La crònica que no escriuré

Esperaré a veure si les veus que suggereixen alguna cosa nova s'obren camí en aquesta selva de disbarats

Andreu Claret
 
 
 
El Palau de la Generalitat | CC by: Jaume Meneses

El Palau de la Generalitat | CC by: Jaume Meneses

Fa dies que tinc unes notes a mig escriure i no em surt compartir-les. Parlen d’irresponsabilitat. D’un nou capítol de la ‘confabulació dels irresponsables’ per dir-ho amb el títol de l’assaig publicat per Jordi Amat i que constitueix l’aproximació més suggerent al que ens ha passat en els últims anys. No només des de la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Des de molt abans. El llibre recorre la lògica infernal que ens ha conduït fins aquí. Els uns, presoners d’aquesta atracció per l’abisme que pateix una part substancial de la societat catalana. Els altres, fascinats per aquesta pulsió (Amat parla de ràbia) nacionalista que agita bona part de la societat espanyola.

Anava a escriure d’això. Tenia fins i tot un titular: la conjura dels piròmans, que em servia de contenidor on fer les últimes barbaritats. L’última setmana ha estat pròdiga en frases desgraciades, ventilades pels mitjans i centrifugades per les xarxes socials. Exabruptes destinats a ferir i a humiliar, llançats al vent amb qualsevol motiu. Un partit de futbol. El lliurament dels Goya. Una intervenció parlamentària. Declaracions dels imputats en seu judicial. L’ocurrència cuinada a Brussel·les sobre una Generalitat bicèfala. Una resolució judicial basada en les idees d’un pres i no en els fets que se li atribueixen. Tot serveix per tirar gasolina al foc sord que crema en el sottobosco per molta neu que hagi caigut.

No escriuré sobre això perquè no vull contribuir a la irresponsabilitat. Esperaré a veure si les veus que suggereixen alguna cosa nova s’obren camí en aquesta selva de disbarats. Haberlas haylas, encara que siguin minoria. Desitjo de tot cor que tinguin fortuna. M’atreveixo a pensar que és el que anhela una majoria de la societat catalana. No serà fàcil perquè s’ha produït una metamorfosi, una mutació, del catalanisme (Amat) i perquè el nacionalisme és un valor a l’alça a tot Espanya. Però la meva experiència de periodista em diu que alguns conflictes es resolen per l’esgotament dels contendents. Espero que sigui així. Que hi hagi aviat un govern efectiu a la Plaça de Sant Jaume, que comenci a governar i que el deixin governar. Després ja en parlarem.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles