Les desigualtats entre barris rics i pobres de Barcelona s’estabilitzen després de la crisi

L'informe de l'Ajuntament sobre la renda de les famílies constata el fre al creixement de les diferències entre barris

Pau Rodriguez
 
 
 
Las desigualdades entre barrios se frenan en Barcelona CARMEN SECANELLA

Las desigualdades entre barrios se frenan en Barcelona CARMEN SECANELLA

Ho va apuntar l’informe de 2015 sobre renda familiar per barris a Barcelona i ho constata el de 2016. Les diferències de renda entre barris de la capital catalana s’han frenat en els últims anys després d’haver-se disparat durant la crisi. La renda per càpita al districte més ric, Sarrià-Sant Gervasi, segueix triplicant la del més pobre, Nou Barris, tot i que la bretxa sembla que s’ha estabilitzat.

El primer tinent d’alcalde de Barcelona, ​​Gerardo Pisarello, ha celebrat que s’estigui “començant a revertir” un increment de les desigualtats que havia estat “exponencial” des de 2007. El lleuger optimisme de Pisarello es fonamenta en dades com la diferència que separa el barri més ric, Pedralbes, i el més pobre, Ciutat Meridiana. El 2016 els separaven 7,06 punts segons l’índex de renda familiar disponible que elabora l’Ajuntament, una diferència respecte a 2015 de dues dècimes, tot i que s’expliqui principalment pel descens del primer.

Malgrat que les desigualtats deixen de créixer, el mapa de la renda per barris a Barcelona es manté sense grans variacions. Sarrià-Sant Gervasi (182,4), Les Corts (136), l’Eixample (119,3) i Gràcia (105,4) segueixen amb un índex de renda familiar per sobre de la mitjana (100), mentre que Nou barris continua sent el districte més depauperat, albergant en la seva zona 9 dels 10 barris amb menor renda de la ciutat, entre ells ciutat Meridiana, que es troba a la cua.

Les rendes mitjanes guanyen pes

L’informe mostra també un augment progressiu de les classes mitjanes a la ciutat. Les famílies que s’inclouen dins de les rendes mitjana-baixa i mitjana-alta van suposar el 2016 el 47,9% del total, un augment significatiu respecte al 41,8% del 2011, però tot i lluny del prop del 60% que es va assolir abans de la crisi.

En conjunt, la renda per càpita a Barcelona va créixer en un any un 3,1%, de 20.100 a 20.800 euros. Una cosa semblant va passar amb l’ocupació. Els 34.000 llocs de treball que va sumar el 2016 la ciutat respecte a l’any anterior, segons els càlculs de l’Ajuntament, suposa un creixement del 3,3%. “La dinamització del mercat de treball és un dels aspectes que defineixen millor la conjuntura expansiva de l’economia barcelonina”, sosté l’informe presentat pel consistori.

Pisarello ha aprofitat l’informe per defensar que la “necessitat” de portar a terme polítiques com el Pla de Barris, que preveu una inversió de 50 milions d’euros aquest 2018 sobretots a les zones més desfavorides. Així mateix, el tinent d’alcalde ha reclamat al Govern espanyol que “compleixi les seves obligacions de finançament autonòmic i municipal”, i ha criticat la congelació dels 4.000 milions d’euros a les autonomies per part del ministre Montoro.