De la pobresa energètica a la sobirania energètica

El problema parteix d’un model energètic en què les persones no estan al centre. No veure el model comporta no dimensionar que pobresa energètica no és només passar fred a l’hivern, sinó patir angoixa i por. Un model que desconeix que la pobresa energètica mata no ha de ser el punt de partida

Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
 
 

Què vol dir pobresa energètica i per què és important conèixer i defensar els nostres drets energètics? Sembla una obvietat, però encara avui en dia, després de quasi 4 anys de l’aprovació de la ILP habitatge, més coneguda com la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aquests termes encara són desconeguts per una part de la població i, el més preocupant, per un sector de l’administració pública en particular. Mentrestant, les persones que pateixen pobresa energètica són almenys el 10% de la població.

En el marc de la Proposta Municipalista 2019, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), com a col·laboradora de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse), planteja les següents propostes: desplegament i defensa de la Llei 24/2015; posada en marxa de serveis municipals o comarcals d’assessorament en temes energètics i de subministraments; garantia del dret als subministraments en les ocupacions en precari.

Aquestes propostes ens poden semblar a primera vista òbvies, ja que Catalunya disposa des de l’any 2015 d’una llei històrica – impulsada, per cert, gràcies a l’esforç titànic de la societat civil organitzada- que garanteix els nostres drets energètics com mai no ho ha fet una llei fins al moment. No obstant, sembla que quan parlem de pobresa energètica i de drets energètics no podem donar res per fet.

A peu de carrer i amb molta feina al darrera, la incidència que diàriament fa l’APE demostra que l’actual model energètic és una de les causes més invisibilitzades -i menys òbvies- de la pobresa energètica. Exigir el compliment dels drets energètics esdevé una feina imprescindible quan els poders públics, encarregats d’implementar les mesures establertes per la llei catalana, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, encara no han posat en marxa els convenis amb les empreses subministradores per eixugar el deute de les famílies. En aquest context, és fonamental que el món local vetlli pel compliment de la Llei i que impulsi un front comú per exigir a la Generalitat i a les elèctriques resoldre aquesta situació. La solució comença per deixar de destinar milers d’euros provinents de fons públics a pagar factures de subministraments bàsics i passa per dotar d’espais informatius i d’apoderament ciutadà per conèixer els nostres drets i el funcionament d’aquest model opac.

No es veu -o no es vol veure- que el problema parteix d’un model energètic en què les persones no estan al centre i en què les decisions es prenen conforme els interessos econòmics d’unes poques empreses que controlen el sistema energètic. No veure el model comporta no dimensionar que pobresa energètica no és només passar fred a l’hivern, sinó tenir dificultats per fer front al pagament de les factures dels subministraments bàsics, patir angoixa i por. I és que un model que desconeix les nostres vides, desconeix també les diverses realitats que afronta una familia que no pot pagar un lloguer; desconeix que persones es veuen obligades a ocupar un habitatge i a punxar la llum perquè l’elèctrica de torn no li permet contractar la llum encara que vulgui amb tots els riscos que això comporta.

Un model que desconeix que la pobresa energètica mata no ha de ser el punt de partida. Un model que desconeix que la pobresa energètica no és una pobresa més, sinó una realitat que ens travessa i ens pot arribar a travessar a moltes de nosaltres (més del que ens imaginem) tampoc pot ser el punt de partida dels poders públics, ni tampoc el nostre.

Així és com la dimensió local, municipal i comarcal que defensem des de la Xse pren força en un moment en què es vulneren constantment els drets energètics, en ocasions amb la passivitat i connivència dels poders públics. Creiem que les aliances locals són una oportunitat per teixir estratègies arrelades al territori i a les persones que l’habiten. Aquestes aliances ens permeten, de fet, allò tan necessari que reivindiquem diàriament: l’energia com a dret bàsic i fonamental que ens permet veure’ns en les vides de qui pateix en la seva pell l’actual model energètic i també de qui el combat diàriament. Construir, en definitiva, sobirania energètica.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*