El benestar com a antídot contra l’extrema dreta

Les retallades en els serveis socials bàsics agreugen la desprotecció i la sensació de què les coses no van bé. Això, unit a la desconfiança cap els polítics, són alguns dels ingredients que agiten el còctel del malestar social. En aquest context, l'auge de l'extrema dreta s'ha fet evident, però no irreversible.

Cristina Fernandez-Rovira
 
 
 
Madrid, Spain - May 21, 2016: more than one thousand people from the extreme right protest in madrid, sing songs and manifest xenophobic against refugees. protest organized by

Madrid, Spain - May 21, 2016: more than one thousand people from the extreme right protest in madrid, sing songs and manifest xenophobic against refugees. protest organized by "Hogar Social Madrid"

La sensació que tot està més car, que el sou no arriba a final de mes… té nom tècnic. Es diu pauperització de la classe mitjana. És a dir, que aquest constructe que hem anomenat classe mitjana per no parlar més de classe obrera es va fent cada vegada més pobre.

Un recent informe de l’OCDE i un estudi del World Inequality Lab de Paris, titulat Ha aconseguit el model social europeu resistir l’augment de les desigualtats? Desigualtats i redistribució a Europa: 1980-2017, corroboren que la desigualtat creix en els països occidentals. Els rics són cada vegada més rics i la classe mitjana i els sectors més precaris, són cada vegada més pobres. Així ho recollia Eldiario.es en una notícia en què el titular assenyalava que l’1% dels espanyols amb majors rendes ingressa un 10% més que fa una dècada, mentre la resta s’estanca.

A Espanya, la desigualtat ha crescut durant la crisi econòmica. L’austeritat passa factura a aquells que cobren una mica més del sou mínim, la classe mitjana, que veu que la feina és cada vegada més precària, la llum més cara i moltes plantes d’hospital estan tancades, mentre a urgències s’acumulen esperes d’hores. No només ho pateixen ells, és clar, també els que no troben feina, els joves precaritzats… Si alguna cosa no han aconseguit els partits socialdemòcrates clàssics és unir els interessos de la classe mitjana i els dels sectors més empobrits de la societat.

És ara, també, quan una força d’extrema dreta ha aconseguit entrar al Congrés dels Diputats. El d’Espanya no és un cas aïllat, ja que en altres països també guanyen pes partits d’ultradreta. A Europa, bressol del feixisme i l’antifeixisme, la desigualtat d’ingressos s’anava contenint, però el creixement no ha estat igual per a tothom. Tal com expliquen els autors de l’estudi, Thomas Blanchet, Lucas Chancel i Amory Gethin, “l’augment de la desigualtat, visible en gairebé la totalitat dels països europeus, ha tingut lloc en un context de creixent competència fiscal entre estats del continent que ha soscavat la progressivitat dels seus impostos”.

Segons l’OCDE, fa un quart de segle, “l’ingrés disponible mitjà del 10% més ric de la població dels països de l’OCDE guanyava prop de set vegades més que el 10% més pobre; avui, guanya al voltant de nou i mitja vegades més”. Per als autors, les desigualtats a Europa són més baixes que a Estats Units gràcies a les polítiques socials i fiscals dels països europeus, ja que “permeten una distribució més equitativa de l’ingrés abans d’impostos, en particular, els sistemes de salut i educació són més igualitaris que als Estats Units”.

Les retallades en els serveis socials bàsics agreugen la desprotecció i la sensació de què les coses no van bé. Això, unit a la desconfiança cap els polítics, són alguns dels ingredients que agiten el còctel del malestar social. En aquest context, l’auge de l’extrema dreta s’ha fet evident, però no irreversible.

A les portes d’una legislatura que es preveu progressista, i davant les eleccions europees, evitar el retrocés social i polític hauria de ser prioritari. La recuperació i ampliació del benestar -just el contrari del malestar- és l’antídot contra l’extrema dreta. Una vida digna passa per una vida amb la certesa que la sanitat, l’educació, la dependència, les pensions i la igualtat són intocables i això s’aconsegueix amb un alt nivell de despesa social, capaç de reduir les desigualtats.

La redistribució justa de la riquesa és la clau per frenar la involució de drets. El proper 26 de maig s’obre una oportunitat per preservar i ampliar el model social d’Europa. Els resultats electorals revelaran la sendera per la qual transitarà el futur de 500 milions d’europeus.

Cristina Fernandez-Rovira
Sobre Cristina Fernandez-Rovira

Cristina Fernández-Rovira. Periodista, màster en Conflictologia i en Integració Europea. Doctora en Sociologia i Antropologia. Politòloga en progrés. Treballa de professora a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*