Dones a les presons: poques, per furts i víctimes del sexisme també en els centres

Les dones representen només el 7,6% de la població reclusa a tot l'Estat. "Nosaltres fem el que ells no volen fer, com fabricar tiretes, brides o endolls. És el que sobra", diu una exreclusa sobre els tallers a la presó

Sònia Calvó
 
 
 
Celda de aislamiento en Brians I / SÒNIA CALVÓ

Celda de aislamiento en Brians I / SÒNIA CALVÓ

Diu la llegenda grega que Cassandra va ser una sacerdotessa grega, i que Apol·lo es va enamorar d’ella. Ell li va prometre el do de la paraula, a canvi que es casessin. Però, quan ella el va rebutjar, aquest la va maleir i mai més ningú la va creure. En honor a aquesta deessa, un col·lectiu de dones recluses i exrecluses s’han apoderat del nom. Són les Cassandra.

Les Cassandra organitzen xerrades, escriuen cartes a les preses i els porten roba a la presó. “Quan surts et donen la llibertat, però et trobes que estàs al carrer d’un dia per l’altre totalment desorientada”, recorda l’Isa, una Cassandra. L’Isa era, fins fa poc, una de les 580 dones preses que actualment hi ha a Catalunya; el 6,83% de la població reclusa total (8.492 persones). En l’àmbit estatal, són 51.000 les persones tancades en centres penitenciaris, i el 7,6% són dones.

En ser menys, això comporta que en la majoria de centres penitenciaris estiguin totes juntes en un únic mòdul. És el cas, per exemple, de la presó de Mas Enric (Tarragona), Ponent (Lleida) o Puig de les Basses (Figueres). Brians I és l’únic centre a Catalunya on estan separades en dos mòduls segons el seu comportament o tipus de delicte.

“A la presó se’ns castiga doblement”

“La presó és un problema social que té un cost elevat pel que pretén reparar”, explica Encarna Bodelón, del grup de recerca Antígona. Per a ella, quan una dona ingressa en un centre penitenciari no ho fa sola, ja que els seus fills i les persones que en depenen patiran, perquè “la major part de les cures depenen de les dones”.

Davant aquesta situació les Regles Bangkok, les regles de les Nacions Unides per al tractament de les recluses i mesures no privatives de la llibertat per a les dones delinqüents, demanen que quan la presa tingui fills s’intenti donar temps a la dona abans de l’ingrés per poder organitzar-se. Proposen suspendre temporalment la condemna fins que els fills siguin grans. Una petició que, en el cas d’Espanya, no es contempla. Aquestes regles també demanen que, quan sigui possible, s’interposin sentències no privatives de llibertat a les embarassades i les dones que tinguin infants a càrrec.

Dos miembros del colectivo Cassandra leyendo una carta de una presa / SÒNIA CALVÓ

“A la presó se’ns castiga doblement, pel delicte penal però també per haver fallat com a dona, com a esposa i com a mare. Ens recalquen constantment que ho fem tot malament”, explica l’Isa. La filla de Lola tenia 10 anys quan ella va entrar a la presó. “Es creen situacions molt límit, per exemple quan fan fora a la família en acabar el vis a vis. A mi que m’escridassin, però a la meva família no”.

Un estudi de la Fundació SURT fet a la presó de Brians I va revelar que el 70% de les dones preses havien patit agressions sexuals al llarg de la seva vida. “¿Com podem tancar a dones que han patit traumes greus com una agressió sexual? ¿Com podem parlar de tractament penitenciari? “Es pregunta la investigadora Bodelón davant aquesta situació.

Tall i confecció per a elles, mecànica per a ells

A Brians I es fan alguns tallers mixtos, com el teatre. Però la gran majoria no ho són. “Les dones fèiem perruqueria, geriatria, esteticisme, tall i confecció, etc. Com a dona no pots fer tallers considerats com masculins, com ara mecànica o construir mobiliari, no et deixen”, explica la Lola, ex-presa en aquest centre penitenciari. “Nosaltres fem el que ells no volen fer, com fabricar tiretes, brides o endolls. És el que sobra, una misèria”, denuncia.

Aquesta diferenciació de tallers productius comporta, segons Encarna Bodelón, al fet que es “concentrin els estereotips de gènere” i que es recondueixi a les dones cap a sortides menys formatives i amb menys expectatives.