Crònica del debat d''Habitar la trinxera'

El dret a l’habitatge, una lluita vigent (i a flor de pell)

La presentació a l’Espai Contrabandos d’‘Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l'habitatge a Barcelona’, un llibre del periodista João França editat per Octaedro i la Fundació Periodisme Plural, esdevé un debat entre els afectats i els ponents, entre els col·lectius i les institucions.

Yeray S. Iborra
 
 
 
La llibreria del Raval plena divendres passat | CatalunyaPlural.cat

La llibreria del Raval plena divendres passat | CatalunyaPlural.cat

¿Calia fer un llibre sobre les lluites pel dret a l’habitatge a Barcelona? No, segurament, calia –i per tant caldrà– fer-ne molts més. Aquesta va ser la principal conclusió del debat i presentació d’Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona (Editorial Octaedro i Fundació Periodisme Plural, 2018), del periodista João França, que es va fer divendres a l’Espai Contrabandos.

La llibreria es va omplir de persones interessades en el dret a l’habitatge i les lluites que l’han intentat garantir els darrers anys a la ciutat, però també d’activistes que en l’actualitat el defensen (amb diferents mètodes).

Si bé la posada de llarg del llibre, un complert repàs d’aquestes lluites des dels anys noranta, va començar amb una taula de debat (amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin; la portaveu de la PAH de Barcelona, Lucía Delgado; el periodista de La Directa, Jesús Rodríguez; un dels veïns que va lluitar contra l’assetjament immobiliari al carrer Robador, Manel González; i la conducció de la periodista de El Periódico de Catalunya, Helena López Vallejo), de seguida el torn de paraula va saltar al públic. Fins que l’acte va esdevenir, de forma irremeiable, en un diàleg horitzontal entre els afectats i els ponents, entre els col·lectius i les institucions.

Dos activistes de l’Acampada x Drets van ser els primers en trencar el format de les ponències i van irrompre per demanar que l’Ajuntament de Barcelona treies del carrer les persones sense sostre. A continuació, membres de la Residència d’Estudiants Autogestionada (REA) van exigir responsabilitats al consistori per l’actuació de la Guàrdia Urbana durant el dessallotjament de l’immoble el mes de desembre. El centre de la majoria de denúncies per part del públic va ser la regidora Pin, que minuts abans havia compartit les seves experiències pel dret a l’habitatge amb el col·lectiu Miles de Viviendas.

També la portaveu de la PAH va haver d’oferir explicacions a un jove que criticava el sistema d’acollida a nouvinguts de la plataforma. Lucía Delgado va explicar que la PAH sempre està oberta a millorar i va recordar quan ella va arribar a la plataforma, sense experiència activista prèvia, i com la gent del moviment –bebedor de moltes lluites anteriors– li va canviar la consciència política. “No venia d’entorn activista però el bagatge de la gent de la PAH em va flipar; i la PAH al final el que fa és això, canviar consciències polítiques. Arriba algú fet caldo i després fa del problema una lluita col·lectiva”.

Els debats generats fora de les veus de la taula van donar caràcter d’actualitat a l’acte, però les ponències van aportar un bon munt de claus per entendre d’on venen molts dels problemes que van ser esmentats durant els torns de paraula.

Jesús Rodríguez, activista pel dret a la habitatge als anys noranta, va parlar de la irrupció del moviment okupa i de com va començar poc després l’especulació a la ciutat. Manel Rodríguez, veí del barri del Raval, va recordar la lluita veïnal al carrer Robador. “Al 2002 ens volien fer fora als veïns de l’escala. Més que dir-li ‘capitalisme’, ho titllaria d’entramat mafiós. Però vam visibilitzar el problema sota l’etiqueta mobbing immobiliari i vam aconseguir que es tipifiqués com a delicte”.

Barcelona no té ni molt menys solucionada la situació de l’habitatge, i la crisi del lloguer de la ciutat s’ha agreujat en els darrers anys. Però la lluita pel dret a l’habitatge segueix ben viva, de fet només l’horari de la llibreria va posar un punt i final a un debat encès. A més, com van recordar els ponents, la lluita pel dret a l’habitatge no només existeix a la capital. Té un abast metropolità, i així ho va recordar el propi autor de l’obra, João França. “A l’àrea metropolitana hi ha moltes lluites sobre l’habitatge que al llibre no apareixen. És una feina que hem de seguir fent”.

Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona és la primera publicació de la col·lecció Periodisme i Drets Humans, impulsada per la Fundació Periodisme Plural i Octaedro Editorial amb vocació de publicar llibres que permetin posar el focus de l’opinió pública sobre temes claus que afecten la dignitat i els drets de col·lectius socials. L’objectiu és que cada un d’aquests llibres es converteixin en un instrument de debat, com va demostrar l’acte de divendres passat a l’Espai Contrabandos. Els propers títols seran Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant (Dakar-Barcelona) i Contra totes les violències masclistes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*