El cop de gràcia

Per Puigdemont ja res no serà com abans del 28 d'abril. I no només pels resultats, sinó per la fotografia de la societat espanyola, contrària a la que pinta des de Waterloo

Andreu Claret
 
 
 
Oriol Junqueras, clar guanyador de les eleccions generals a Catalunya | Marc Puig i Pérez

Oriol Junqueras, clar guanyador de les eleccions generals a Catalunya | Marc Puig i Pérez

La victòria d’Esquerra Republicana a les eleccions de diumenge constitueix el cop de gràcia definitiu de Junqueras (diguem gairebé definitiu, per no enxampar-nos els dits) a les pretensions polítiques de Carles Puigdemont. No només perquè Esquerra va doblar en vots a Junts per Catalunya, que va quedar en quart lloc, gairebé empatada (en vots) amb Ciutadans. Aquesta victòria no es mesura només en escons sinó en discurs polític, en estratègia i en perspectives de futur. Vista municipi per municipi, és encara més aclaparadora, i desautoritza les pretensions dels seguidors de l’expresident de fer de les municipals una segona volta amb aires de revenja.

La data del 28-A marcarà un abans i un després en la llarga batalla per la hegemonia al si del nacionalisme (ara independentisme) català. A la re-transmissió de la nit electoral hi va haver un moment estel·lar quan TV3 va connectar amb Waterloo per cobrir les declaracions de Puigdemont i va desconnectar bruscament, als dos minuts, quan aquest felicitava el Front Republicà pels seus resultats. Primer vaig pensar que hi havia algun problema amb el satèl·lit, però després vaig comprendre el valor simbòlic del gest dels conductors del programa.

Per descomptat, seria un error donar per liquidat al president exiliat que és un polític coriaci, però per a ell ja res no serà com abans del 28 d’abril. I no només pels resultats, sinó per la fotografia de la societat espanyola que emergeix d’aquestes eleccions, contrària a la que s’ha entestat a pintar, com la d’una Turquia del sud d’Europa. La foto del Congrés que es constituirà el dia 25 casarà menys que abans amb l’estratègia del com pitjor millor que ha practicat una part de l’independentisme i donarà aire al discurs pactista formulat per Junqueras des de Soto del Real. Després, el temps, les decisions judicials i les que prengui Pedro Sánchez diran si tot va ser un miratge de primavera o si hi ha millors condicions per abordar el mal anomenat conflicte català des de la política.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*