Des d’organitzar una manifestació a impedir el vot: què em pot passar si desobeeixo la JEC?

Tsunami Democràtic crida a 'desobeir la JEC' el 9N. El moviment convoca concentracions a les places i actes culturals diversos per trencar amb la 'neutralitat' del dia de reflexió. Inclús havia arribat a correr que es podrien ocupar col·legis electorals. Però, quines conseqüències legals té desobeir la JEC?

Sandra Vicente
 
 
 
Centre electoral a les eleccions del 28A | Sandra Vicente

Centre electoral a les eleccions del 28A | Sandra Vicente

Divendres passat, el diari El Mundo afirmava que un grup indefinit al que anomenen “independentisme radical” cridava a “rebentar les eleccions de l’enemic”. L’article, que només comptava amb ‘declaracions’ extretes de comentaris en algun “foro separatista” (als autors dels quals s’atorgava el rang d’”instigador”), apuntava fermament a que l’objectiu de l’acció del Tsunami Democràtic d’aquest dissabte era ocupar els col·legis electorals i impedir la votació.

Deixant de banda l’argumentari ad hoc elaborat pel diari El Mundo, aquesta rumorologia tenia com a base el críptic missatge que Tsunami va enviar al seu canal de Telegram el dia 25 d’octubre en el que cridava a fer una acció a “Tot l’Estat” el dia 9 de novembre i la proclama “desobeim la JEC”. I amb aquesta premisa, alguns van pensar directament en ocupar els col·legis.

Tsunami, el dia després que El Mundo publiqués aquest article, va emetre un comunicat en què deia que només convoca per a la jornada de reflexió. “El dia 10, Tsunami defensa l’exercici del dret a vot, com la resta de drets fonamentals. Les urnes no fan por, tot el contrari: és el que reclama la majoria de la població catalana. Més urnes. Més democràcia”. Així, aquest dijous s’han fet públiques algunes de les activitats que les diverses entitats han proposat, que van des de concentracions a les places, fins a concerts i xerrades.

Ara bé, convocar un concert, una xerrada o una concentració és desobeir la JEC? I si ho és, què implica fer-ho?

La Junta Electoral Central ja ha suspès anteriorment mobilitzacions convocades en la jornada de reflexió per considerar-las contràries a la llei electoral: això va passar, per exemple, el 2004 amb les concentracions en rebuig als atemptats del 11-M. I és que durant la jornada de reflexió queda prohibida tota mena de “propaganda electoral”, segons la llei.

“La JEC podria entendre que els actes de Tsunami formen part d’un acte de campanya que influenciaria el vot i per tant, podria suspendre’ls”, considera l’advocat David Aranda. La pena per celebrar una manifestació previament suspesa o prohibida, “sempre que amb això intentessin alterar l’ordre constitucional o la pau pública”, és penes des de sis a dotze mesos de presó pels promotors, segons l’article 514.5 del Codi Penal. I pels manifestants, el càstig podria ser la mateixa multa que a qualsevol manifestació ,d’entre 100 i 600.000€ si es produeixen infraccions i segons la seva gravetat (recollides a la Llei Mordassa).

Però la JEC no pot suspendre les concentracions del Tsunami per una qüestió bàsica: no estan convocades. Així, la primera mostra de desobediència la trobem fent una petita ullada al dret de manifestació i reunió, recollit a l’article 21 de la Constitució espanyola que regula, entre altres coses, que una manifestació pública ha de ser notificada amb una antelació de 10 dies naturals -a no ser que sigui una convocatòria extraordinària; llavors només caldrien 24 hores. Com és sabut, en les convocatòries de concentració i manifestació post-sentència, no hi ha hagut notificació, tant pel l’efecte sorpresa com per no exposar els organitzadors.

Per tant, com que no s’han comunicat, no estan suspeses. Però això no treu que poguessin interpretar-se com “un delicte electoral, per no respectar les normes relatives a les reunions en període electoral”, apunta Aranda. L’article que regula les manifestacions durant període electoral es el 144, que diu que es pot incórrer en penes de tres meses a un any de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos qui convoqui “actes de propaganda un cop finalitzada la campanya”.

Segons Aranda, però, estem en un “limbo”: no complir les normes de reunió en període electoral és “constitutiu de delicte penal, però prima el dret fonamental a la manifestació”, apunta l’advocat, que afirma que aplicar l’article 144 per una manifestació el dia 9 “estaria agafat amb pinces”. Sobretot, tenint en compte el caràcter de les concentracions comunicades pel Tsunami, que comprenen concerts o actes poètics o xerrades d’activistes diversos.

A més, una de les coses que apunta la llei és que el delicte el comet qui organitza o promou i essent aquests actes sense “líders” visibles no hi hauria a qui acusar formalment. Tot i això, tal com adverteix Aranda, “no seria la primera vegada que a la primera persona que la policia veiés amb un megàfon se li encasquetés el rol d’organitzador”.

I si s’ocupessin els col·legis electorals, què?

En cas que El Mundo tingués raó i Tsunami cridés a l’ocupació dels col·legis per impedir el vot el 10-N, tant organitzadors com també participants estaríen incorrent en un delicte greu. L’article 146 de la llei electoral recull penes de presó d’entre sis mesos a tres anys de presó per aquells que, amb “violència o intimidació, presionin sobre els electors per a que no usin el seu dret […] a vot” o “qui impedeixi injustificadament l’entrada, sortida o permanència”. Això, doncs, afectaria tant a organitzadors com a participants.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*