Crides al diàleg i al lliure exercici de la democràcia, les darreres paraules dels acusats al Judici del Procés

Els 12 acusats arran del Judici contra el Procés han comptat amb un màxim de 15 minuts per a exposar les seves darreres paraules abans que el cas quedi vist per sentència. En la seva majoria han fet referència a la voluntat democràtica darrera la celebració d'un referèndum i en la no existència de violència

Ter García | Sandra Vicente
 
 

Oriol Junqueras: “Hem de tornar a portar la qüestió al terreny de la política”

“La sala em dóna ara la paraula per segona i última vegada en el judici, i si alguna cosa que haig d’agrair és haver-me donat veu”, ha començat Junqueras, recitant un poema italià que va aprendre en el liceu en el qual estudiava de jove. “Jo sóc pare de família i professor, i la meva vocació política, tardana, ha nascut de l’afany de servei i de voler construir un món millor”, continua Junqueras. “Sóc aquells que creuen que votar no pot ser delicte. L’exercici dels drets fonamentals mai pot ser un delicte”, continua.

El exvicepresidente del Govern ha assenyalat que “qualsevol polític, com qualsevol persona, comet errors, però sempre he evitat la mala política d’evitar arribar acords”. “Crec que el millor per a tots, per a Catalunya, Espanya, Europa, és retornar la qüestió al terreny de la política del qual mai hauria d’haver sortit. Mentrestant el meu treball serà promoure la democràcia, la convivència i el bé comú”, conclou.

Raül Romeva: “Avui som nosaltres, però demà pot ser qualsevol”

“Vull fer meves les reflexions dels meus advocats i companys. Reitero les expectatives, després d’un judici llarg, que el tribunal pugui examinar els fets exposats sense atendre exageracions i tergiversacions que s’han produït per part de les acusacions”, ha iniciat Raül Romeva.

Seguint la línea del seus companys i defenses, ha assegurat que s’ha buscat “escarmentar i castigar una ideologia. No per repetir una mentida es converteix en veritat”, ha alertat i s’ha concentrat en el que assegura ha estat una “tergiversació del concepte odi. No han pogut aportar ni una sola prova que demostri tal odi per part dels qui estem aquí asseguts”.

Ha fet referència a la manca de voluntat d’escoltar els catalans; “si ho fessin comprovarien que no és l’odi el que mou a aquestes persones. L’odi mai ha construït res, mai ha solucionat res i només engendra més odi. Aquesta és una causa que ens afecta a tots els que volem construir un món més respectuós davant les diversitats”. Acte seguit a fet una crida a tots els demòcrates a poder “construir junts una realitat en la que ja no hi hagi judicis polítics. Perquè avui som nosaltres, però demà pot ser qualsevol”.

Així, ha insistit que, a falta d’una solució dialogada, “el fonamental continua essent un referèndum, inclús si és il·legal”. I ha recordat que “l’exercici del dret d’autodeterminació s’ha de fer sense violència. I no és la força el que farà que qui vol un república canviï d’idea”. Els qui haurien d’haver comprés això, diu en referència al Govern espanyol, “no ho van fer i van traspassar a vostès [els magistrats] la responsabilitat i ara han de decidir. Els demano que siguin conscients que en aquesta banqueta no estem assegudes 12 persones, sinó més de dos milions concernides amb el que passa aquí, i que esperen que aquesta decisió sigui valenta”.

Joaquim Forn: “Segueixo fidel als meus ideals polítics”

Joaquim Forn ha subscrit tot l’exposat pels seus defenses i ha mostrat paraules d’agraïment per a les famílias i persones que li han acompanyat durant aquests gairebé 600 dies de captivitat.

“Sempre he fet política motivat per canviar les coses, sota un compromís ètic i social. Vull deixar clars uns principis dels quals mai m’he desviat”, ha dit Forn, abans de negar “rotundament” que els seus actes tinguessin com a objectiu “atacar l’ordre constitucional: estem aquí per un fracàs de la política”. Forn ha assegurat que la motivació del Govern a l’hora de realitzar el referèndum era “buscar una altra manera d’interpretar la legalitat i donar-li sortida a les nostres aspiracions”.

Dit això, ha afirmat que des del Govern “hi ha hagut moltíssims intents de pacte, abans i després del referèndum, però mai vam veure materialitzat aquest diàleg”. Forn ha assegurat que el 1-O no va ser cap conspiració: “no votem contra ningú, va ser una manifestació del dret a decidir. El 1-O va ser el dia més feliç de la vida de molts catalans, que van poder exercir els seus drets malgrat les traves que ens van posar”.

Davant aquest tipus de fets, Forn ha assegurat que una força política “ha d’escoltar al poble. No es pot judicialitzar un conflicte polític, i més si mai es van fomentar actes de violència”. El pacifisme, diu Forn, no és “una opció estratègica, sinó una convicció arrelada en la societat catalana”.

Sobre el paper dels Mossos d’Esquadra, Forn (Com a exconseller d’Interior) ha assegurat que “sempre va complir amb els ordenaments judicials i les meves decisions sempre van ser de suport al compromís polític del Govern”.

Finalitzant, Forn ha posat en dubte que “no es persegueixin idees polítiques” i ha recordat els motius pels quals se li va negar la llibertat provisional: “em van dir que mantenia les meves idees polítiques en un context en què no hi havia certesa que no volgués realitzar la independència de Catalunya. Avui torno a sol·licitar la llibertat afirmant que, efectivament, segueixo fidel als meus ideals, fet que no és delitp”.

“Continuo creient i lluitant per la democràcia i la lliure determinació de Catalunya, així com el vot com a única via de resolució d’un conflicte polític. Només des del diàleg serem capaços de resoldre això”.

Josep Rull: “Un estat de dret fort no necessita aquests instruments per defensar-se de no sabem quines amenaces”

Josep Rull ha començant donant les gràcies a totes les defenses, a qui ha dedicat unes paraules emocionat: “ens han obsequiat amb un bàlsam d’humanitat i sensibilitat”. També s’ha dirigit, en català, al seu germà, fills i a la seva mare, “que sofreix molt i no entén quins nassos està passant”. També ha recordat al poble català: “Quin honor servir a aquesta gent que és capaç d’aixecar-se cada dia somiant un horitzó millor!”.

Rull s’ha plantejat diverses preguntes que, segons ell, es destil·len d’aquest judici: “És sobre idees o sobre fets? Com afronta la política un problema polític? Quina és la reacció d’un estat de dret davant un repte com el que planteja la societat catalana? Les respostes no són bones”, ha sentenciat. “L’estat té una certa tendència a excepcionar el sistema de drets i llibertats”.

“Em poden empresonar 16 anys per signar un full de ruta, per reunir-me o per avalar les decisions del meu equip de no autoritzar l’atraqui d’un vaixell en el Port de Palamós”, en referència al vaixell que transportava a agents de la Policia. Les raons d’aquestes acusacions, ha dit, “apunten al dret a la llibertat ideològica, d’expressió i de reunió. Elements bàsics que em poden privar de 16 anys de llibertat”.

“Crec, i tant de bo m’equivoqui, que no em jutgen només per aquests fets, sinó per no haver renunciat a la meva activitat política. Un estat de dret fort no necessita d’aquests instruments per a protegir-se de no sé quines amenaces”. Rull ha recordat que la Constitució de 1978 va ser avalada per un 91% dels catalans: “què ha passat perquè recentment la majoria de catalans es decanti ara per opcions independentistes?” s’ha preguntat.

“No vam tenir por de la dictadura, tindrem por de la democràcia?” ha dit Rull, citant a un conciutadà seu de la ciutat de Terrassa. “Tenen l’oportunitat de decidir quins són els límits dels drets civils”, ha dit, dirigint-se als magistrats. “En una Europa amenaçada per l’extrema dreta, la democràcia es defensa amb democràcia”.

I ha acabat amb unes al seu cercle més pròxim: “han decidit que no pugui veure créixer als meus fills, però sigui com sigui la sentència, no podran impedir que els deixi una cosa extremadament valuosa: la dignitat d’haver defensat idees nobles i legítimes. La lluita democràtica, apassionada i tenaç perquè puguin viure en un país lliure, en una república catalana en la qual sigui impossible que algú pugui acabar en la presó per defensar els seus ideals. Després de nosaltres vindran més. No hi ha presons per a tancar l’anhel de llibertat d’un poble”.

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, ha dit en català, citant al poeta Salvador Espriu.

Carme Forcadell: “Espero que se juzguen hechos, no falsas realidades”

“Després de 447 dies de presó injusta i 4 mesos de judici, en què hem vist totes les proves, resulta incomprensible que jo estigui sent jutjada per rebel·lió i els meus companys de la Mesa del Parlament només per desobediència”. Així ha començat el seu al·legat final Carme Forcadell, que ha reiterat que el seu paper, decisions i importància “ha estat exactament igual que al de qualsevol membre de la taula”.

Així, s’ha sumat a les conclusions de la seva advocada a afirmar que està sent jutjada per “la meva trajectòria política, per ser qui sóc, no pels meus actes. Prova d’això són els descarats intents de canviar la realitat per a sostenir les acusacions contra mi”.

“És cert que com a presidenta del Parlament, he defensat que la paraula ha de ser lliure, perquè no podem convertir el Parlament en un òrgan censor que decideixi de què es pot parlar i de què no”, ha afirmat Forcadell, que ha acabat demanant als magistrats que “jutgin fets comprovats i no falses realitats”.

Jordi Cuixart: “el problema no es la desobediència, sinó l’obediència civil que permet que ens jutgi l’extrema dreta”

“No faig ús d’aquesta paraula per a defensar-me ni intentar una reducció de pena, sinó per a reafirmar-me en l’exercici dels meus drets fonamentals”, ha començat Jordi Cuixart, qui ha reiterat que no es penedeix de res del fet, “tornaria a fer-ho. Mai he eludit la justícia, perquè és la forma d’actuar de qui ho fa conforme a la seva consciència”.

Dit això, assegura no renunciar a la seva condició de pres polític: “és un altaveu inigualable per a denunciar la vulneració dels drets civils i la falta de democràcia que sofrim tots els ciutadans de l’estat espanyol: aquest és un judici a la democràcia”, ha sentenciat. I ha continuat dirigint-se als votants del 1-O: “van sortir al carrer amb un compromís i determinació pacífica que s’ha de posar en valor, perquè no és facil estar determinat ni ser pacífic quan estan pegant a la gent”.

Així, ha afirmat haver cridat a la mobilització permanent. “Què diré? Ho vaig fer i tinc l’obligació de tornar a fer-ho: catalans, catalans, cap a la mobilització permanent, pacífica i que no defalleixi”, ha reiterat, en català. “Tenim l’obligació de protestar contra tots els poders de l’estat, perquè és el motor d’avanç de qualsevol societat”.

“Es parla de desobediència civil, però davant el dilema d’acatar al Constitucional o exercir drets fonamentals, els vam exercir. No acatem a tot l’ordenament jurídic, sinó només al que consideràvem injust”. El problema, diu Cuixart, “no és la desobediència sinó l’obediència civil”. Així, com a fruit d’aquesta obediència, el president d’Òmnium ha parlat del canvi climàtic, els refugiats morts a les fronteres, els rescats i els desnonaments i l’exclusió social. “I el problema és la desobediència?”.

Aquesta obediència és la causant, diu Cuixart, que “els demòcrates estem sent acusats per l’extrema dreta de connivència amb un govern del PSOE”. Davant el que assegura que és un judici polític, reclama que “ningú aconsegueixi mai que ens enfrontin entre pobles. Jo em nego a deshumanitzar la meva vida, a renunciar a ser feliç. La decisió d’aquest tribunal no canviarà la meva prioritat, que no és sortir de la presó, sinó continuar lluitant”.

Santi Vila: “He actuat fidel a les meves conviccions i respectant la Constitució”

Ha començat el seu al·legat preguntant, de manera al·legòrica, “com hem pogut arribar a aquest punt, a aquest despropòsit, i com podem redreçar-lo?”. Ha continuat afirmant que, igual alguna vegada li han posat una multa per velocitat, o per no tirar les escombraries a les hores adequades, ara es troba amb una petició de 17 anys de presó. “Crec haver actuat fidel a les meves conviccions i respectant la legalitat, i la Constitució de 1978”.

“No va ser una ingenuïtat pensar que finalment el diàleg i l’acord entre el Govern d’Espanya i Catalunya seria possible”, ha continuat, i ha puntualitzat que aquest acord va estar a punt de ser possible, i ell i els seus companys ho van intentar, per a “evitar el col·lapse i crisi institucional que vam patir l’octubre”.

Assegura que aquest diàleg no ha estat possible perquè “no s’han donat les condicions de confiança necessàries en una democràcia madura”. Vila afirma que en cap cas va dimitir perquè pensés que els seus companys de govern estiguessin disposats a cometre una il·legalitat, sinó perquè pensava que cap actuació viable. Ha presentat dues al·legacions finals. “Per a entendre el Procés cal veure’l com un mosaic”, ha apuntat. “Què hauria succeït si haguéssim convocat eleccions?”.

Vila, d’altra banda, ha dit que “sempre ha combatut la llegenda negra” que Espanya no sigui un Estat de dret. “Res de fatalitats, però en la nostra història massa reculades”, ha finalitzat citant a Gil de Biedma i demanant al tribunal que no agreugin el problema.

Dolors Bassa: “Desobediència hagués estat presentar-nos amb un programa i haver-lo incomplert”

“A vegades m’he indignat, a vegades m’he escandalitzat i a vegades m’he entristit, la majoria de vegades entristit”, ha començat Bassa sobre com ha viscut aquest judici. “No sé si estem en un judici polític o no, però el que sí que puc afirmar és que davant l’exposició d’aquests arguments de la fiscalia estem davant un judici en el qual hi ha un gran rerefons polític”, continua. Assenyala el seu pas pel sindicalisme. “Mantinc aquestes idees i conviccions més enllà que abans d’entrar en la presó vaig deixar la meva acta de diputada i no tinc cap representació política institucional”.

Ha assenyalat tres idees. Primer, nega els fets que se li han imputat. “Sóc innocent, i ho vull dir amb veu alta i clara”, afirma. Segon, que durant els 22 mesos de càrrec de consellera que ha ocupat, “ho he fet honestament, per al 100% de la ciutadania, però sense ‘desobeir’ la demanda del 80% de la població que demanava votar. Desobediència hauria estat presentar-nos amb un programa i no complir-lo”.

“Sempre he rebutjat la violència i mai l’he promogut”, ha continuat. “Aspiro a una sentència absolutòria i al mateix temps demano la meva llibertat per a esperar la sentència a casa”, assenyala l’exconsellera. “ Tots sabem que la història no està en els llibres, que l’escriuen els vencedors. Jo no voldria per res del món que la meva néta hagi d’escoltar una història horrorosa. Els demano que pensin en això i reflexionin que la seva sentència no serà sol la meva llibertat, sinó la llibertat en majúscula de moltes generacions”, ha conclòs.

Jordi Sànchez: “A Catalunya hem transformat el dolor en solidaritat”

“Fa 2.500 anys Sòcrates va dir que és millor sofrir una injustícia que cometre-la”, ha començat Sànchez. “Durant aquestes llargues setmanes que hem estat a la sala hem sentit reiteradament parlar i vanalizar la violència”, ha considerat Sànchez, que sempre ha considerat que “no hi ha idees o principis que hagin de ser silenciats per por d’un poder que amenaça els drets i llibertats. La noviolència és la millor expressió, la noviolència no és indiferència, no és quedar-se amagat davant el temor i l’amenaça d’un estat repressiu. Noviolència és assumir les conseqüències com ho va fer Sòcrates”, ha dit Sànchez en referència a l’ d’Octubre.

“Em considero víctima d’una injustícia, d’un dolor que han causat els poders de l’Estat. Per a molts aquest judici ha estat llarg: els convido a pensar com ha de ser de llarg dos anys tancat en una presó. I a Catalunya aquest dolor ha estat socialitzat. Avui em sento orgullós de formar part d’una societat que ha superat el dolor amb cohesió i afirmo, en la meva versió universitària, acadèmica, que a Catalunya avui hi ha millor capital social que fa uns anys, més confiança interpersonal, i vull que també el valorem i donem valor a aquesta realitat associativa, cultura cívica, malgrat aquest dolor que vivim generat a l’octubre de 2017”.

“La presó m’ha ensenyat moltes coses i una d’elles no ahaver-me adonat de l’ús i abús de la presó preventiva, un abús que és utilitzat sovint per part del Ministeri Fiscal, perquè hi ha presos que estan en privació de llibertat que de la nit al dia se’ls ofereix una rebaixa de penes a canvi de declarar-se culpables quan potser no ho són”, ha denunciat.

Tornant a l’arrel del judici, Sànchez ha dit que “fonamentalment en aquest judici hem parlat de política i drets fonamentals, i és injust per a aquest tribunal que hagi de resoldre un problema d’arrel política. No tenen la solució a aquest problema, però tenen una responsabilitat que és no agreujar la crisi política”.

I respecte 1 d’Octubre ha dit que “va ser una gran jornada de protesta política. Un acte de dignitat, i vostès hauran de jutjar fins a quin punt legítim”. “Cal ser molt conscients que el debat avui no és només sobre autodeterminació, el problema també és de drets i llibertats. Acabo amb una afirmació d’optimisme: a la presó es coneixen moltes normes, lleis no escrites, i una me la va ensenyar una persona amb la qual vaig compartir presó. No hi ha cap porta que sempre es resisteixi. Estic convençut que a Catalunya s’aconseguirà obrir una porta democràtica amb una urna, perquè l’urna mai pot ser una amenaça, mai l’instrument d’un cop d’estat”.

Meritxell Borràs: “Vindran altres després de nosaltres i l’anhel de Catalunya continuarà”

“No sé si he trobat les paraules adequades, però són les millors”, ha dit Meritxell Borrás, abans de citar al seu pare i realitzar un breu passeig històric pel passat recent de Catalunya, i el naixement del catalanisme polític.

“Catalunya és una nació sense estat que reivindica el seu dret a existir, però totes han estat destruïdes per dictadures”, ha recordat. “Hem treballat per la defensa del nostre país, per deixar-lo millor que com el vaig trobar”, ha definit Borràs el seu mandat públic.

Reivindica que Catalunya vol ser “escoltada, sense imposar res a ningú”. I d’aquí, diu, la voluntat d’un referèndum pactat, en el qual “tots teníem clar que no hi hauria despesa pública i en el qual no exposaríem a ningú”.

Ha assegurat que no tornarà a la política activa, però ha afirmat que “vindran uns altres i que l’anhel del poble de Catalunya de definir el seu futur, continuarà”.

Jordi Turull: “La voluntat de Catalunya de decidir no es pot castigar, no som ovelles”

“En primer lloc voldria fer meves cadascuna de les paraules del meu advocat i fer ús d’aquest al·legat final davant vostès des del respecte i l’absoluta i total discrepància cap a les acusacions”, ha començat Turull. L’exconseller de Presidència ha afirmat que “discrepància i respecte perquè és el que sempre ha configurat la meva activitat política. Entenc que una part de l’origen de les acusacions cap a nosaltres és que confonen discrepància i protesta amb falta de respecte, amb atac, i això només existeix en mentalitats poc segures de si mateixes o autoritàries”.

També ha assenyalat que s’ha intentat “escapçar l’independentisme a costa del que sigui, encara que sigui a costa d’interpretar les normes de joc de forma diferent per a uns i per a uns altres”. “Sentir en boca de la Fiscalia que convocar un referèndum és i serà delicte encara que s’hagi despenalitzat dóna pànic, el principi de legalitat ha passat a millor vida. Tot això revestit amb una falta de rigor sobre fets, dates, persones o llocs que fa enrojolar”, subratlla.

“Hem sentit intervencions en aquesta sala sobre urnes, declaracions, protestes, cartells en fanals que la gent de la meva generació pensàvem que només coneixeríem pels llibres i per la història. En aquest judici també està en joc l’amplitud que donem als drets fonamentals nostres i dels nostres fills. Si fem cas a la Fiscalia retrocediríem a temps inaudits”, continua. “La voluntat del poble de Catalunya a decidir el seu futur polític no es pot castigar. Sempre hem apostat pel diàleg per a arribar a un acord, i l’Executiu sempre ens va oferir el silenci o el menyspreu. Així i tot hem insistit a solucionar-ho a través d’una taula de diàleg i ens han assegut a nosaltres en el banc dels acusats”.

Turull ha fet referència a la societat catalana, “una societat adulta, té criteri propi, massa crítica. No són ovelles. I la violència mai ha format part del seu codi de conducta. i qualsevol acte, per aïllat que sigui, no només violent sinó incívic, ha tingut el nostre retret. Però que del minúscul es vulgui fer el general és un insult a la societat catalana”.

Després ha fet referència a la jornada de l’1 d’octubre. “Molts testimonis ho han dit, jo estava, les acusacions no. L’1 d’octubre va ser viscut amb il·lusió, amb emoció, amb sentit de comunitat, de participar en una cosa gran que s’havia perseguit de forma cívica i pacífica. Aquest dia cada ciutadà tenia una oportunitat, de manera lliure i individual, de deixar clara la seva posició, posant una creu en un sí, en un no o deixant-la en blanc. No hi havia torbes, ni tan sols gent, hi havia persones, ciutadans exercint de ciutadans. Això va ser l’1 d’octubre en més del 98% dels centres de votació. Jo puc parlar de milers i milers d’ulls brillants per l’emoció de participar. No va haver-hi muralles, va haver-hi muntanyes de dignitat democràtica, no un relat que em sembla delirant del que va passar l’1 d’octubre”.

Carles Mundó: “Mai no és tard per a les solucions”

“Que aquest problema s’hagi convertit en un assumpte penal, és un problema polític”, ha dit Carles Mundó en la darrera i més breu intervenció. “En res ajuda a la justícia”, ha dit. “Crec en la política i en la justícia, perquè són indispensables per a la democràcia. Enrocar els temes i portar-los a un carreró sense sortida és sempre un problema”.

“Crec que mai és tard per a les solucions”, ha assegurat i ha acabat la seva intervenció amb un agraïment per a les persones que “ens estrenyen el seu afecte. Les meves últimes paraules en aquest judici són per a expressar el desig de llibertat per als companys que segueixen en la presó”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*