De presos (polítics i no)

L'empresonament dels líders polítics catalans, i de retruc les seves condicions de vida dins la presó, ha dut a la societat a un estat d'indignació col·lectiva que sembla haver oblidat que la presó fa segles que afecta milers de persones a casa nostra.

Arnau Esteban
 
 
 
Brians I / SÒNIA CALVÓ

Brians I / SÒNIA CALVÓ

A la força, la societat catalana ha après aquests darrers –i foscos– mesos tot un seguit de qüestions penals i penitenciàries que fins llavors només les persones del gremi judicial coneixien. Gràcies, aquest cop sí, a tants mitjans de comunicació que han portat a les seves tertúlies a advocats, catedràtics de Dret, etc. hem anat fent-nos nostre un món que per molts era totalment desconegut i que, a més, molta gent sempre ha pensat que tot allò de la presó i dels Jutjats era una cosa dels altres.

Aquesta formació col·lectiva és per a celebrar-la alhora que ho és el procés – també col·lectiu – de sensibilització vers el món del qual parlava: el de la presó. Segurament centenars de milers de persones s’han indignat, o almenys han trobat que era injust, que unes famílies haguessin d’anar a veure als seus familiars a centenars de quilòmetres, que a aquestes famílies se les registrés, que s’amonestés a algú simplement per aprofitar una trucada personal des de la presó per fer una entrevista, que un pres pugui estar-se 18 hores o més tancat a la cel·la al llarg del dia i un llarg etcètera on coincidiríem en què la presó està robant una sèrie de Drets que van més enllà de la simple privació de llibertat.

Malauradament, però, aquesta sensibilització col·lectiva de la que parlava ha vingut per una qüestió molt concreta: l’empresonament dels nostres polítics. Convertint-los, així, en presos polítics, per molt que algú pugui negar-ho.

Ens hauria de fer reflexionar, tanmateix, com és que la presó i les seves variables, les quals fa dècades que existeixen i que a Catalunya han afectat durant els últims anys vora 9.000 persones, només han començat a importar ara. Per què la gent no s’ha preocupat abans del què passa a les presons?

Segurament, i ara no serà gràcies a, els mitjans de comunicació han creat en l’imaginari social una sensació d’inseguretat global que cal combatre i els polítics hi han ajudat aprovant normatives, moltes vegades aprovades en calent, per donar resposta a una societat amb set de venjança davant de casos concrets i horribles o davant d’amenaces terroristes dins el mateix país fins fa poc o a nivell internacional des de l’11S. Per tot això sembla que dins les presons hi hagi els éssers més indesitjables i perillosos i que un cop tancats no haurien de poder tornar-ne a sortir mai més.

La realitat, dins els murs, és bastant distant .No faré ara un anàlisi sociopolític de les persones empresonades, però donant quatre dades us en podreu fer una idea de qui hi ha allà dins (Dades de l’any 2017, publicades pel Departament de Justícia):

  • De les 8.367 persones empresonades el 41% ho són per delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic (furts, robatoris…), el 29’5% per delictes violents (lesions, homicidis…), el 17’5% per delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) i el 12% restant per altres delictes.
  • De les 8.367 persones empresonades només 573 són dones (6’8%).
  • El 56’7% de les persones preses tenen nacionalitat espanyola, el 7% són estrangers de països de la UE i el 36,3% són estrangers no comunitaris.

I ara que ja tenim els presos aquí i que tothom sap que Catalunya és l’única Comunitat Autònoma amb competència, seria un bon moment per aprofitar l’interès col·lectiu en el món de les presons i començar a revisar tantes coses que fins ara havien interessat a ben pocs.

Perquè amb les nostres pròpies lleis a la mà els presos polítics només tindran, i en el millor dels casos i si es porten bé (la presó és conductisme pur i dur), 40 minuts setmanals de trucades amb els seus familiars i amics; dinaran i soparan el mateix cada 15 dies; si necessiten comprar alguna cosa dins l’economat de la presó hauran de pagar un preu superior que el mateix producte valdria a un supermercat del carrer; si algun d’ells dugués a terme una conducta contrària a l’ordre establert a dins podria acabar castigat, podent arribar fins l’extrem d’estar un mínim de 3 mesos seguits en una cel·la d’aïllament, tancat 18 hores al dia (fins fa poc n’eren 21, veure: https://www.media.cat/aillament/); si arribessin a ser condemnats i no reconeguessin el delicte no podrien sortir mai de permís i complirien la condemna sencera… i si tot això no ens agrada massa, tampoc ens hauria d’agradar quan afecta als presos que no considerem polítics. Tot i que si hi pensem potser molts també serien presos des d’altres perspectives, però això ja seria qüestió d’un altre article.

Perquè, i per acabar homenatjant Nelson Mandela, una nació no ha de jutjar-se per com tracta als seus ciutadans més ben posicionats, sinó per com tracta als qui tenen poc o res. I si molts estarem d’acord que l’empresonament i la judicialització del conflicte català mai serà la solució, per què hauríem de pensar que la presó serà la solució a la violència, als robatoris o al tràfic de drogues?

Arnau Esteban
Sobre Arnau Esteban

Mestre d'adults a la presó i estudiant de Dret Contacte: Twitter | Més articles

5 Comments en De presos (polítics i no)

  1. Meritxell Miralles // 26/07/2018 en 12:44 // Respon

    Bona reflexió

  2. Blanca Bonet // 26/07/2018 en 14:21 // Respon

    Estic molt orgullosa d’haver-te conegut.

  3. Francesc Salas // 26/07/2018 en 17:45 // Respon

    Una gran reflexió. Ara toca als polítics estirar del fil i reformar. Amb la seva experiència ja poden valorar què cal canviar

  4. Hem de mirar com resolen això en altres països semblants al nostre i educar els conciutadans en el respecte a la humanitat de tots. La tradició ens ha dut a una situació que, si afecta gent com nosaltres, ens sembla injusta: cerquem en altres tradicions solucions justes i eficaces!

  5. Molt bona reflexió, més nellà del fet polític, ens ajuda a pensar en la funció que té la presó a la nostra societat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*