El lent verí de Txernòbil

El fotoperiodista Raúl Moreno presenta vint-i-cinc fotografies de mig format que componen el mosaic visual Monòleg de Txernòbil, fins al 7 de juny a Grisart Escola Internacional de Fotografia. Són part del treball en profunditat que aquest fotoperiodista porta realitzant sobre les conseqüències del desastre nuclear de 1986.

Sergio Collado
 
 
Monólogo de Chernobyl / Raúl Moreno

Monólogo de Chernobyl / Raúl Moreno

En fred, són vint-i-cinc fotografies de mig format que componen el mosaic visual Monòleg de Txernòbil de Raúl Moreno i que es poden veure fins al 7 de juny a Grisart Escola Internacional de Fotografia. En calent, són part del treball en profunditat que aquest fotoperiodista porta realitzant sobre les conseqüències del desastre nuclear de 1986, quan va col·lapsar el reactor número quatre de la central.

No són la destrucció ni els paisatges desolats per si mateixos, les protagonistes són les ànimes que habiten encara a la zona irradiada. Raúl Moreno (Albacete 1979) bolca la seva mirada en les persones que per falta de mitjans no poden fugir del lloc radioactiu, que respiren i que mengen –aquí justament se centra el present treballo– productes carregats de cesi 137 o estronci 90.

Una intoxicació que avança silenciosa i es manifesta en forma de deformacions genètiques, càncers de tot tipus, autisme… El conjunt d’instantànies commouen, però a través de la falta d’artifici i truculència: Moreno posa el focus en el dia a dia d’una comunitat que pateix aquest verí lent i invisible de l’apocalipsi.

Un centenar de persones majors segueix vivint a la Zona –els voltants de la central–, són aquelles que no es van adaptar a una nova vida. No obstant això, a l’anomenada Àrea Contaminada hi ha més població i aquesta creix assumint les conseqüències. Actualment hi ha unes 600.000 persones irradiades i s’estima que fins avui han mort unes 4.000 per culpa del desastre i les seves conseqüències. Parlem amb Moreno:

Hem oblidat massa ràpid el que va passar?

Realment no es coneixen les conseqüències de l’accident de Txernòbil i del que podria haver provocat si els liquidadors no haguessin evitat una explosió en cadena. Es parla que Europa assabenta hagués estat contaminada. Veiem l’accident com alguna cosa horrible succeït fa 32 anys però no tothom coneix per tot el que està passant la població avui dia. Txernòbil no solament va ser una catàstrofe nuclear, va ser una condemna per a tota la vida per a gran part de les gents d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia.

Com sorgeix la teva relació amb la zona?

La idea sorgeix en 2009 en veure un documental que parlava de la labor tan important que van exercir els liquidadors de Txernòbil (persones vingudes de tota l’URSS per minimitzar els efectes de la radiació). Molts d’aquests van morir per les altes dosis rebudes, molts altres pateixen les conseqüències en l’actualitat. Va ser el detonant que em va encuriosir per anar al lloc. La meva relació amb la zona ha estat cordial, he tingut molt respecte pel lloc i els seus habitants. No he volgut abusar dels temps d’exposició radioactiva… encara que mai saps si les precaucions han estat suficients. És un lloc que et fa mirar d’una altra manera, més a poc a poc.

Com s’ha desenvolupat aquest treball?

Vaig començar a l’estiu de 2010 i he estat viatjant a Ucraïna i Bielorússia en moltes ocasions. A mesura que he anat coneixent el problema al qual s’enfronten m’ha estat més fàcil fotografiar-ho. Al principi la meva visió estava molt influenciada per tot el que havia vist en documentar-me, moltes fotos de nens amb mutacions genètiques, molta imatge directa i sense sinuositats on intentar imaginar alguna cosa. Amb els viatges vaig comprendre que no volia que el meu treball fos igual que la resta de treballs relacionats amb el tema. El llibre Veus de Txernòbil, de Svetlana Alexievich, –molt recomanable per entendre la tragèdia– i una poma contaminada van donar un gir al meu projecte. Incloure aliments en forma de bodegons al reportatge i inspirar-me en moltes de les converses d’aquest meravellós llibre, va fer que el treball adquirís una altra dimensió, més poètica.

Monólogo de Chernobyl / Raúl Moreno

Per què crida la teva atenció el tema del menjar?

És un dels principals mals, els isòtops radioactius entren a l’organisme pels aliments provocant-los nivells alts de cesi 137 amb tot el que això comporta. El pitjor és que és inevitable, la falta de recursos fa que en la majoria dels casos no puguin comprar productes importats, veient-se obligats a consumir els contaminats. El preu d’alimentar-se en Txernòbil és una mort lenta i silenciosa.

No som massa conscients que aquí encara hi viu gent, aquí tenen una vida.

Les seves vides en la seva majoria són senzilles, molt humils. A més del relacionat amb l’accident, cal sumar-li la falta de recursos. Viuen amb salaris molt baixos i pensions que fan vergonya. Aquesta falta de recursos els fa molt creatius però també els obliga a consumir aliments que ells conreen a gratcient que estan contaminats. M’agrada molt parlar amb ells i entrar a les seves cases perquè, malgrat tot l’anterior, són gents molt alegres i rialleres. Els encanta riure, fins i tot ironitzen amb el relacionat a la tragèdia. És una bona tàctica de supervivència, si no seria molt complicat resistir.

Fer les fotos és compartir els riscos de la zona radioactiva: respirar, menjar…

Mirava els aliments amb recel, m’havia imposat no menjar cap aliment procedent de la seva collita pròpia. Saber que podien contenir cesi 137 o estronci 90 em posava els pèls de punta. Tanmateix, això va ser sobre el paper, quan estàs a les seves cases i t’ofereixen l’única cosa que tenen i et reben amb tant entusiasme és difícil rebutjar-los. Si vull poder acostar-me a ells, haig de compartir aquests moments. Compartir per poder ser acceptat. És cert que jo com els aliments durant poc temps i que el meu organisme es pot netejar una vegada torno a casa. La por sempre existeix, estar en una de les zones més contaminades del planeta fa que estiguis sempre alerta, però prenent les precaucions adequades fas que els efectes es minimitzin.

Per tancar, aquí el text que obre l’exposició Monòleg sobre de Raúl Moreno:

“El tercer àngel va tocar la trompeta, i es va desprendre del cel un astre grandiós que, encès com una torxa, va anar a caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües. El nom de l’astre és Absenta, i en absenta es van convertir la tercera part de les aigües, i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien tornat amargues “.

Apocalipsi segons Sant Joan 8:10-11

Txernòbil en ucraïnès significa Absenta

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*