Deu xarxes concentren el poder de captar l’atenció de la humanitat

Les xarxes manen en l'economia i en la societat de la informació. Generen una societat centralitzada i controlada, no una globalització plural i democràtica. És la dominació sobre el mercat de les dades, de la personalització i de l'atenció. Les paraules clau de l'economia del segle XXI

Judith Martínez Fagella, Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque
 
 

A dues universitats a Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Vic, vam realitzar un experiment: vam demanar a gairebé 40 estudiants de periodisme que es descarreguessin l’aplicació Quality Time per calcular el temps d’ús real de les seves aplicacions mòbils. No tots van voler participar. No solen donar les seves dades, almenys de manera conscient quan se’ls demanen de forma explícita. Encara que, de forma inconscient, si els lliuren als que no se’ls demanen de forma completament explícita. El cas és que vam aconseguir convèncer 15 usuaris joves que ens permetessin rastrejar el seu ús del mòbil. Segons les seves pròpies dades, els usuaris desbloquegen el seu telèfon cada 12 minuts, és a dir, prop de 100 vegades al dia.

L’estudi desenvolupat a les universitats indicava que les aplicacions més usades són WhatsApp i Instagram. Els usuaris passen, de mitjana, 6 hores en WhatsApp i més de 8 hores a Instagram cada setmana. L’ús del mòbil està concentrat a les xarxes socials i la majoria de vegades que desbloquegem el telèfon -poques vegades fem servir de telèfon- és per comprovar si tenim una notificació relacionada amb les mateixes xarxes socials o perquè hi ha una llum o un so que ens indica que, efectivament, tenim una notificació procedent de les nostres xarxes socials.

Està clar per què són importants les xarxes socials?

La dimensió del poder de les xarxes

Les xarxes socials juguen un paper fonamental en la societat del segle XXI. Han creat nous tipus de relacions i vincles entre les persones. A més, són usades gairebé per a tot: per a mantenir o crear noves amistats -o seguidors-, per entretenir-se, per informar-se, per assabentar-se del que passa en un cercle d’amistats, o fins i tot per trobar feina. Les xarxes socials, en intentar concentrar centenars d’activitats que considerem vitals en poques plataformes, tenen el poder de crear en els usuaris una relació de dependència: cada 12 minuts.

No ha existit mai cap addicció i, per tant, cap control sobre el consumidor, tan gran com el que exerceixen les xarxes socials digitals. La possibilitat de modelació de la vida ja va ser denunciada per James Williams a The Guardian. L’exestrateg de Google assenyalava que la indústria tecnològica de la informació és la “més prolongada, més estandarditzada i més centralitzada forma de control de l’atenció en la història de la humanitat”.

La mida del poder de les xarxes és gairebé tan gran com el significat de la paraula googol, inventada per Milton Sirotta qui, als seus 9 anys, passejava amb el seu oncle, el matemàtic Edward Kasner i li va suggerir el terme que s’utilitzaria per nomenar el monstre tecnològic Google. Segons Hootsuite i We are Social, els usuaris de les socials media han augmentat de forma lineal en els últims cinc anys. Les xifres són rellevants.

Entre gener de 2014 i gener 2019 el nombre d’usuaris actius a les xarxes socials gairebé es va duplicar: de 1856 a 3484 milions d’usuaris. Alhora, el percentatge d’usuaris connectats a les xarxes va ascendir del 26 al 45,5 per cent de la població mundial.

Una pregunta per als que aproven matemàtiques: Poden imaginar a aquest nombre de milions d’usuaris multiplicat per les 8 hores que, de mitjana, li vam dedicar a una xarxa social com Instagram en una setmana? La xifra supera els 80.000 milions de dades personals que, mensualment, les xarxes socials obtenen dels usuaris.

En l’economia de la informació, la informació és la mercaderia més rellevant. Per construir informació, la clau és l’obtenció de les dades. Per tant, si les xarxes socials poden obtenir dades-informació del 45% de la població mundial i convertir-la en informació valuosa per a la publicitat, per a la política, per a la indústria, per l’amor, per a la viralització d’un producte cultural o fins i tot per la manipulació ideològica de les persones, el poder que acaparen sobrepassa qualsevol mena d’intent de concentració del poder i del control anterior. A més, la informació que l’usuari puja a les plataformes arriba a les xarxes a cost zero. Una ganga.

El poder de les xarxes socials està lligat a la mida del seu mercat. Però també es constitueix al voltant de dues situacions complexes. D’una banda, reflecteix la concentració de la informació i de les dades en dos pols: Califòrnia i Pequín. D’altra banda, inaugura la dominació sobre el mercat de les dades, de la personalització i de l’atenció. Les paraules clau de l’economia del segle XXI.

L’univers concentrat: la volta al sistema mainstream

Els entusiastes de la xarxa indicaven que internet generaria un nou sistema alternatiu de comunicació, plural i obert. El sociòleg Manuel Castells fins i tot va denominar el fenomen com “autocomunicació de masses”. La creença que les xarxes socials juguen a favor d’un món més democràtic va tenir el seu ressò més important en les mobilitzacions socials de principis de la segona dècada del segle XXI, principalment en els països àrabs i Espanya (15-M).

No cal recórrer a la desmobilització ciutadana posterior o fins i tot a l’emergència del fenomen del populisme d’ultradreta en països com Estats Units, Brasil, Àustria o Itàlia. La realitat és menys esperançadora. El mateix sistema de ‘autocomunicació de masses’ de Castells alimenta l’economia monopolística dels nous mitjans de comunicació social: les xarxes socials. La concentració no pot ser més palpable. A la llista de les 10 xarxes socials amb més usuaris al món només hi ha empreses dels Estats Units -en Silicon Valley, per ser exactes- i de la Xina.

Les deu xarxes més importants del món concentren 7.927.000 d’usuaris actius, és a dir, el 103 per cent de la població mundial. Igual que amb els mòbils, hi ha més comptes de xarxes socials que persones al món.

Califòrnia s’emporta la màxima concentració d’usuaris (77 per cent), mentre les empreses xineses es queden amb la resta amb el 23 per cent (vegeu mapes regionals). La paradoxa de les autopistes de la informació és que la suposada llibertat de comunicació ha garantit la seva concentració. Mai com abans una empresa de comunicació havia tingut tant de poder, tant abast, tants usuaris. Mai havia tingut la tecnologia per poder treure tant profit de les persones que consumeixen i alimenten el mateix contingut de les empreses. La concentració del consum en 10 empreses té a veure amb una societat centralitzada i controlada no amb la idea d’una globalització plural i democràtica.

Les dades, l’or líquid del segle XXI

El tercer pilar del poder de les xarxes, després de la seva mida i caràcter monopolista, són les dades. En els anys 90, les empreses líders d’internet van fracassar davant la primera bombolla del món tecnològic. En l’última dècada del segle passat, Yahoo era el cercador més utilitzat, Hotmail el correu que tots teníem i SixDegrees va ser un experiment fracassat de xarxa social. En aquesta dècada, però, ja es compraven llibres a Amazon. Què va entendre la companyia de Bezos per ser l’única a resistir a la crisi del punt.com? Va ser l’única supervivent. De fet, va ser catalogada per Brand Finance com la marca més valuosa del món en 2018.

Amazon va introduir el 1997, gràcies a l’enginyer Greg Linden, el concepte de predicció en el món de les compres a internet. Linden va relacionar diferents característiques dels articles venuts, els llibres, amb altres articles per fer recomanacions als seus clients. Quan va decidir aplicar el mateix sistema a articles relacionats va descobrir la pedra filosofal de l’economia d’internet: la predicció personalitzada. A partir d’allí, tots són dades: comportament de l’usuari, gustos, seleccions, relacions, temps. Tot barrejat a la coctelera d’un algoritme. Perquè fa 20 anys res d’això es podia mesurar i molt menys contenir en un mateix espai digital. Però ara tot això és possible.

La competència del mercat digital s’estructura en la captació de dades. Les dades s’obtenen gràcies al fet que milers de milions d’usuaris es connecten de forma quotidiana a les plataformes. A més, si les plataformes tenen la capacitat de col·leccionar milions de dades procedents de diferents plataformes interconnectades entre si a partir d’un vincle comú -com el número del teu telèfon mòbil-, tenen l’opció de concentrar i de connectar una capacitat ingent de dades. Però no només de concentrar-les. També d’analitzar-les, correlacionar, empaquetar-les, vendre-les i, sobretot, d’enviar prediccions (o fer algoritmes, que és el mateix) sobre el que l’usuari vol (no ho sàpiga) comprar, votar, escoltar, ballar, menjar, saber.

Les prediccions adquireixen moltes formes. De vegades són posts en el mur, notificacions, bàners, de vegades són formularis que s’autocompleta’n a Google, Facebook, Twitter o Instagram. A través d’elles, però també a través del vincle social d’interacció amb els nostres amics-followers, les xarxes criden la nostra atenció. Responem a sons i llums que apareixen en les nostres pantalles per, inevitablement, donar-los més dades. Per això, la nova economia fa renéixer el concepte d’economia de l’atenció, un tema del qual parlarem en aquesta sèrie sobre xarxes socials de la Revista XQ.

Llavors, què poden fer les xarxes?

Segons l’Interactive Advertising Bureau (IAB) els Millenials fan servir una mitjana de cinc xarxes socials. Aquest mitjà és superat per la Generació Z, qui arriben fins a les 5,6 xarxes socials. Les estadístiques demostren que tant uns com els altres estan enganxats. En tenir la nostra atenció, i les nostres dades, les xarxes normalment controlen el que rebem. No és una notícia sense importància. Són els algoritmes els que decideixen si als nostres perfils arriba el vídeo de l’atemptat a Nova Zelanda o un vídeo de gats. Si ens mostren l’últim concert de Rosalía o el de Pablo Alborán. A vegades fins i tot poden fer experiments, com els fa Netflix amb les seves produccions pròpies que vols que vegis si o sí. O com els fa Facebook quan vol verificar el seu poder d’incidència en eleccions.

Pot no ser rellevant per a molts, però segur que per a la majoria ho és perquè ens sentim “escoltats per la nostra xarxa”. L’algoritme sap tant de nosaltres que ens pot fer pensar que la informació que rebem és, efectivament, la que volem. Pensa que volem coses i, senzillament, ens les ofereix. Alguns de nosaltres arribem a pensar que és així, que les necessitem.

A l’altre extrem, les xarxes ens fan sentir que tenim el poder de comunicar a una comunitat infinita. Després volem que la xarxa sigui privada, però estem allà perquè volem arribar a tenir milers de likes -tots som narcisistes-. El problema és que l’algoritme de les xarxes únicament envia les teves publicacions als que prediu que pot interessar dins dels teus amics-followers. Res més. Sí, és probable que amb un missatge o un vídeo puguis arribar a aquests milers de likes, gairebé tan probable com guanyar la loteria. De tota manera, un like no li canvia la vida a ningú per més d’unes hores.

Mentrestant, apareixen cada vegada més estudis que denuncien els perills de les xarxes socials per a la societat. José A. García del Castell, Maria del Carmen Terol, Maximiliano Nieto, Ana Lledó, Salvador Sánchez, Maite Martín-Aragó i Esther Sitges, a partir d’un estudi amb joves universitaris realitzat el 2008, van associar l’ús excessiu d’internet amb un perfil caracteritzat per la introversió, els pensaments negatius i la baixa capacitat per interrelacionar-se amb altres persones.

Les conseqüències negatives per a la socialització, descrits per Sherry Turkle en el seu llibre La vida a la pantalla (1997), i complementats en la seva obra En defensa de la conversa (2017), són tan evidents que, segons la investigadora, els gurus de Silicon Valley eduquen els seus fills sense pantalles. Normal, ells coneixen l’aliment que fabriquen. Construeixen algoritmes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*