Crònica de la mort anunicada del Decret per la regulació dels lloguers

Aquest dimecres el Parlament ha tombat la proposta d'ERC i JxCat que proposava controlar el preu dels lloguers establint una pujada màxima d'entre el 10% i el 20% respecte l'índex de preus, que va ser establert en el moment amb els preus més cars d'aquesta segona bombolla immobiliària

Sandra Vicente
 
 
 
Pancarta contra l'especulació immobiliària i pel dret a l'habitatge | Sandra Vicente

Pancarta contra l'especulació immobiliària i pel dret a l'habitatge | Sandra Vicente

Dimecres, al Parlament s’ha viscut una mort anunciada. El Decret per la regulació dels lloguers que es presentava avui per a la seva aprovació ha estat tombada, demostrant la inestabilitat i la manca de recolzaments del JxCat i d’ERC. Però no només això: aquest projecte, que havia de limitar la pujada de preus de lloguer, va ser anunciat per Ernest Maragall a un debat electoral sobre habitatge, un dia abans que el Govern n’aprovés.

El projecte, que segons va denunciar l’alcaldessa Ada Colau en el ja mencionat debat va ser fet “a esquenes dels principals promotors de la regulació de preus i de la ciutadania”, havia de suposar una solució a un dels principals problemes de moltes ciutats, entre elles Barcelona, on el tema de l’habitatge va ser un punt candent en la campanya electoral. Un gir del guió o una jugada mestra a cinc dies de les votacions. Però algunes entitats, com la PAH, van més enllà dels possibles usos electoralistes del decret: “l’anunci del decret en aquell moment buscava un titular, però el problema és que després vam corroborar que es tracta d’una mesura que no s’aguanta. És una declaració d’intencions, però no de fets en una situació que ja és ingovernable”, considera Lucia Delgado.

I és que el decret, que algunes entitats com la PAH o el Sindicat de Llogaters han anomenat #DecretFarsa, tenia algunes mancances. Segons el text es tracta d’una “mesura urgent”, per regular els preus d’uns lloguers constantment a l’alça, però fixant-nos en el decret ni els contractes nous ni les renovacions no estan subjectes als canvis d’aquesta llei. A més, tal i com denuncia el Sindicat, “no es contemplen sancions per als propietaris que incompleixin les normatives”.

Aquests indicis “han demostrat que JxCat i ERC anaven de farol”, han apuntat els Comuns després de la votació al Parlament. Però, què hagués passat si no hagués estat així? El text proposava que els lloguers a les zones on s’apliqués la contenció de rendes només podrien pujar un 10% respecte el preu establert per l’índex de referència dels preus del lloguer.


Aquesta llista es basa en el càlcul de la mitjana dels lloguers per zona i metres quadrats -pels contractes signats entre 2016 i 2018- , per la qual cosa es fa en base a uns preus “infladíssims per una bombolla especulativa del lloguer”, apunta Delgado. Així, segons denuncien de la PAH, el decret “no només no posa frens a la pujada de preus, sinó que regula un increment encara major”.

Però per una altra banda, ens trobem que la pujada regulada del 10% dels lloguers és la xifra estàndard, ja que pot ser del 15% en el cas de tenir elements afegits com piscina, jardí o “bones vistes”, aquest darrer un concepte força subjectiu. Si posem per cas els habitatges del Carmel, la majoria dels que tenen terrassa tindran bones vistes, degut a la seva situació geogràfica. Però a la vegada, es tracta d’un barri situat en el segon districte amb els lloguers de la ciutat, tot i que també és un dels que més tant per cent de la renda dedica al lloguer. Per tant, una família amb terrassa del Carmel -on, de mitjana es dedica més del 20% de la renda a sufragar l’habitatge- podria haver patit una pujada del 15% del lloguer.

A més, també es decretaven pujades del 20% del lloguer per a aquells habitatges de nova construcció o completament rehabilitats. Això “no és que obri la porta a l’especulació, que ja està més que oberta, és que diu als grans inversors que poden comprar edificis sencers, rehabilitar-los i inflar els preus del lloguer de manera legal”, es queixa Delgado.

Avui, en acabar la votació que ha tombat el Decret, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha afirmat que la no aprovació de la llei “beneficia als de sempre”, en referència a les entitats bancàries i als fons voltor. “Que no s’equivoquin, estan contents igualment ja que, sigui com sigui, no se’ls deixa de posar catifes vermelles”, ha dit Delgado.


Una mesura per frenar o per pautar les pujades del lloguer?

Tal com denuncien des del Sindicat de Llogaters, “les entitats demanaven frenar la pujada dels lloguers, no regular-la al 10%”. I és que, mirant les dades dels darrers anys, al conjunt de Barcelona els preus han pujat un 14% respecte el 2008, quan va començar la crisi. I això tenint en compte que als moments més durs de la crisi -2013- els preus es van desplomar un 16% respecte els de cinc anys abans. Però des de llavors no han deixat de pujar.

Ara bé, des de 2017 sembla que s’ha arribat a una pujada més moderada, anunciant que, possiblement, estiguem a prop del cim d’aquesta segona bombolla. Així, mentre que la pujada de preus anual dels preus des del 2016 va ser del 9% el 2017 va frenar fins el 6%. I paral·lelament a aquesta situació, el Govern proposa pujades que van des del 10 al 20%.

Però per parlar de la crisi habitacional, no s’ha de tenir en compte només els preus del lloguer, sinó la relació amb els salaris i la renda. Així, mentre que la pujada dels lloguers des de 2013 ha estat del 36%, la dels salaris només ha estat del 3%. Aquestes dades desiguals ens han portat a l’escenari actual, en què es donen 45 desnonaments diaris a Catalunya i centenars de milers de persones en llista d’espera per un habitatge assequible (que no arriba al 2% del total).

“Si tant volen fer país, han de garantir necessitats bàsiques”, es queixa Delgado, en referència a JxCat i ERC. Així, recorda que lleis que ja estan vigents, com la 24/2015 -més coneguda com a llei catalana contra els desnonaments- obliguen a les entitats bancàries a proporcionar lloguer assequible a les famílies que han de ser desnonades. “Però ningú no està aplicant sancions i els desnonaments no s’aturen”, tal com han denunciat avui des de la PAH en una acció conjunta amb el col·lectiu Enmedio per denunciar que CaixaBank no ofereixi solucions de lloguer social.

Acció de la PAH i del Col·lectiu Enmedio per denunciar Caixabank | PAH

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*