Discrepàncies entre conselleries i menors dormint a comissaries: com s’afronta l’augment en l’arribada dels MENA?

La darrera setmana hi ha hagut un increment en el número de Menors no Acompanyats arribats a Catalunya i, amb els centres d’acollida saturats, els joves han hagut de dormir a les instal·lacions dels Mossos d’Esquadra, fent que els CRAE i diversos sindicats qüestionin la gestió pública de la situació

Sandra Vicente
 
 
 
Imatge d’arxiu de joves migrants que viuen al carrer a Melilla perquè fugen o són expulsats del sistema de protecció de menors. | Robert Bonet

Imatge d’arxiu de joves migrants que viuen al carrer a Melilla perquè fugen o són expulsats del sistema de protecció de menors. | Robert Bonet

Cada dia arriben a Catalunya entre 25 i 50 menors no acompanyats (MENA). El protocol dicta que han de ser atesos i tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència) de la Generalitat, depenent del Departament d’Afers Socials i Família, que els ha de derivar a Centres Residencials (CRAE). Però darrerament, degut a l’auge de menors que arriben a terres catalanes, les instàncies estan desbordades i els centres sense places. En els últims mesos s’han donat diverses crisis d’assistència als MENA; al novembre passat es va despertar polèmica per menors dormint a les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia (on els Mossos d’Esquadra han de dur els MENA abans de ser tutelats per la DGAIA). Ara, aquests joves tornen a ser notícia ja que, degut a la manca de places als CRAE, han estat dormint a les comissaries dels Mossos.

Els Mossos d’Esquadra, després d’haver acreditat que la persona realment és menor d’edat, han de restar a l’espera que la DGAIA transmeti a quin centre d’acollida han de dur al jove i, com que la DGAIA no disposa de cap espai de pernocta provisional, davant l’augment de MENA arribats a Catalunya en les darreres setmanes, s’han detectat casos de menors dormit a les comissaries fins que quedin places lliures. Però els centres no es descol·lapsen. I la nit del 20 al 21 de setembre, s’han comptabilitzat almenys 15 menors passant la nit a comissaries. Aquesta situació ha despertat un creuament de declaracions entre els Departaments d’Interior (del que depenen els Mossos d’Esquadra) i el de Treball, Afers Socials i Família (del que depèn la DGAIA).

I és que des que la Generalitat va haver de tancar un centre al barri d’Hostafrancs, fins a 70 menors van haver de pernoctar a les sales de la DGAIA. Sobre taules o en sales de visites. Alguns d’ells van haver de ser ingressats a l’hospital per inhalació de tòxics i es van reportar avisos als Mossos per baralles i aldarulls. Però les comissaries tampoc no són espai per als menors; així ho comuniquen des del sindicat dels Mossos SAP-Fepol que considera que la “DGAIA no assumeix la seva responsabilitat”, perquè amb “l’excusa de l’absència de places d’acollida no ha volgut assumir la guàrdia i custòdia dels menors” i està sometent al cos policial a un “xantatge”.

Des del Sindicat insten al seu conseller, Chakir El-Homrani, a que no traspassi aquestes responsabilitat als Mossos, avisant-lo que no actuar seria una “irresponsabilitat absoluta”. Per la seva banda, el conseller de Treball ha assegurat que “no hi ha posicions diferents dins el govern”. Però el fet que els Mossos comencessin a traslladar joves a diversos centres de Barcelona i Girona, ha despertat recels entre els membres del Departament d’Afers Socials que consideren que “l’arribada als centres sense que la DGAIA n’estigui al cas, comportarà un sobrecol·lapse del sistema” i apunten que “es vulnera el protocol de trasllat i el circuit preestablert entre els Mossos i la Direcció General”, segons ha avançat TV3 en relació a un document emès per Afers Socials al que ha tingut accés la televisió pública.

Els centres de menors, “desconcertats”

El Departament d’Afers Socials ha enviat un document als centres de menors que “en els propers dies, equips dels Mossos d’Esquadra portaran a qualsevol dels Centres que la DGAIA té a Catalunya, persones menors d’edat que han estat identificades a dependències policials per tal que siguin ateses. Així ens ho han fet saber els mateixos Mossos d’Esquadra”. En aquest mateix escrit, la DGAIA afirmava desconèixer els centres concrets on els agents es desplaçarien. Aquesta novetat ha deixat els centres de menors “desconcertats”, tal com ha expressat la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) en un comunicat.

Les 95 entitats que agrupa la Federació es mostren “perplexos per la notificació d’acollir per ordre policial els menors”. Entenent, diuen, que aquesta situació és excepcional, consideren que és especialment important que es retorni el criteri d’acollida de joves al sistema de protecció de la DGAIA “i en cap cas estigui únicament en mans dels cossos policials”. I és que, segons la Federació, els cossos policials no tenen per què estar al corrent dels protocols i els circuits avalats que garanteixen que l’ingrés dels joves als centres sigui el més idoni i proporcioni una garantia de protecció.

Diversos sindicats, com CCOO han criticat la falta de “previsió i criteri” de la DGAIA. En la mateixa línia, UGT recorda que la Direcció General no va ser creada per donar resposta a situacions d’índole específicament “migratòria” i, considera que no té “ni recursos per donar resposta per si sola a la greu situació”, mentre recorda que el constant moviment de càrrecs polítics “fa que sigui inviable establir una mínima continuïtat en les polítiques”.

230 noves places per “contenir l’allau”

El Govern va confirmar dijous la creació de 230 noves places per acollir “l’allau” de menors de les darreres setmanes, repartides en tres nous centres d’emergència i un de primera acollida. Les 80 places del darrer, situat al Masnou, ja estan cobertes. I és que aquests no són prou llits per donar acollida als 1900 menors no acompanyats de nova arribada que s’han registrat a Catalunya en els vuit primers mesos de l’any -superant àmpliament els 1.480 del 2017.

Tot i que les xifres creixents ja alarmen els centres i els professionals des del 2016, la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, assegura que aquesta és una situació temporal i puntual que ha fet col·lapsar el sistema. Així, afirma que s’està actuant amb la màxima celeritat possible, “creant noves places en qüestió de dies quan, normalment, per a l’obertura d’un nou centre es triguen mesos”.

En relació, però, a aquesta celeritat, col·lectius com UGT consideren que “l’obertura constant de centres sense cap altra missió que posar llits” no és la solució al problema. “És un malbaratament de recursos” que, sense atenció psicosocial i educativa pels MENA “produeix conflictes de convivència que només generen més rebuig social a la tasca de protecció a la infància i l’adolescència”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*