Desmuntant la versió oficial: per què vivim una emergència habitacional?

Per què els contractes de lloguer són de 3 anys si abans eren de 5 o indefinits? Per què els nous contractes de lloguer poden pujar tot el que vulguin quan abans estaven vinculats a l'IPC? Per què només hi ha un 1,5% de parc d'habitatge públic? Volen que acceptem les coses sense qüestionar-nos, no només el perquè, sinó si podrien ser d'una altra manera

Santi Mas de Xaxàs
 
 
 
Bloc de pisos d'Aragó 477 on la PAH té ocupades alguns habitatges | @PAH_BCN

Bloc de pisos d'Aragó 477 on la PAH té ocupades alguns habitatges | @PAH_BCN

És increïble com volen que acceptem les coses sense qüestionar-nos, no només el perquè, sinó si podrien ser d’una altra manera. Ens venen un món on les coses simplement passen i on no hi ha responsables directes del que succeeix a la nostra ciutat o al nostre país. La seva única intenció és construir una narrativa on nosaltres, la ciutadania, no podem fer res més que acceptar i sotmetre’ns. Com més precari sigui el nostre treball, més endeutats estiguem i menys temps tinguem per organitzar-nos i exigir els nostres drets, més controlats ens tindran.

Sona a conspiranoia, ho sabem, però per què apugen els preus del lloguer? Per què van arribar els fons voltors a Espanya? I les SOCIMIS, les societats cotitzades d’inversió Immobiliària, per què no paguen impost de Societats? Per què els contractes de lloguer són de 3 anys si abans eren de 5 anys i abans indefinits?, per què els nous contractes de lloguer poden pujar tot el que vulguin quan abans estaven vinculats a l’IPC? Per què hi ha gentrificació? Per què només hi ha un 1,5% de parc d’habitatge públic a Espanya i Barcelona, ​​quan la mitjana de la Unió Europea és del 15 al 20%?… Seguim?

Volen que acceptem l’increment del 24% del preu del lloguer a Barcelona a 3 anys (66% en alguns barris) i l’expulsió de milers de veïns com si no fos responsabilitat de ningú i com si no es pogués fer-hi res. Ens diuen que és el lliure mercat, el capitalisme, el neoliberalisme actual, i que contra això no es pot fer res. Ens diuen que hem d’acceptar les pràctiques abusives i l’extorsió de fons voltor com AnticipaBlackstoneGoldman SachsNorvert o Mk Premium, entre molts altres, perquè clar, tothom té dret a treure la rendibilitat més gran possible de la seva propietat. Tant és que lleis (o il·legalitats) han permès que aconsegueixin aquesta propietat i que ara la puguin llogar al preu que vulguin.

En el seu relat, que repeteixen polítics, banquers, experts, mitjans de comunicació, etc. tant és que les SOCIMIS les creés el PSOE el 2009 i que el PP les alliberés de pagar l’impost de societats en el 2012. Tant és que el PSOE aprovés el desnonament exprés l’any 2009 i que el PP modifiqués la LAU (Llei d’Arrendament Urbà) el 2013 per reduir la durada de contractes de lloguer a 3 anys i desvinculés l’increment de preu de l’IPC. Tant se val que el PP hagi portat al Tribunal Constitucional la part de la llei 24/2015 que obligava a la banca i als grans propietaris a assumir el reallotjament i el lloguer social de les famílies vulnerables. Llei sorgida, no de cap partit polític, sinó de la Ciutadania a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la PAHAPE i DESC. Tant se val que el PP hagi rescatat a la banca amb 77.000 M€ dels nostres impostos dels quals el Banc d’Espanya ja ha reconegut que perdrem, totes nosaltres, 60.600 M€. Tant és que la Llei Hipotecària Espanyola acumuli 8 sentències del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) declarant-la abusiva i il·legal i obligant a la seva modificació. Tant és que Convergència i Unió (avui PdCat / Junts per Catalunya) aprovés al Parlament de Catalunya l’any 2011 la llei Òmnibus que va eliminar, entre molts altres aspectes, l’obligatorietat al propietari de llogar els pisos buits que tingués. Tant és que a Barcelona hàgim tingut uns Jocs Olímpics (amb els seus 2.000 pisos de la Vila Olímpica), un Fòrum de les Cultures amb nou barri inclòs o el Mobile World Congres. Tant és perquè el parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona continua sent d’un lamentable un 1,5%… Seguim?

Tant dóna tot l’anterior perquè la narrativa oficial ens dirà que no es pot fer res, que no ha estat culpa de ningú, que les coses són així. L’anunci, per part de l’Ajuntament de Barcelona, ​​de la modificació del ORPIMO (Ordenança reguladora dels Processos d’Intervenció en les Obres) vinculant l’atorgament de llicències de reforma o rehabilitació al reallotjament dels inquilins durant les obres i el seu retorn i permanència, un cop les obres hagin finalitzat, és una demostració que sí que es pot fer alguna cosa. Una decisió en la bona direcció. Igual que ho va ser la seva actuació en el cas d’Aragó 477, que de fet va marcar el camí per a l’actual modificació.

El passat 24 de novembre l’Ajuntament de Barcelona, ​​després de la denúncia de les veïnes i de PAH Barcelona, ​​va paralitzar les obres de rehabilitació del bloc d’Aragó 477. El fons d’inversió Norvet, per estalviar-se haver de reallotjar les famílies que encara hi vivien i pressionar perquè se n’anessin, havia sol·licitat 25 permisos d’obres menors en comptes d’un permís d’obra de rehabilitació integral. Després de la denúncia l’Ajuntament va actuar i va paralitzar les obres. Una demostració que quan veïnes i col·lectius organitzats empenyen, si les administracions responen, s’enforteix el dret a l’habitatge i la lluita contra la gentrificació.

Amb la modificació de l’ordenança, que esperem que s’implementi immediatament i inclogui sancions dissuasives en cas d’incompliment, l’Ajuntament de Barcelona demostra que les administracions poden i han d’actuar quan es vulneren els drets de la població. És un tema de voluntat política. Sempre ho ha estat. És per això que des de la PAH Barcelona no entenem l’incompliment d’una promesa electoral i que formava part del seu pla de xoc en habitatge, com són les multes i sancions als pisos buits existents a la ciutat. Després de més de 2 anys encara no s’ha acabat el cens de pisos buits de la ciutat (i s’està molt lluny). A data de juliol, únicament s’han produït 4 sancions a la banca pels pisos buits que tenen a la ciutat (entre els 2.685 reconeguts per la mateixa Banca i els 80.000 pisos buits que indiquen les dades oficials). No entenem aquest incompliment que significaria un pas més en la lluita contra l’emergència habitacional que segueix vivint la ciutat de Barcelona.

Com sempre hem fet, des de la PAH continuem apostant per modificar lleis i ordenances que garanteixin el dret a l’habitatge. Ho estem fent a escala estatal amb la proposta de la Ley Vivienda PAH, ja registrada al congrés i a l’espera que PP i Ciutadans no s’aliïn per vetar en el seu debat. A més, aquest mes volem presentar, al costat d’altres col·lectius de la ciutat, una moció a l’Ajuntament de Barcelona per incrementar el parc d’habitatge públic de la ciutat.

Cada setmana ens reunim ciutadanes que no ens creiem la narrativa oficial que diu no es pot fer res. Que hem de ser submises. Cada setmana parem desnonaments i forcem a bancs, grans propietaris i administracions a negociar alhora que proposem lleis que garanteixin el dret a l’habitatge. Tant se val si és un problema d’hipoteca, lloguer o ocupació. Juntes lluitarem per un habitatge digne.

Santi Mas de Xaxàs
Sobre Santi Mas de Xaxàs

Portavoz de la PAH Barcelona Contacte: Twitter | Més articles