El jutge dóna llum verda al Sónar i accepta la substitució els ‘riggers’ en vaga

El jutge Santiago Vidal, magistrat encarregat del cas dels riggers en vaga, argumenta que contractar treballadors per a substituir els vaguistes no va en contra de la norma, ja que prima el dret de protegir els treballadors que depenen de l'efectiva celebració del festival i desestima adoptar mesures cautelars que haguessin suspès el Sónar

Tomeu Ferrer
 
 
 

El jutjat Social número 27 de Barcelona, el titular del qual és Santiago Vidal, ha donat llum verda a la contractació de nous treballadors per tal de substituir els muntadors d’escenaris -o ‘riggers’- que havien declarat una vaga a només una setmana de començar el Sónar. Així, mentre que els treballadors i els seus advocats veien en aquesta nova contractació per part de la Fira de Barcelona, un acte d”esquirolatge’, Vidal ha determinat que d’acord amb el principi de proporcionalitat, els drets d’una minoria de treballadors no poden passar pel davant dels drets dels usuaris i tampoc davant de l’interés general que suposa per a la ciutat l’esdeveniment cultural i econòmic que és el Sónar.

Segons l’apreciació del jutge, donar suport a la denúncia dels riggers implicaria posar en perill molts més llocs de treball que depenen de la celebració del festival, que enguany celebra el seu vint-i-sisè aniversari i que l’any passat va congregar més de 126.000 persones. Per tant, no adopta mesures cautelars, que haurien suposat la paralització del festival, ni considera que la contractació de nous treballadors vagi en contra del dret a vaga.

La demanda dels riggers no pretenia aturar el festival, sinó que es reconeguessin els drets del col·lectiu, que va convocar vaga l’11 de juny passat. Fins i tot el dia abans de conèixer-se la decisió del jutge, els riggers van assegurar, en roda de premsa, que si el jutge els donava la raó, i si la Fira de Barcelona s’avenia a negociar, es comprometien a fer un esforç suplementari per a poder tenir enllestits els escenaris en 36 hore per tal que el Sónar es pogués celebrar amb normalitat.

La decisió del jutge no pressuposa quin serà el desenllaç del conflicte. Els treballadors saben que Fira de Barcelona ha convocat la licitació de la concessió. Saben també que en aquesta convocatòria no hi figura el manteniment de les condicions laborals del col·lectiu, cosa que els treballadors interpreten com el retorn cap a situacions de precarietat que pensaven superades. Per tant, mantindran, l’agost i el setembre, les mobilitzacions i accions de protesta en defensa dels seus drets amb l’esperança que les administracions que hi ha darrere de la Fira: Ajuntament de Barcelona i Generalitat apostin per l’estabilitat laboral en lloc d’aplicar mecanismes de liberalisme salvatge com s’apliquen arreu de l’Estat espanyol on els riggers són falsos autònoms sense drets laborals.

Defensa de les condicions laborals

La Unió Temporal d’Empreses (UTE) Rigging té la concessió per a muntar les grans estructures aèries de les fires i certàmens que organitza Fira de Barcelona. Els treballadors de l’empresa fa temps que gaudeixen d’unes condicions laborals insòlites al sector, amb la plena incorporació legal i amb una situació laboral satisfactòria. Però la concessió està a punt de ser renovada i en el plec de condicions Fira de Barcelona no ha inclòs ni la subrogació dels treballadors a l’empresa que s’adjudiqui l’encàrrec ni el manteniment de les seves condicions laborals. L’exigència que Fira inclogui aquests punts i la negativa a acceptar-ho per part de l’ens públic han estat els desencadenants de la vaga.

L’11 de juliol passat els treballadors van començar l’aturada i just llavors es va saber que Fira de Barcelona havia contractat diverses empreses de Portugal i d’altres indrets, per muntar les estructures aèries del Sónar. Això era justificat amb un punt del contracte segons el qual Fira podria encarregar els treballs a altres societats si l’adjudicatària no podia assumir la feina. Contra això els defensors dels treballadors, el Col·lectiu Ronda, va argumentar que la relació entre Fira i la UTE és de dependència econòmica i, per tant, l’entitat pública actuava com l’empresa real i la seva acció xocava directament amb el respecte al dret constitucional de vaga.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*