirem al planeta per a entendre’l, estudiem la societat perquè forma part important de la vida col·lectiva, a través de la qual cadascú, de manera individual, i el conjunt de la societat gestiona els seus modes de ser, utilitza els recursos del planeta i conviu en un món cada vegada més complex. Per llegir aquestes realitats des del pensament crític n’hi ha prou amb fixar-se en les experiències quotidianes; en aquest cas l’alimentació o, més aviat, el malbaratament alimentari que la societat genera en molts ambients i moments. Per comprendre-ho, recolzem-nos en els números. Es tracta de concloure si els hàbits generalitzats i les actituds individuals davant l’alimentació, que tant interaccionen amb la societat i el planeta, han de ser diferents.

Potser el diàleg sobre l’assumpte podria començar preguntant-se si el cubell de les escombraries de casa conté moltes o poques deixalles d’aliments, de quins més. Alhora, caldrà considerar que allò que es compra per menjar no es produeix tot a la terra, sinó que es cria en granges o s’elabora en fàbriques. La FAO afirma que hi ha molts aliments segurs i nutritius que estan inicialment destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera alternativa (no alimentària) al llarg de les cadenes de subministrament; val la pena llegir, encara que aquest informe sigui de fa uns anys, Pèrdua i malbaratament d’aliments en el món. La FAO també aborda aquest greu problema social i planetari en l’àmbit de l’Amèrica Llatina i el Carib, I fins i tot, ha signat aliances amb la FLAMA (Federació Llatinoamericana de Mercats de Proveïment).

Es produeix un 60% més dels aliments necessaris per satisfer als més de 7.600 milions d’habitants que som i, alhora, unes 40.000 persones moren de fam cada dia. Aquesta realitat es llegeix en la línia de les paradoxes de l’alimentació malgastadora: països productors d’uns aliments que exporten en la seva gairebé totalitat i que alhora els compren a fora per propi consum -Àfrica és el paradigma de l’explotació alimentària, ven barat i compra car.

El viatge dels aliments es pot comprovar fàcilment. Segur que a casa n’hi ha bastants que vénen de molt lluny, quan els tenim aquí a prop; en algun supermercat haurem vist, per exemple, taronges de Sud-Àfrica, cireres de Xile, galetes de Nova Zelanda o anous dels EUA. I no oblidin que el malbaratament també afecta a l’ús de l’energia, la que tant té a veure en el canvi climàtic.

Però a més, la FAO avisa que la desnutrició i la fam a escala global són conseqüència d’un sistema econòmic implacable que no entén d’humanitat i ètica; busca produir més, no alimentar millor. Es calcula que cada any es desaprofiten uns 1.600 milions de tones d’aliments -un terç de la producció mundial- i la valoració econòmica s’acosta a 1.200 milions de dòlars.

A Europa i Amèrica del Nord es desaprofiten entre 95 i 115 kg per persona i any. És això un malbaratament? L’ONU planteja que, en el cas que la població mundial sigui de 9.000 milions el 2050 -al voltant d’un 20% superior a l’actual- es necessitaran un 70% més d’aliments.

Però cal saber qui i on malgasta. L’AECOC (Associació Espanyola de Fabricants i Distribuïdors) va fer referència a 2012 a les deixalles alimentaris en diferents escenaris: llars (42%), empreses de producció (39%), canal de restauració i bars (14%) i empreses de distribució ( 5%).

Hem d’entendre les conseqüències de tirar menjar en forma de peatges al medi ambient: un 8% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) procedeixen de la pèrdua i el malbaratament de menjar que es cultiva al 30% de la terra agrícola, a la qual arriben afegits per aquesta raó gairebé el 20% dels fertilitzants i consumeix el 21% de l’aigua dolça.

Així, detectar d’on vénen aquests desfets i si són massa no està de més. Si constaten que es malgasten molts aliments no es quedin sense fer res. Construïm entre tots una línia d’acció.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*