MINI-CRÒNIQUES CATALANES

Desproporció i despropòsit

Divendres es va conèixer l'escrit d'acusació presentat per la Fiscalia davant el Tribunal Suprem en el qual es demanen penes de presó que arriben als 25 anys.

Andreu Claret
 
 
 
Els exconsellers Forn, Romeva, Rull, Turull i Mundó, abans d'entrar a declarar a l'Audiència Nacional el dia que van ser condemnats a presó condicional

Els exconsellers Forn, Romeva, Rull, Turull i Mundó, abans d'entrar a declarar a l'Audiència Nacional el dia que van ser condemnats a presó condicional

Passades 72 hores, la paraula que se m’ocorre és desproporció. Si hagués reaccionat el mateix divendres, hauria parlat de barbaritat, i si ho hagués fet durant el cap de setmana, hauria dit que l’escrit de la fiscalia sobre els presos independentistes era arbitrari. Avui em quedo amb les paraules de la jurista Montserrat Comas que ha qualificat de ‘tècnicament errònia’ l’acusació per rebel·lió. És el que compta, perquè aquesta inculpació retorçada és la que ha dut a la desproporció de la petició fiscal.

Però anem al despropòsit. Sostenir que aquí no va passar res per criticar l’actuació dels fiscals és un despropòsit. Un altre despropòsit. El que va passar a la tardor de 2017 condueix a veure-se-les amb la justícia, aquí i en qualsevol país europeu. Amb proporció, això sí, i d’acord a una norma que requereix, per culpar de rebel·lió, una violència deliberada que no va existir. D’aquí que l’acusació no se sostingui, ni a Espanya, ni a Europa, ni entre la pròpia advocacia de l’Estat.

Com hem arribat fins aquí? Molts argumenten que la justícia depèn del poder polític. Jo no dic que Montesquieu figuri entre les lectures preferides de la classe política espanyola, però no em sembla argument suficient mentre veig a Rato entrar a la presó i el PP amb centenars d’imputats. La idea és una altra. El problema no van ser tant les consignes del Govern als jutges, com la inacció política de Rajoy durant anys (fins a la repressió extraviada de l’1-O), una deixadesa de funcions que va delegar en els magistrats l’hercúlia tasca de salvar la pàtria. Ungits pel discurs del Rei, i animats per bona part de la premsa de Madrid, van assumir una feina que els hi anava gran perquè no era la seva, perquè era una feina política.

Estem, doncs, davant el penúltim episodi de la judicialització del conflicte català (l’últim seran les condemnes), i només la tornada a la política pot acabar amb aquest disbarat. No serà fàcil, sobretot si el PP, Cs i els independentistes es conjuren perquè caigui Pedro Sánchez.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*