Defensem el dret a la ciutat

La rehabilitació dels edificis és una idea positiva, però cal evitar que es converteixi en una excusa per expulsar llogaters

Janet Sanz
 
 
 
Bloc d'habitatges a Urgell 9 | @SindicatLloguer

Bloc d'habitatges a Urgell 9 | @SindicatLloguer

En altres èpoques, hem vist com l’especulació amb l’habitatge provocava vulneració de drets fonamentals. Avui, l’especulació amb l’habitatge està causant la gentrificació dels barris. L’expulsió de veïnat i comerciants dels teixits més cèntrics o icònics és un fenomen pervers que vulnera el dret a la ciutat. Barcelona ha de protegir els seus veïns i veïnes, el seu dret a viure en una casa adient, en un barri on fer comunitat. Per preservar els equilibris del territori, les ciutats han de poder garantir la mixtura dels usos i dels teixits socials. La realitat és, però, que el marc legal que tenim és molt més propens a defensar la propietat privada que no pas a garantir el dret a l’habitatge o el dret al barri. I, el que és pitjor, la deriva neoliberal ens empeny encara més enllà: ja no només es veu l’habitatge com una mercaderia sinó que se l’entén com un actiu per a l’especulació.

Combatre amb fermesa la gentrificació, tant des de la societat civil organitzada com des de les institucions, és un dels principals reptes que Barcelona té per davant. Malgrat que la legislació no ens sigui favorable, tot i la voluntat d’algunes administracions supramunicipals d’afavorir i blindar el negoci d’uns pocs, l’Ajuntament de Barcelona treballa amb la convicció que una reforma legislativa a favor del dret a l’habitatge no només és necessària i urgent, sinó que també és possible. I, malgrat que aquesta reforma només està a l’abast del Parlament i del Congrés, no ens quedarem de braços plegats. Estem al costat dels veïns i les veïnes, de totes les entitats i associacions que lluiten contra l’assetjament immobiliari per part d’agents locals i contra les males pràctiques especulatives per part de fons voltors d’escala global. Cerquem acords i impulsem noves mesures i actuacions per poder dotar-nos d’eines que ens permetin defensar millor els barris. Sens dubte, a Barcelona hem de continuar el procés de millora urbana que ens ha portat a ser una ciutat admirable. Però hem de fer-ho millor. Cal que tota millora vagi acompanyada de mesures que garanteixin el dret a l’habitatge, a quedar-se al barri. Que les millores beneficiïn a tothom i no només serveixin per inflar les plusvàlues d’alguns propietaris.

Un dels molts fronts que hem obert en aquest sentit vol acabar amb la tendència abusiva d’utilitzar la rehabilitació integral d’immobles com a palanca d’expulsió veïnal.  Estem comprovant com, en massa casos, sota l’aparença de la necessària rehabilitació d’habitatges, les obres de millora es converteixen en una excusa per apujar els preus dels lloguers i expulsar els llogaters. Evidentment, les polítiques públiques han de fomentar la rehabilitació del parc existent per generar llocs de treball qualificat, per millorar les condicions d’habitabilitat i per combatre la pobresa energètica o el canvi climàtic. Estem destinant més recursos que mai. la inversió en ajuts a la rehabilitació s’ha doblat respecte a la del govern anterior. Ara bé, la millora de les polítiques de rehabilitació no només pot ser quantitativa sinó també qualitativa. El que no pot passar ─i estava passant─ és que les subvencions públiques atorgades als propietaris acabin provocant l’expulsió de llogaters.

Fa pocs mesos l’Ajuntament ja va condicionar els ajuts públics a la rehabilitació d’immobles a que es garantís la permanència dels llogaters. Ara, no només els propietaris sinó també els llogaters poden beneficiar-se de les subvencions públiques per la millora d’habitatges. Però encara anem més enllà. Exigim garanties de permanència dels llogaters com a condició per atorgar qualsevol llicència d’obres de reforma o rehabilitació d’immobles. És el que anomenem «clàusula de rehabilitació sense expulsió». Ho fem a través d’una una modificació de l’ORPIMO (Ordenança Reguladora dels Processos d’Intervenció Municipal en les Obres) que obliga els promotors a comprometre’s per escrit a garantir el reallotjament dels ocupants durant les obres i el seu retorn i permanència quan s’hagin acabat. L’objectiu de la mesura és vincular la concessió de llicències a la protecció del dret a l’habitatge. Tal i com ja és habitual amb informes vinculants com els de mobilitat o els dels bombers, denegarem les llicències en cas d’incompliment.

Aquesta mesura no és l’única que necessitem per evitar l’expulsió dels veïns i veïnes de casa seva. L’habitatge és una prioritat de ciutat: hem augmentat la inversió com no s’havia fet mai abans, hi ha un esforç constant per atendre els desnonaments i estem definint la creació d’un parc públic de lloguer a preu assequible a través de la creació d’un operador metropolità. A més, des de fa mesos promovem un pacte de grans ciutats de l’Estat espanyol per demanar junts al govern del Partit Popular que reformi la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Cal incrementar la durada dels contractes de tres anys ─com a mínim, retornar-la als cinc anys─ i limitar l’increment dels lloguers entre contractes. No fer-ho agreujarà la situació del teixit social i malmetrà irreversiblement el teixit urbà. La qualitat dels barris és el principal atractiu de Barcelona i el que l’ha portat a ser una ciutat global. Hem de governar els efectes de la globalització neoliberal sobre el nostre territori. Ens hi va la vida. Ens hi va la ciutat.

Janet Sanz
Sobre Janet Sanz

La rehabilitació dels edificis és una idea positiva, però cal evitar que es converteixi en una excusa per expulsar llogaters Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*