Creix la discriminació racial a Catalunya i gairebé la meitat dels casos no es denuncien

Després de cinc anys consecutius, les agressions i abusos perpetrats per cossos de seguretat pública han deixat de ser la principal causa de situacions de racisme en Catalunya, segons l'últim informe de l'organització SOS Racisme

Narcisa Rendon
 
 
 
Miembros de `SOS Racismo Cataluña´ durante la presentación del último infome sobre racismo en la Región

Miembros de `SOS Racismo Cataluña´ durante la presentación del último infome sobre racismo en la Región

Els discursos de separació social, representats en l’anomenat ‘nacionalisme extrem’ fomentats per grups polítics inevitablement mediatitzats, repercuteixen en la convivència dels barris, ciutats, institucions, quan a ells accedeix població ètnicament diferent. Així ho va denunciar l’organització SOS Racisme Catalunya en la seva declaració per la premsa sobre els resultats de l’informe “(In)visibles. L’estat del racisme a Catalunya 2018”. I dóna noms als portaveus d’aquests discursos: el partit Vox a Espanya, o Donald Trump, el president nord-americà; lideratges que estarien generant que les denúncies per discurs d’odi vagin en augment, segons Karlos Castell, membre de l’organització.

Els discursos d’odi es transformen en discriminació, representats en diferents situacions de racisme

El 2018, l’organització va atendre 151 nous casos identificats com racisme. Però no en tots es va interposar una denúncia. Només 72 afectats ho van fer. D’aquesta xifra, es va determinar que el 47% eren delictes d’odi, i el 53% eren discriminació racista. A això es van sumar 175 expedients de casos d’anys anteriors, que judicialment segueixen oberts.

L’informe reflecteix que la majoria de situacions de racisme identificats per l’entitat en l’últim any -un 36% -, corresponen a agressions i discriminació entre particulars. Aquest fenomen es demostra a contexts on passa violència per omissió, verbal, psicològica i / o física, per diferències racials en espais compartits. El 2013, en canvi, la primera causa de les situacions de racisme eren les agressions i abusos per part de membres de seguretat pública -40% dels casos-. Ja en 2018 van representar menys: un 13%.

Les autoritats penals exigeixen proves que no sempre es poden demostrar materialment, de manera que gran part dels casos denunciats són arxivats. Alba Cuevas, presidenta de SOS Racisme, explica a més que durant el tractament de l’acusació, es demana als denunciants omplir formularis-processos burocràtics- que no poden reflectir el perjudici de la víctima. Ella afirma que el realment necessari seria analitzar cada cas amb profunditat, per mitjà d’entrevistes, per exemple.

Però la realitat genera desconfiança cap a les institucions i evita que noves víctimes decideixin denunciar quan són discriminades. De fet, dels 55 casos d’agressions i discriminació entre particulars que van arribar a SOS Racisme el 2018, el 44% no van ser exposats a les autoritats pertinents. “La gent no creu en les institucions de justícia, ni en els serveis per a solucionar conflictes”, va sostenir Karlos durant la seva intervenció.

Un altre dels escenaris on es van detectar perjudicis per racisme, és el dels serveis privats- un 15% dels casos identificats. Prevalen en ells contexts com l’immobiliari, en els quals les persones es reserven el dret d’admetre estrangers que acaben no accedint a un habitatge o pis.

La discriminació en l’accés als drets socials, i la discriminació laboral, també formen part d’aquest informe. Junts, representen el 20% del total de situacions de racisme a Catalunya descobertes per SOS Racisme. Per la seva banda, els discursos d’odi van aparèixer tot just en 2017, quan el percentatge representava un 9%. En 2018, va significar un 8%.

Cheikh Drame, qui també va participar en l’explicació de l’informe i forma part de l’entitat, va fer èmfasi en la necessitat que les autoritats desenvolupin programes de sensibilització per evitar conflictes. Si bé hi ha lleis que dirigeixen les polítiques al respecte, el que faltaria, al seu criteri, és més treball didàctic segmentat als barris.

Mentrestant, SOS Racisme continua treballant diàriament i recaptant testimonis dels que han patit vulneracions. Els casos que arriben fins al servei d’atenció i denúncia són tractats cada setmana per un equip format per psicòlegs, activistes, advocats, que avaluen les situacions. En determinar que es tracta de situacions de racisme, l’organització busca mediar el conflicte fins al punt de contactar-se amb qui va exercir l’acte racista. En escenaris laborals, se sol·licita als caps una sanció en el laboral, mentre que la majoria dels casos són destinats a l’Oficina de la No Discriminació de Barcelona (OND), la qual té facultat sancionadora.

SOS Racisme Catalunya existeix des de 2009 amb personal de diferents nacionalitats. L’informe d’aquest dijous, és el seu desè lliurament anual sobre la problemàtica en territori català.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*