MINI CRÒNIQUES CATALANES

Cridem Marie Kondo

És una qüestió de prioritats. No es pot voler tot, ens diu. No podem tenir l'Autonomia en un calaix i la República en un altre, tradueixo jo

Andreu Claret
 
 
 
Marie Kondo, la gurú de l'ordre | Web Summit 2015

Marie Kondo, la gurú de l'ordre | Web Summit 2015

Dubtava jo sobre què escriure fins que vaig veure un vídeo de Marie Kondo. (Una japonesa que ens explica com organitzar la casa. Ha venut 30 milions de llibres i la seva sèrie arrasa a Netflix). Doncs això, necessitem que Kondo vingui a Catalunya i ens aconselli sobre com ‘endreçar el país’. Com posar ordre.

Veient-la fer miracles amb famílies que malviuen en un desordre kafkià, m’he convençut que ens vindria bé. A tots. Perquè després d’una dècada de descontrol, tenim el piset fet una calamitat. Així no es pot seguir. Si l’observen, veuran que és resolta a l’hora de decidir què sobra i què és imprescindible.

No té miraments. No es pot voler tot, ens diu. No podem tenir l’Autonomia en un calaix i la República en un altre, tradueixo jo. No hi ha espai per a les dues coses. Cal tenir el valor de llençar (millor donar-ho a algú) aquell vestit que ocupa un lloc en el racó de la nostàlgia però que fa deu anys que està al penjador. En el moment de fer-ho patirem, però després viurem millor. I aquells amb qui compartim l’habitatge i/o la vida, també.

La paraula màgica de Marie Kondo és prioritat. Quines són les nostres prioritats? Aquelles que interessen al 80% dels catalans (sense trampes, com les de Torra). La primera: els presos del Procés. Estic segur que ella els trauria de les presons i els posaria a casa seva.

La segona: els polítics que ens han portat fins aquí. Els venedors de fum i els genets de l’apocalipsi. En una Catalunya reordenada per aquesta dona, anirien tots al contenidor. I així, una cosa darrere l’altra. Seguint la norma de quedar-nos amb el que procura plaer a una àmplia majoria. No és tan difícil.

Davant del dubte, preguntem-nos si amb els pressupostos de Sánchez viuríem millor. Si seríem més feliços o més desgraciats. És fàcil. Vegin la sèrie de Marie Kondo. (Només s’equivoca quan diu que n’hi ha prou amb tenir 30 llibres a casa. Abans, desprengui’s d’alguns artefactes digitals. Viuran millor).

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*