El festival Visa Pour l’Image celebra 30 anys donant visibilitat a les crisis humanitàries

En el trentè aniversari del Visa Pour l'Image s'aposta, una vegada més per mostrar "històries poc mediàtiques, que no apareixen a la premsa", que mostrin les crisis humanitàries d'arreu del món, com l'èxode dels rohingyes, la contaminació, la dissolució de les FARC o les eleccions a Kenya. Fins al 16 de setembre es podran visitar 25 exposicions de fotografies, repartides en diferents indrets de Perpinyà. Després que el director del festival afirmés en relació al 'procés' que "no he vist res d'interessant tret de les imatges de les manifestacions. I 40 fotografies de banderes no fan una exposició", s'han organitzat diverses exposicions de manera 'off'

Sònia Calvó
 
 
 
Partidaris del candidat a l'oposició manifestant-se a Nairobi / LUIS TATO/AFP

Partidaris del candidat a l'oposició manifestant-se a Nairobi / LUIS TATO/AFP

“Kura yangu ina thamani” [El meu vot compta]. Aquesta va ser la frase que en Michael va cridar amb el rostre ple d’esperança mentre anava a votar a una petita escola pública al barri de Mathare, als afores de l’est de Nairobi (Kenya). Amb més de mig milió de persones, Mathare és un dels barris més antics d’Àfrica i un dels bastions de l’ex-primer ministre i líder de l’oposició, Raila Odinga. Quan en Michael va sortir de l’escola va cridar a la policia que hi havia fora de la taula de votació: “Els alts nivells de corrupció i el govern actual d’aquest país no han fet res per a les persones que viuen aquí”. Després va desaparèixer entre els carrers plens de pols, juntament amb alguns dels seus amics. Aquesta és només una de les històries que es podran veure a la 30a edició del festival de fotoperiodisme Visa Pour l’Image. En aquest cas, qui l’explica és el fotoperiodista d’AFP Luis Tato, guanyador del premi Ville de Perpignan Rémi Ochllik 2018.

En el trentè aniversari del Visa Pour l’Image s’aposta, una vegada més per mostrar “històries poc mediàtiques, que no apareixen a la premsa”, segons ha explicat el director del certamen, Jean-François Leroy, que mostrin les crisis humanitàries d’arreu del món, com l’èxode dels rohingyes, la contaminació, la dissolució de les FARC, la guerra de Síria o les eleccions a Kenya, entre d’altres. Fins al 16 de setembre es podran visitar 25 exposicions de fotografies, repartides en diferents indrets de Perpinyà.

Una mujer grita en el suelo durante los disturbios que estallaron en Kenia tras anunciarse los resultados de las últimas elecciones, el 11 de agosto del 2017. / LUIS TATO

Enguany el Visa Pour l’Image també dedica dues exposicions al drama del genocidi dels rohingyes. La fotoperiodista Paula Bronstein presenta Apàtrides abandonats i rebutjats: la crisi dels rohingyes, on explica “les històries d’horror, de centenars de pobles cremats, de violacions i assassinats”. Kevin Frayer és l’altre fotoperiodista que documenta l’èxode dels rohingyes i la travessa del riu Naf per arribar fins a Bangladesh per tal d’intentar salvar la vida.

El medi ambient és una altra de les temàtiques que es podrà veure en aquest Visa pour l’Image. A Contaminacions, o després del diluvi, el fotògraf Samuel Bollendorf retrata llocs transformats durant dècades per les indústries química, minera i nuclear. Gaël Turine també posa el focus en aquesta temàtica, centrant-se en els abocaments als rius que envolten Dhaka (Bangladesh).

Tres fotògrafs espanyols participen en l’edició d’enguany: Luis Tato, amb l’exposició sobre les eleccions a Kenya; Catalina Martín-Chico, amb instantànies sobre antics militants de les FARC a Colòmbia; i Miquel Dewever-Plana amb un treball sobre les mines de Potosí (Bolívia).

Apàtrides abandonats i rebutjats: la crisi dels rohingyes / Foto: Paula Bronstein

El ‘procés’ també arriba a Perpinyà

El que no es podrà veure, de manera oficial, són exposicions del ‘procés’ català. Així ho va anunciar Jean-François Leroy, que va declarar que no volia fer cap exposició amb fotografies de l’1 d’octubre. Això ha comportat que, de manera paral·lela, es facin a Perpinyà diferents exposicions amb més de 600 fotografies del ‘procés’. “No he vist res d’interessant tret de les imatges de les manifestacions. I 40 fotografies de banderes no fan una exposició”, va afirmar en una roda de premsa el mes de maig Leroy. No obstant això, el director assegura que ja es parla del tema a través d’una projecció i també amb una taula debat. Aquesta petita aposta no ha estat suficient per a convèncer al partit catalanista Sí al País Català –una formació creada el 2016 provinent de l’antiga CDC a la Catalunya Nord–, que ha creat una cita ‘off’ amb una exposició. Per això han organitzat La revolta de les urnes, de Dolors Gibert i Carles B. Gorbs, una mostra amb una seixantena de fotografies i audiovisuals. Es podrà veure del 30 d’agost al 8 de setembre al Palau Mailly de Perpinyà. No serà l’única exposició ‘off’ del procés.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, visitarà aquest divendres Perpinyà per reunir-se amb diverses autoritats de la regió francesa i inaugurarà una exposició sobre el referèndum de l’1 d’octubre. Es tracta de la mostra ’55 urnes per la llibertat ‘, que es podrà visitar fins al 25 de setembre a la Maison de la Catalanité i que agrupa l’obra de 55 autors que han convertit les urnes l’1-O en una creació artística sobre aquesta jornada, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Abans de l’acte, Torra participarà en l’acte de presentació de l’exposició ‘155 fotografies per la llibertat‘, que recull precisament 155 instantànies fetes per 42 fotoperiodistes entre 2010 i el 27 d’octubre de 2017, i que anirà de manera itinerant per sis espais diferents de Perpinyà. L’exposició fotogràfica Vis a Vis, de l’1 al 16 de setembre del 2018 a Perpinyà i fins al 28 de setembre a Pesillà de la Ribera, té per objectiu presentar la situació política a Catalunya del 2010 fins avui, mostrant-ne els moments més emblemàtics del ‘procés’.

Càrregues policials de l’1 d’octubre al Servei Municipal d’Ocupació Sant Narcís / Carles Palacio i Berta

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*