Creix el malestar entre els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio per un acord que n’eternitza el control polític

Els comitès professionals de la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya preparen manifestos per criticar el que consideren repartiment de cadires partidista

Tomeu Ferrer
 
 
 
La presidenta del comitè d’empresa de TV3, Roser Mercader,en una compareixença per reclamar la llibertat d’un treballador processat | Tomeu Ferrer

La presidenta del comitè d’empresa de TV3, Roser Mercader,en una compareixença per reclamar la llibertat d’un treballador processat | Tomeu Ferrer

L’acord filtrat dimecres, 5 de desembre, just a l’inici del llarg pont de la Puríssima, per la renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han causat una gran insatisfacció entre els treballadors de les principals empreses de l’ens. Consideren que s’ha perdut una ocasió per desfer la influència política en l’organisme i que s’ha repetit el repartiment de càrrecs entre diversos partits, cosa que perjudica la llibertat informativa i lesiona la necessària independència que han de tenir els mitjans públics, segons recull el Sindicat de Periodistes de Catalunya. En el mateix sentit s’ha pronunciat CCOO de TV3. I més corporativament el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha considerat l’entesa com una “burla democràtica”.

El pacte filtrat implica un acord entre Junts x Catalunya-PDcat, ERC, Ciutadans i PSC. Així es compleix un dels requisits llargament demanats per l’opinió pública: que el màxim òrgan de Govern sigui escollit per almenys 2 terços dels parlamentaris. Aquesta composició ha sobtat molts observadors perquè no s’esperava un acord entre forces polítiques amb posicions, a priori tan diferents.

Precisament el Parlament havia estat el lloc on s’havien substanciat diverses mocions i resolucions que implicaven, renovar: amb àmplies majories els consellers amb el mandat caducat.

La proposta del CAC, bandejada

D’entrada podria semblar que el pacte compleix amb alguns dels requisits: representa una àmplia majoria dels parlamentaris. Però no recull una altra posició reclamada pels comitès d’empresa de les societats que formen la corporació i que en les converses els partits de la majoria governamental acceptaven: que els directius que s’escollissin fossin professionals independents de vàlua reconeguda. Els noms que s’han fet arribar a l’opinió pública no encaixen amb perfils independents, segons explica un portaveu del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). Els noms són Miquel Calzada i Sílvia Cóppulo, que formarien part de la proposta de PDcat. Saül Gordillo, actual director de Catalunya Ràdio i  Rosa Romà, actual degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques formarien part de la quota d’ERC, mentre que per Ciutadans s’escolliria Eladio Jareño. Finalment en representació del PSC el nom pactat és el del gestor cultural, Xavier Marcé.

Un cop coneguts els noms, entre les organitzacions que representen els treballadors i professionals dels mitjans públics, la reacció ha estat de decepció. Consideren que l’acord perpetua la política de control governamental i contradiu el contingut de desenes de reunions mantingudes amb els grups polítics per intentar professionalitzar aquests mitjans.

Segons ha pogut saber aquesta publicació, de les converses n’havia sorgit un consens. Aquest implicava que la direcció de la CCMA havia de ser escollida almenys per tres grups presents al Parlament, cosa que efectivament passaria si es confirma l’acord filtrat. També haurien de tenir el vot favorable de dos terços del Parlament, cosa que amb el pacte PDcat, ERC, Ciudadans i PSC, també es donaria. Sigui com sigui, els grups del govern tindrien 4 de les sis cadires de l’ens que governarà els mitjans públics, per dues l’oposició.

El que no ha sortit a la llum i que segons les fonts consultades formava part del moll de l’os del pacte llargament negociat i que havia de formar part de la renovació legal de la direcció de la CCMA és el fet que els candidats a dirigir l’ens havien de ser professionals amb una reconeguda trajectòria, no representant directament cap grup polític. Per això qui havia de fer la proposta al Parlament havia de ser el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquestes dues condicions s’obvien en la transacció que sembla tancada. És més, als passadissos ja es parla que Gordillo serà el nou president de la Corporació, sense que els que l’hagin d’escollir hagin estat nomenats.

El Sindicat de Periodistes

Des de CCOO sindicat majoritari a TV3, s’afirma que: “s’han confirmat també els pactes dels partits del govern pels càrrecs de la presidència del Consell, de la Televisió i la Ràdio i els informatius de cada mitjà. Del que han publicat els mitjans es dedueix que el trossejament pactat compta amb el vistiplau dels partits que obtenen lloc al Consell. Encara no queda clar a qui s’atorgarà la direcció de TV3 ni si es mantindrà Vicent Sanchis. Tampoc se sap el destí de l’actual cap d’Informatius de TV3”.

La desconfiança cap als nous directius del consell de govern de la CCMA és gran, segons SPC. Es considera Miquel Calzada, com un “ideòleg” de l’actual PDcat i a Sílvia Còopulo, se la veu propera a l’antiga CiU. També es vincula Gordillo a ERC, i de Rosa Romà, es destaca que és l’esposa de Miquel Martín Gamissans, que havia estat secretari de comunicació del Govern a proposta d’ERC.

Segons sembla, l’acord inicialment només abastava PDcat, ERC i Ciutadans. No obstant això, aquest darrer partit, que darrerament s’ha mostrat molt dur amb els mitjans públics catalans, hauria cedit un lloc a la taula de direcció al PSC. La personalitat d’Eladio Jareño, que havia estat director de TVE i abans havia estat cap de premsa de l’exlíder del PPC Alícia Sánchez-Camacho, tampoc es considera un exemple d’independència professional, ans al contrari se’l vincula amb l’aparell periodístic del PP, que, sorprenentment ha fet un gir cap a Ciutadans. Pel que fa al representant socialista, Xavier Marcè, és un gestor cultural vinculat amb el teatre que no fa massa s’havia manifestat partidari d’aplicar un nou ERO a TV3. Els membres del consell de direcció de la CCMA tenen uns ingressos estimats de 120.000 euros a l’any.

Els comitès professionals de Catalunya Ràdio i TV3 podrien emetre en breus hores sengles comunicats criticant el manteniment del biaix progovernamental dels mitjans públics. Al seu torn, el comitè d’empresa, que fa molt poc s’ha escollit, podria fer una declaració semblant, segons Roser Mercader, cap de llista de CCOO i presidenta en funcions de l’organisme que representa els treballadors de televisió de Catalunya.

L’embolic al voltant del procés d’elecció dels nous responsables de la CCMA ha agafat TV3 enmig d’un procés de renovació de la seva representació sindical, cosa que pot afectar la resposta que es doni. Això es debatrà dimarts, junt amb la posició a prendre respecte a la vaga de treballadors de la funció pública catalana. Als empleats de TV3 els van treure les pagues dels anys 2013 i 2014, si bé han aconseguit la reversió d’una retallada del 5% que els va ser aplicada. Per això hi ha diverses possibilitats, des de l’adhesió a la vaga de 24 hores del 12 de desembre a fer una concentració de suport a la protesta. En tot cas l’assemblea n’ha de dir la darrera paraula.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*