El desordre a L’Hospitalet amb les bicicletes compartides sense ancoratge

Les bicicletes compartides sense ancoratge irrompen a la ciutat generant moltes situacions de perill especialment per persones cegues

Óscar Martínez Rivera
 
 
 
Una Mobike aparcada en mig del carrer | Òscar Martínez

Una Mobike aparcada en mig del carrer | Òscar Martínez

En només dos mesos la ciutat de L’Hospitalet ha estat envaïda per centenars de bicicletes compartides de la multinacional Mobike. Apareixen constantment aparcades a qualsevol lloc de manera desendreçada, incívica i generant situacions discapacitants especialment per les persones cegues que viuen o visiten la ciutat, però també per la resta de veïnes i veïns.

S’han presentat més de 100 fotografies tant a l’Ajuntament com a la Síndica de Greuges de la ciutat i els veïns i veïnes també han fet saber a l’empresa una multitud de denúncies relacionades amb l’incompliment de la normativa municipal i normatives relacionades amb l’accessibilitat. Moltes d’aquestes situacions posen en perill les persones cegues i, tal i com demostres moltes de les fotografies penjades a les xarxes socials, altres situacions impedeixen el pas normalitzat per les zones reservades per a vianants.

La bicicleta és un dels mitjans de transports més positius i que més poden fer canviar les nostres ciutats cap a la sostenibilitat, la salut i la reducció de contaminació. Però el model de negoci d’aquesta empresa genera inconvenients molt greus per les veïnes i veïns i fins i tot pot generar una mala imatge de l’ús de la bicicleta.

Convé recordar en el dia internacional de les persones amb discapacitat que les institucions, els experts i les mateixes persones amb diversitat funcional estan d’acord en que la discapacitat ve donada especialment per la situació discapacitant que genera l’entorn. Y el nou sistema de bicicletes compartides a L’Hospitalet augmenta les situacions de perill a la ciutat especialment per a persones cegues, redueixen el seu dret a un entorn i espai públic segur i incompleix la Convenció Internacional per persones amb discapacitat de la ONU a més de normatives i el sentit comú sobre l’accessibilitat.

Altres ciutats del món han patit la mateixa situació

Aquesta mateixa situació ha succeït a moltes de les ciutats del món on aquesta empresa s’hi ha instaurat. Només cal buscar per la xarxa i trobar tant fotografies com articles que expliquen la situació de desordre i alteració de l’accessibilitat que han produït a ciutats com ara Madrid, Zaragoza o ciutats de Xile, Mèxic o altres com el sonat fracàs del sistema a Manchester. Algunes organitzacions veïnals de Mèxic fins i tot s’han declarat en “resistència civil” contra aquesta modalitat de negoci que irromp de manera poc respectuosa en els seus carrers. Les imatges que han arribat dels mitjans de comunicació son d’un desordre generalitzat.

El model de negoci es basa en proporcionar bicicletes compartides que es poden aparcar allà on tu vulguis, a qualsevol lloc, perquè no cal que siguin ancorades ja que porten un sistema propi de bloqueig que s’activa i desactiva mitjançant una aplicació mòbil. És el mateix sistema que els patinets compartits que estan generant exactament les mateixes situacions a multitud de ciutats del món. Els clients de l’empresa son els que aparquen en un lloc o altra de la ciutat, però és el model de negoci està basat justament en poder deixar la bicicleta allà on vulguis i l’empresa no inverteix de cap manera en solucionar-ho. I sobre tot no ho fa perquè amb aquest sistema és literalment impossible.

Dues Mobike aparcada en mig del carrer | Òscar Martínez

Les xarxes van plenes de fotografies de l’incivisme i les situacions de perill

L’Ajuntament de L’Hospitalet adopta el relat creat per l’empresa xinesa i explica que inicialment és una “prova pilot”. Aquest és el mateix llenguatge que els empresaris fan servir en altres ciutats del món. Però aquesta “prova pilot” sembla ser que és d’un any sencer a la segona ciutat de Catalunya.

Els veïns i veïnes no poden esperar un any després d’aquest desgast de l’espai públic que ha suposat només en unes setmanes de la instauració de les bicicletes taronges a la ciutat. Especialment perquè, tant la marca com l’Ajuntament, han avisat que volen casi quintuplicar el número de bicis i arribar a les 1000. Si la situació de descontrol i perill per les veïnes ha arribat a aquests nivells es fa impensable una invasió cinc vegades més gran.

A tot plegat se li suma que l’empresa no se’n fa responsable de les bicicletes malament aparcades. Al menys, això es desprèn de les converses públiques a les xarxes socials on després d’hores d’espera ningú no apareix per retirar-la. Això sí, alguna vegada públicament diuen que “l’equip d’operacions” es dirigeix al lloc. I és que el propi sistema fa impossible aconseguir-ho.

La gestió de la situació no sembla massa eficient

Els veïns i veïnes van alertar de la situació des del primer dia i fins i tot l’empresa va haver de fer una “campanya” de civisme perquè els seus clients no generessin més fotografies i queixes ciutadanes. Però tal i com es podia preveure, fer una entrada a un bloc o quatre tweets no ha tingut cap mena d’impacte en el desgavell. Només ha servit per intentar guanyar temps i fer-li creure a l’Ajuntament que ho tenien controlat. Fins i tot els mitjans de comunicació locals es van fer ressò de la situació a les poques setmanes.

Però la qüestió és encara més greu quan el govern de la ciutat ha donat ordre a la Guàrdia Urbana de que no retiri les bicicletes que incompleixen la normativa municipal amb l’argument que “és una empresa privada”. Suposadament la Guàrdia Urbana avisa l’empresa i l’empresa (suposadament també) corregeix la situació. Lluny d’admetre la situació alarmant, l’Ajuntament minimitza la situació i fins i tot lloa el sistema que ha portat al desordre i perill generalitzat també a altres ciutats del món. A les veïnes i veïns no els passa de llarg que en declaracions a mitjans de comunicació, l’alcaldessa Núria Marín va manifestar quan presentava el projecte que “no ens podem permetre bicicletes aparcades a qualsevol lloc”. Les darreres setmanes ha estat citada moltíssimes vegades a les xarxes socials amb fotografies de bicicletes que incompleixen normativa municipal i qualsevol norma de civisme i sentit comú.

El model és tant perjudicial que el mateix Ajuntament de Barcelona va aprovar fa pocs dies la prohibició d’aquest sistema tenint en compte que no acompleix la normativa barcelonina que els obligaria a tenir un sistema d’ancoratge per aparcar-les als espais habilitats.

Gestionar l’espai públic no hauria de tenir com a protagonistes ocurrències que no hagin estat debatudes rigorosament i valorades amb profunditat des de molts punts de vista. L’espai públic de les ciutats és un valor i una oportunitat de generar ciutats més saludables, amables i socials. Però en contra trobem els que el veuen com una oportunitat de negoci per esprémer les ciutats i per ocupar-los pel bé privat sense tenir en compte que els carrers son perquè la gent camini, es trobi, parli, comparteixi i per ser viscuts amb sentiment de pertinença.

Aquesta empresa i les administracions que els donen permís per fer negoci incompleixen la Convenció Internacional de les Persones amb Discapacitat. Tant l’article de mobilitat personal com el de l’accessibilitat es veuen compromesos i és per això que els responsables municipals haurien de rectificar i reconèixer l’error. En la majoria dels casos les situacions discapacitants les produeix l’entorn i no prové de la diversitat de la persona. Les ciutats han d’estar preparades per les noves formes de mobilitat i qualsevol projecte o innovació als municipis. Però qualsevol novetat ha d’estar contrastada des del punt de vista de l’accessibilitat universal perquè la ciutat no és només d’un grup de persones sinó que ha de respectar i tenir en compte la diversitat de totes les veïnes i veïns de la ciutat.

Óscar Martínez Rivera
Sobre Óscar Martínez Rivera

Professor d'educació social i treball social Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en El desordre a L’Hospitalet amb les bicicletes compartides sense ancoratge

  1. Com a ciutadana, sóc una persona organitzada i neta. Estic més que a favor d’un futur sostenible. Aquest tema, i que consti que no sóc empresària, ni res relacionat; des del meu punt de vista és que se li està donant massa “bombu”, ja que seria més fàcil invertir temps i diners en millorar la forma de veure i d’entendre un futur sostenible, que gastant més diners encara per construir complexes per bicicletes enmig de la ciutat.
    Amb això vull dir, que arribats en el punt que estem actualment, no cal que siguem tan “tiquis-miquis” per una part: realment no és una situació de perill veure una bici aparcada en una paret.
    I per l’altra banda, no és cívic veure com la gent deixa tirada una bicicleta al terra enmig d’una plaça, hores i hores.
    En resum, crec que la gent es queixa de coses que realment no són tan ‘fatals’ pel nostre dia a dia; i que per altre banda hi han moltes persones que passen olímpicament del civisme i que s’haurien de penalitzar d’alguna manera, com per exemple: que quedés gravat a l’app l’últim usuari i si s’ha aparcat malament o se n’ha fet mal ús, multa!

    Hauríem de ser més conscients en tots els aspectes, que no tot és blanc i/o negre..
    Salutacions!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*