Dues històries reals que rara vegada surten a la premsa

En general aniríem millor si tots plegats poséssim més atenció a les històries verdaderes i humanes, i menys a les falses o manipulades

Francesc Mateu
 
 
 
Lamine ha explicat al 'cau' Terra-Nova com s'organitzen els manters | Sònia Calvó

Lamine ha explicat al 'cau' Terra-Nova com s'organitzen els manters | Sònia Calvó

Plovia força. El David, malgrat ser invident, ho sabia. La seva fina oïda i olfacte li ho diuen a ell, abans que a la resta. Un bastó blanc, per a la majoria, reflecteix més discapacitats de les reals. Un noi que tot això no ho sabia s’hi va acostar i li va dir:

– No surti, plou molt.
– Moltes gràcies -li respon- però sortiré igualment perquè m’esperen.
– Aleshores l’acompanyaré.
– No cal.
– Sí, sí, a mi no em costa gens.
La grafia no permet entreveure el que l’accent o l’aspecte us delatarien. Qui li deia això era un manter que estava a plaça Catalunya. Al final de la conversa en David va sortir, després de convèncer al seu interlocutor que podia anar sol.

Un altre.

Caminaven de nit. Eren un grup de set. Estaven fatigats perquè portaven un viatge d’autobús de més de 18 hores i un de previ de molts més kilòmetres.

–  Ep, no podem continuar! -va dir un.
– És cert, aquella noia necessita ajuda!
– Quina noia?, va dir una de les dues persones de Barcelona del grup. No veig ningú que necessiti ajuda.
– La del cotxe! Ha punxat.

Es van acostar a un cotxe d’alta gamma on una dona gairebé atemorida els va preguntar què volien. Van contestar:

– L’ajudarem a canviar el neumàtic. Som mecànics.

I en pocs minuts estava el tema resolt.

Un altre cop, la traducció i el llenguatge escrit no permet veure que qui s’oferia a canviar el neumàtic era un grup de refugiats negres parlant francès o anglès, acabats d’arribar a Barcelona feia unes hores.

Són dos exemples de molts que podríem citar. I que em ve de gust explicar-vos perquè l’únic que recordareu dels darrers dies d’aquest tema és que un manter va ferir un turista nord-americà. I, si investigueu, veureu que ni tan sols va ser realment com ho expliquen els diaris.

Les històries que us he explicat són reals i ens calen també per entendre el món, les persones i el seu cor, però rarament surten als diaris. Per això avui les volia explicar. En general aniríem millor si tots plegats poséssim més atenció a les històries verdaderes i humanes, i menys a les falses o manipulades.

Així també treballarem per la justícia.

Francesc Mateu
Sobre Francesc Mateu

Director d’Intermon Oxfam a Catalunya. Vicepresident de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament d’Espanya. Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en Dues històries reals que rara vegada surten a la premsa

  1. Iolanda // 19/09/2018 en 1:16 // Respon

    Gràcies Maria per explicar-les, només persones sensibles i amb una fina observació són capaces de tenir la valentia de rebutjar el racisme i veure més enllà. Persones que s’acosten a persones, gent excepcional

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*