Dos de cada tres escoles públiques de Barcelona tenen més del doble d’immigrants que la concertada més propera

A la capital catalana disset escoles de primària tenen menys d'un 1% d'alumnes immigrants, mentre 18 d'altres superen el 50% d'aquest alumnat

Victòria Oliveres, Pau Rodríguez i Arturo Puente
 
 
Alumnes de l'escola Octavio Paz, a Barcelona | Foto: Robert Bonet

Alumnes de l'escola Octavio Paz, a Barcelona | Foto: Robert Bonet

Els extrems als quals arriba la segregació escolar en el sistema educatiu s’aprecien en barris com Sant Andreu, a Barcelona, on hi ha un col·legi públic amb el 38% d’alumnat d’origen immigrant i, al seu costat, un concertat amb el 0,8%. Diferències abismals com aquesta són una constant a la ciutat. El 63,4% dels col·legis públics -és a dir, gairebé dos de cada tres- tenen més del doble estrangers que el seu col·legi concertat més proper.

La segregació escolar no es mesura tant per si un centre té molts o pocs alumnes estrangers -o de classe baixa-, sinó per si està molt allunyat de la composició social que l’envolta. En aquest sentit, la comparació entre centres veïns a Barcelona mostra grans desigualtats. A part de Sant Andreu, a Nou Barris hi ha dos centres separats per 200 metres amb un 48% i un 1,2% d’immigració. Al districte de Sants-Montjuïc, un amb el 30% i un altre amb l’1,32%. Els primers són públics; els segons, concertats.

Casos de més diferència entre escoles veïnes | Gràfic: Victòria Oliveres

La bretxa entre escoles públiques i concertades és una realitat en la majoria de casos més exagerats de la ciutat. De les 20 escoles amb més diferències respecte al seu centre veí, en 17 casos el que té més percentatge d’immigració és un de pública i el que menys, un de concertat. Així i tot, és cert que també entre centres públics existeix segregació. Si es compara entre escoles públiques més properes, en un 27% de casos una duplica -o més- la immigració de l’altra.

La concertada, la meitat d’immigració

Barcelona és una de les poques ciutats d’Espanya en la que històricament hi ha hagut més places a la concertada que a la pública (fins al 2018, quan es va invertir la tendència). Així i tot, aquests centres finançats amb recursos públics no han assumit més alumnat estranger que els públics, segons es desprèn de les dades facilitades pel Departament d’Educació a El Diari de l’Educació i eldiario.es, després d’un recurs a la Comissió de Transparència. El curs 2017-2018, el sistema públic tenia escolaritzats el 70% de l’alumnat estranger que hi ha a la ciutat, malgrat que les matrícules a la pública a Barcelona suposen només el 44% del total.

En altres paraules, que l’escola concertada assumeix la meitat dels alumnes immigrants que li tocarien. Entre els motius que fan que els immigrants vagin menys a la concertada hi ha les barreres econòmiques que posen aquests centres en forma de quota mensual -ja que moltes de les famílies estrangeres són de classe baixa- o el fet que la xarxa concertada estigui copada principalment per institucions catòliques.

Tot i que amb excepcions, entre les escoles amb menys alumnat de nacionalitat no espanyola, la pràctica totalitat són concertades. Hi ha 17 centres que no arriben a l’1% d’escolars estrangers, un percentatge lluny de la mitjana de qualsevol districte (el que en té menys, Sarrià-Sant Gervasi, en té el 6%). A l’altre extrem, 15 dels 18 col·legis barcelonins que compten amb més d’un 50% d’alumnat migrant són públics. Tres són concertats, als districtes de Ciutat Vella, Sants i l’Eixample.

L’escola que té un volum més elevat d’immigració és una del Raval que arriba al 87% d’alumnat immigrant. Cal recordar, però, que aquest barri és el que té un major percentatge d’alumnat estranger: un 49% enfront del 14% de mitjana en el conjunt del sistema escolar de Barcelona.

Sants i Ciutat Vella, els més segregats

Cap barri de Barcelona és aliè a la segregació escolar, encara que en uns el problema és més acusat que en altres. En els districtes de Sants-Monjuïc i Ciutat Vella, amb un percentatge elevat d’immigració, és on hi ha més diferències entre escoles pel que fa a l’origen de l’alumnat. Una forma de calcular-ho és amb l’anomenada desviació estàndard, és a dir, veient com estan d’allunyades totes les escoles d’un determinat barri de la mitjana d’aquest, com s’aprecia en el següent mapa:

El barri que presenta major segregació és la Bordeta, a Sants. Amb un 15% d’alumnat immigrant, a la seva zona hi ha un sol col·legi públic amb el 48% d’aquests escolars i dos concertats amb el 13,5% i l’1,3%, respectivament.

Al districte de Ciutat Vella, barris com el Raval, el Gòtic o la Barceloneta presenten desigualtats internes importants entre els seus col·legis. Destaca també el cas de Trinitat Vella, a Nou Barris: amb una mitjana d’alumnat estranger del 34,4%, hi ha un concertat amb el 8% i dos públics amb 43% i 49%, respectivament. Per contra, el barri amb una distribució més equitativa d’aquest alumnat és Montbau, a Horta-Guinardó. Només té dos col·legis públics, un amb el 7% i un altre amb el 5%.

El curs contra la segregació

Fins ara, tan sols el Síndic de Greuges i algunes entitats, com les federacions d’AMPA, els sindicats o la fundació Jaume Bofill, havien alertat insistentment sobre la segregació escolar a Barcelona i Catalunya. El 2017, el Departament d’Educació va acceptar crear el Pacte contra la Segregació amb la comunitat educativa i les institucions concertades, però l’aplicació del 155 el va deixar en no res. El nou conseller, Josep Bargalló, el va reprendre amb el nou Govern assegurant que el curs actual, 2018-2019, havia de ser l’any del combat contra la segregació.

No obstant això, a l’espera que el Pacte contra la Segregació consensuï les seves primeres mesures, no hi haurà canvis de calat per al curs vinent. L’únic que ha anunciat l’executiu català és que, de cara a les preinscripcions que s’obren al març, es reduiran els punts extra per afinitat familiar i s’eliminaran els que donava fins ara la celiaquia i altres malalties del sistema digestiu.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*