Entrevista | Pere Navarro, delegat especial del Consorci de la Zona Franca de Barcelona

“El comerç mundial està molt lligat a la creació de xarxes de confiança, i d’aquí la importància que es trobin a Barcelona”

A finals de mes coincidiran a Barcelona diversos esdeveniments internacionals relacionats amb el comerç, transport, logística i distribució de mercaderies. En conjunt, tindran un considerable impacte econòmic sobre la ciutat, però sobretot, segons Pere Navarro, “tindran efectes posteriors importants, perquè es crearan relacions que generaran noves inversions”.

Víctor Saura
 
 
 
Pere Navarro | Foto: CZFB

Pere Navarro | Foto: CZFB

A Pere Navarro (Terrassa, 1959) li va tocar ser el primer secretari del PSC probablement durant els moments més convulsos que ha viscut mai la política catalana. A partir de 2015 va desaparèixer de l’escena política, fins que el juliol de 2018 Pedro Sánchez el va cridar per oferir-li el càrrec de Delegat Especial del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Parlem amb ell de la gran trobada del comerç internacional que es prepara per finals de juny, quan coincidiran a Barcelona el Congrés Mundial de Zones Franques, l’InTrade Summit BCN (que inclou dos congressos més), i els salons firals SIL i e-Delivery.

Per què és tan important aquest congrés mundial de zones franques?

No només és aquest congrés, el que farem és el gran esdeveniment del comerç i l’activitat econòmica mundial a Barcelona. Per primera vegada el Congrés Mundial de Zones Franques es fa a Europa, però ho fem al mateix temps que el Saló Internacional de la Logística, el saló e-Delivery de comerç electrònic, el Congrés dels Operadors Econòmics Autoritzats, com els agents de duana, i l’ALACAT, que són els transitaris d’Amèrica Llatina, els quals venen a fer el seu congrés aquí. Més una reunió que hi haurà de zones franques d’Amèrica Llatina, les quals aprofitaran per fer una assemblea de la seva organització en el marc del congrés mundial. La suma de tots aquests esdeveniments, que són diferents però complementaris, farà que del 26 al 28 de juny Barcelona sigui la capital mundial del comerç internacional.

Quin rol juguen les zones franques en l’economia mundial?

Les zones franques del món tenen diferents tipologies, i això també és molt interessant. N’hi ha que són públiques, com la nostra, n’hi ha que són privades, n’hi ha que tenen a veure amb l’activitat duanera, com també nosaltres tenim un espai de zona franca duanera, però també hi ha zones franques que són espais els quals queden exempts d’alguns impostos, a fi que serveixin de locomotora de l’activitat econòmica. Per tant, quan parlem de zones franques no sempre parlem de la mateixa cosa. En aquest congrés volem que hi hagi també una reflexió sobre quin ha estat fins ara el paper de les zones franques i quin ha de ser en el futur. I probablement, en el futur, la World Free Zone Organization, que està ubicada a Dubai, anirà tendint a ser no només de zones franques, sinó d’espais d’activitat econòmica. Aquesta serà una de les reflexions que farem, però hi haurà tot un seguit d’espais de debat sobre més coses.

En la presentació del congrés van esmentar que hi havia hagut molta competència i que no va ser gens fàcil portar aquesta reunió a Barcelona.

És que estaran aquí les zones franques de tot el món, i per tant serà un lloc d’intercanvi i promoció econòmica molt important. Tot això al recinte firal de Montjuïc i al Palau de Congressos. I a tots els altres salons hi haurà un espais de congrés, també. Per tant, estarem construint agendes creuades, entre gent que haurà vingut per un esdeveniment amb altres que ho hauran fet per altres.

Fa anys algú augurava que això de les fires i congressos era un format caduc, però sembla que no…  

És cert, la gent es belluga molt, i al contrari del que pensàvem els que hem estat amants de les tecnologies, que crèiem que ja no caldria veure’s en persona, això no és així; la gent necessita veure’s, tocar-se, establir relacions personals de confiança, perquè en aquest món la confiança personal és molt important. Un transitari és el professional que organitza i garanteix que una mercaderia surti d’un lloc i arribi a un altre lloc de l’altra punta del món, i per tant, la persona que té aquella mercaderia que val molts diners ha de confiar molt amb tu per saber que li faràs bé aquest servei. Per tant, també l’economia i el comerç estan molt lligats a les confiances personals, aquests congressos són molt importants per generar aquests nivells de confiança i de creació de xarxes. Penso que, en aquest cas, això serà a més l’inici d’una relació entre móns que sabien de l’existència els uns dels altres, però que no es coneixien gaire i ara ho faran, i per Barcelona és una gran oportunitat que tot això passi aquí.

El fet que ens trobem un moment de grans tensions en el comerç internacional, en especial entre els EUA i la Xina, pot enrarir la trobada? És un motiu de preocupació?

Això pot sobrevolar, però com que no en podem fer res no crec que ens afecti en absolut. Crec que la gent va molt per feina. Pensen: “Ja veurem el que passarà amb el comerç internacional, però nosaltres hem d’estar ben preparats, tant si en el futur arriben coses positives com negatives”. I quan crees una xarxa, el màxim natural possible, vol dir que estàs més ben preparat per afrontar els reptes.

Hi ha alguna estimació de l’impacte que aquests tres dies tindran sobre la ciutat?

Només al congrés mundial esperem al voltant de 1.500 persones. Després hi ha tot lo altre. Per tant, hi haurà uns quants milers de persones amb un alt poder adquisitiu que es mouran per Barcelona. No m’atreveixo a dir l’impacte econòmic, però està clar que serà important, i sobretot tindrà efectes posteriors importants, perquè es crearan relacions que tindran a veure amb noves inversions. Per Barcelona serà com trobar-se en un gran aparador mundial.

Perquè ho entengui un adolescent, quin és el paper que fa el Consorci de la Zona Franca en l’economia de Catalunya i Espanya, o potser –per no picar tan alt– de Barcelona i Catalunya?

Ja ho diu bé. De Barcelona, Catalunya, d’Espanya… i d’Europa! És cert que es coneix poc el que fa el Consorci de la Zona Franca. En primer lloc, administra un patrimoni públic molt important, el polígon industrial de la part esquerra del delta del Llobregat, que es va expropiar fa gairebé 100 anys i que serveix per fer-hi activitat econòmica. Aquí es va inventar l’any 1950 la Seat, on hi treballaven 25.000 persones i que efectivament va començar amb exempcions fiscals; més tard Motor Ibérica, i encara avui una part del polígon està ocupat per Nissan i per Seat, i per tant molt relacionada amb l’automoció. També hi ha un seguit d’edificis a Barcelona i el Vallès que hem construït nosaltres per allotjar també iniciatives econòmiques, que tenim llogats i encara són propietat del Consorci de la Zona Franca. Crec que hem d’estar molt agraïts a aquelles generacions que al llarg de les dècades van decidir que tot això no fos un port, sinó un gran polígon industrial, perquè gràcies al fet que administrem tot aquest polígon podem aconseguir uns beneficis que serveixen per generar espais on les empreses puguin fer la seva activitat econòmica i explorar noves formes d’economia.

Què vol dir amb això?

Jo sempre dic que, com a sector públic que som, la nostra vocació és ser una fàbrica d’oportunitats. I per això hem instal·lat aquí dins una incubadora d’empreses que treballen amb impressió 3D, que és la primera d’Europa i potser del món, ja que el MIT [Massachusetts Institute of Technology], en els seus informes, diu que un dels sectors que creixeran més en els pròxims anys serà el relacionat amb la impressió 3D. Aquesta incubadora l’hem fet amb un soci tecnològic, que és el centre tecnològic LEITAT, i amb uns fons europeus que s’han gestionat a través de la fundació INCIDE, que és la fundació de les cambres de comerç d’Espanya. Tot això són uns 3 milions d’euros, hem ocupat 600 metres quadrats d’un edifici del polígon i aquí cada any s’incubaran aproximadament unes vint empreses durant cinc anys, per tant en total seran 100 empreses.

I aquestes empreses, després d’un any, marxen d’aquí?

Hi ha una segona derivada. Al mig del polígon estem construint també una nau industrial de 17.000 metres quadrats per posar-hi economia 4.0. Impressió en 3D, però també altres tipus d’empreses que siguin punta de llança de la innovació. No són com les que hi ha al Pier01, al Palau de Mar, allà són bàsicament empreses digitals que fan aplicacions, mentre que les nostres seran fabricants. I en una altra part del polígon estem construint unes naus industrials que no són naus industrials normals, que és on aniran aquest tipus d’indústries 4.0, i ja estem parlant amb empreses molt potents perquè vinguin. L’espai s’està dissenyant perquè puguin compartir maquinària i col·laborar entre elles. Aquesta nau val 17 milions d’euros, i la idea és que això sigui un pol d’atracció de la nova economia no només local, sinó també mundial. Per tant, la segona cosa que fem és explorar noves formes d’economia.

I, per tant, hi ha una tercera…

Tot el tema de la internacionalització. El contacte amb espais d’activitat econòmica de tot el món on posem en valor la ciutat de Barcelona, aportem marca positiva a Barcelona, expliquem el que fem, i al mateix temps posem la taula on es debatrà el futur de l’economia mundial. No és Davos, però és l’economia productiva, l’economia industrial, del transport, la logística, la mobilitat, etc. Per exemple, tenim una relació molt estreta amb la ciutat de Shenzhen, a la Xina, en la qual viuen 30 milions d’habitants i que té un PIB que és un terç del PIB espanyol. És la ciutat de Huawei, per entendre’ns. Doncs ens demanen mantenir amb nosaltres una relació de cooperació institucional i econòmica.

Pels partidaris del ‘procés’, les bones notícies econòmiques, sobretot quan venen de l’estranger, demostren que no es va malmetre l’economia ni espantar els inversors…

Les turbulències no ajuden. Pel que fa al congrés no tindrà efectes, però hi ha hagut efectes negatius, evidentment, i hi ha hagut empreses que pensaven instal·lar-se aquí que no ho faran, o inversions que estan aturades. En un món globalitzat, les empreses busquen estabilitat, seguretat econòmica, jurídica i política. Aquesta seguretat aquí, en aquests moments, no existeix. Barcelona és una marca molt potent, però al final la gent que mira el món com qui mira un globus terraqui li és igual mil quilòmetres amunt o mil avall. El fet que el Govern d’Espanya tingui més estabilitat i sigui decididament europeista, això també és positiu. Fixem-nos en Portugal, va ser una economia intervinguda i avui està en una línia de creixement molt important, avui és un país atractiu i moltes empreses estan començant a mirar molt seriosament cap a Portugal.

No sé ara, però fa uns anys les dues principals preocupacions pel que fa a infraestructures dels operadors logístics de casa nostra eren el corredor mediterrani, sobretot, però també el tema dels accessos al Port a través de l’antiga llera del Llobregat. S’ha avançat en tot això?

Pel que fa al corredor mediterrani, el ministre Ábalos, en una de les seves visites a Barcelona, va dir que l’any 2021 estaria fet. I això no va ser un brindis al sol. I pel que fa als accessos, un dels primers llocs que va anar a visitar Pedro Saura, que és el secretari d’Estat d’Infraestructures, va ser aquí, per saber tot el que fèiem i les necessitats que teníem, i d’aquí va marxar al Port de Barcelona exactament pel mateix. Ell com a diputat al Congrés ja coneixia tots aquests temes, però va voler venir a implicar-s’hi i a que li expliquéssim de primera mà. En els pressupostos que no van tirar endavant hi havia 2.500 milions més per Catalunya, una bona part dels quals per fer infraestructures. Cal esperar que en els pressupostos que s’aprovin aviat hi hagi una dotació molt important per infraestructures. I no només aquestes dues, sinó també una altra també fa molta falta, i aquí ja ho dic com a terrassenc…

El quart cinturó. 

Hi ha una part feta a Terrassa, que es va inaugurar en l’època del ministre Blanco, hi ha una altra a Abrera, però falta la part central. Pel que m’han explicat, penso que en un parell d’anys pot estar acabat fins a Terrassa. Així quedarien empalmades totes les ciutats de la segona corona metropolitana, de manera que el trànsit que ve de Madrid, Saragossa i Lleida, i que va cap a la frontera, no s’hauria d’apropar a Barcelona i podria passar a una distància prudencial de tota aquesta zona, que és el col·lapse permanent.

Sempre sorprèn veure la bona relació que tenen els expolítics de partits oposats quan ja han deixat la primera línia. Ara estic pensant amb Enric Lacalle, que ve del PP i va ser delegat en temps del PP, o amb la presidenta del Port, Mercè Conesa, que ve de CiU, i vostè, que ve del PSC.

És cert, però també és el tarannà. Quan la Mercè Conesa era alcaldessa de Sant Cugat i jo alcalde de Terrassa ja teníem bona relació i havíem creat espais de consens. I ara ens hem retrobat aquí i continuem fent coses junts. I amb l’Enric Lacalle, està fent una feina excel·lent. Jo sempre dic que això ha de ser un espai de consens polític, social i econòmic. I amb el territori. Hem de tenir bona relació amb tots els ajuntaments del nostre entorn, per descomptat el de Barcelona, amb el port i amb l’aeroport. Tal com estem ara aquests espais de consens en el món econòmic són molt importants, independentment del partit que ens ha posat aquí a cadascú de nosaltres.

Potser caldria explicar-ho més per esborrar aquesta imatge que té molta gent que res no funciona.

Segurament, perquè això sí que funciona, i funciona molt bé. I a més el que fem no costa ni un euro als contribuents. Va costar fa un segle, i en canvi produïm riquesa i aportem recursos a la promoció econòmica.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*