El lloguer ja s’emporta el 40% dels ingressos de la meitat de la població metropolitana

El preu del lloguer s’està convertint en un dels grans problemes ciutadans. Ho venien alertant diverses veus i ho constata ara el primer estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. El 42% de la població de l’àrea metropolitana ja es veu obligada a destinar 4 de cada 10 euros a pagar el lloguer.

Redacció
 
 
 
Bloc d'habitatges a Urgell 9 | @SindicatLloguer

Bloc d'habitatges a Urgell 9 | @SindicatLloguer

Als municipis metropolitans entre els anys 2014 i 2017 els lloguers s’han encarit entre un 24% i un 28%, en funció de les zones. Això explica que el percentatge de gent que destina més d’un 40% dels seus ingressos a pagar els costos per mantenir casa seva (lloguer més subministraments bàsics) ja arribi al 42% de la població de l’àrea metropolitana. Aquesta és una de les conclusions més rellevants de l’informe “L’Habitatge a la metròpoli de Barcelona 2017”, presentat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB).

L’informe destaca que s’han produït canvis importants en els contractes de lloguer i constata l’escassa població metropolitana que vivia el 2016 en vivendes de lloguer indefinit. Ha passat del 23% l’any 1990 fins el 2% el 2016. L’any 2016 hi van haver 106.000 contractes de lloguer a la demarcació de Barcelona que suposen 9.000 arrendaments menys que el 2013.

L’estudi que l’O-HB  analitza les ofertes i demandes recollides en portals immobiliaris de Barcelona, i constata que els preus de l’oferta són clarament superiors als preus demandats i als dels contractes signats. El preu mitjà de les ofertes que duren menys de 25 dies seria de 990€/mes, molt coincident amb el preu mig enregistrat per INCASOL (de 903€/mes), i clarament inferior als 1.300€/mes de la mitjana de l’oferta global. “L’escassa coincidència entre la gran proporció de demanda situada entre els 600€/mes i els 800€/mes, i la gran proporció d’oferta situada per sobre dels 1.000 euros mensuals, podria ser un indici de sostre en la pujada dels preus”, considera l’O-HB.

Tampoc és fàcil per a la ciutadania mantenir-se en l’habitatge propi en el cas de compra. Malgrat la gran millora en l’accessibilitat a l’habitatge de compra des del punt àlgid de la bombolla immobiliària el 2008, diu l’estudi que les famílies “encara han de fer esforços econòmics importants per pagar les hipoteques”. Per exemple, una família de Barcelona que ingressa 1.840 € mensuals n’ha de destinar més de la meitat per comprar-se un pis de preu estàndard.

L’apartat dels desnonaments continua sent apressant, malgrat el lleuger descens que s’aprecia a partir de l’any 2016. En els darrers quatre anys s’han produït 41.782 en el conjunt de l’àrea metropolitana, els quals han afectat a 125.000 persones. Pel que fa a les polítiques públiques d’habitatge, l’O-HB destaca la recuperació de l’esforç públic en aquesta matèria, després de la caiguda en el període 2011-2015. El 2016 el pressupost públic va augmentar un 64%, la qual cosa “ha permès atendre més de 28.000 persones” i la bossa d’habitatges va crèixer en 2.362, dada que suposa “un increment del 37% respecte el període 2011-2015”.

Ada Colau i Carme Trilla, al seu costat, el dia de la presentació de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge | Foto: AMB

L’O-HB, que presideix Carme Trilla, el van crear el juliol de l’any passat l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de convertir-lo en l’eina de referència per la ciutadania i les administracions en qüestions relatives a l’habitatge. També hi participa l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). L’Observatori centralitza la informació, la posa per primera vegada en una xarxa integrada per les administracions catalanes, homogeneïtza les dades, i permet un intercanvi fluït de la informació. També consensua les metodologies a través de taules tècniques que permeten compartir els resultats de la posada en comú de totes les dades i les informacions.

En la presentació de l’informe, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Ada Colau, va remarcar que calia abordar les polítiques publiques d’habitatge des de l’òptica metropolitana: “La ciutat viscuda, la real, és la metropolitana”, va afirmar, tot afegint que “la demanda que està en primer terme i que ens està fent la ciutadania per garantir els drets i una vida digna té una dimensió metropolitana, per això necessitem tenir la visió conjunta i compartida per fer les millors polítiques públiques”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*