Combatem el racisme: 10 reportatges per a un 2019 sense discriminacions

Des de la instrumentalització del col·lectiu de manters per part dels mitjans de comunicació fins a les dificultats en la renovació de papers o reunificació familiar, passant per qüestionar-nos si Catalunya és més islamòfoba després dels atemptats. Recuperem els reportatges i opinions més llegits del 2018 per reflexionar sobre el racisme a casa nostra

Redacció
 
 
 
Manifestación contra el racismo en Barcelona / ROBERT BONET

Manifestación contra el racismo en Barcelona / ROBERT BONET

En un context en el que estem vivint un auge de l’extrema dreta, tant a nivell europeu, com a administracions més properes a la nostra, és moment de reflexionar sobre les migracions i sobre el racisme imperant que hi ha tant a la societat com a les administracions o a diverses institucions. Aquest any hem vist com Espanya, amb el nou govern de Pedro Sánchez, obria les costes a diversos vaixells amb persones migrades a bord; també s’ha posat fi a l’exclusió sanitària que va imposar el PP.

Però també vam ser testimonis de com, una vegada més, els manters es convertien en ‘enemics públics’ a Barcelona, com un personatge negre era interpretat per un actor blanc al Teatre Lliure o com es tergiversava el primer aniversari dels atemptats a Barcelona per a instrumentalitzar-lo en favor de discursos racistes. Recuperem, doncs, les peces més llegides sobre migracions i racisme per a reflexionar-hi.

“Quan els europeus se’n van fora a treballar es diu fuga de cervells, però quan venim els africans a Europa ens diuen il·legals”

Sani Ladan (Camerun, 1995) és vicepresident de l’Associació Elín, una entitat que es dedica a l’acollida i acompanyament de persones immigrants. Ladan denuncia que les devolucions en calent de la frontera sud són una situació semblant a la viscuda pel vaixell Aquarius, on es va dir a les persones que no se les volia en sòl europeu i se les va intentar retornar al país d’on venien. Parlem amb ell en el marc del Tribunal Permanent dels Pobles

“No importa la veritat sinó la versió que deixi malament els manters”

Lamine Bathily, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, denuncia la instrumentalització del col·lectiu per part dels mitjans i els partits, després de l’enfrontament que hi va haver a Barcelona entre un dels membres del col·lectiu i dos turistes. Els manters han denunciat que l’agressió a un visitant a plaça Catalunya es va produir com a resposta a la provocació de dos compradors: “Porto deu anys aquí com manter i cada estiu és el mateix: la solució no és policial”, afegeix.

“A Barcelona no se li demana acabar amb el canvi climàtic però sí amb els manters, quan tots dos són problemes globals”

Julián Porras és doctorand en Sociologia per la Universitat de Barcelona. Ha acompanyat a manters i drapaires per concloure que les economies informals són un repte estructural. Un problema a Bogotà i a Barcelona, ​​que millora quan les institucions reconeixen com subjectes polítics els treballadors.

“Europa radicalitza els joves musulmans”

El raper i escriptor francès d’origen congolés Abd al Malik afirma que la seva història, que explica al seu art, podria ser la de qualsevol altre. Una història d’exclusió econòmica, política i social dels migrats, que alhora reivindica la identitat diversa de França i Europa

Sis mesos per a gestionar els papers tot i tenir-ho tot en regla: el drama de les cites prèvies d’Estrangeria a Barcelona

Migrants denuncien el col·lapse dels torns per a gestionar documents a Barcelona: fins a l’octubre per aconseguir una cita. La situació els aboca a un mercat informal de torns en locutoris i a cars advocats. Maira va haver de recórrer a tots dos serveis, tot i tenir una oferta de feina, garantia per als papers.

Lluitar contra el racisme des de la base: els manters expliquen la seva experiència als joves

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants organitza xerrades a escoles, instituts, caus i esplais per lluitar contra l’estigma i la criminalització dels migrants. L’acció, compartida amb l’Espai de l’Immigrant, forma part de l’activitat de la cooperativa que els venedors van posar en marxa el 2016.

“La prevenció de la radicalització frena el discurs d’odi i el gihadisme”

L’agost va fer un any de quan un grup de joves catalans arabomusulmans de Ripoll van ser captats en un procés de radicalització, convertint-se en terroristes gihadistes, assassinant 16 persones i ferint-ne més d’un centenar a Barcelona i a Cambrils. Entrevistem al professor, politòleg i sociòleg expert en radicalismes Xavier Torrens. “Tots els joves gihadistes de Ripoll van seguir el patró del procés de radicalització, no són persones malaltes mentals sinó nois normals, bona gent que, després d’un procés de radicalització, es fa fanàtica”.

“A les societats actuals es veu als migrants només amb un clixé, sense ganes d’entendre les causes”

Óscar Martínez, perseguit i amenaçat pel seu treball sobre la violència de les ‘maras’ i el crim organitzat a Amèrica Central, és actualment un dels periodistes d’investigació més importants d’Amèrica Llatina. Des que va viatjar al tren conegut com ‘La bèstia’ –d’Oaxaca a Veracruz (Mèxic)– s’ha convertit en un dels principals experts en migració centreamericana. Actualment treballa al diari salvadorenc ‘El Faro’

Separades per la mida d’una habitació: famílies que no poden reagrupar-se per la superfície d’un dormitori

Només el 2017 a Barcelona 276 famílies migrants no van poder reagrupar-se per la grandària d’una de les estances de casa seva. La Tancada de Migrants i el consistori d’Ada Colau demanen a la Generalitat que elimini el criteri. La secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania assegura que va flexibilitzar la norma a principis d’any.

És Catalunya més islamòfoba després dels atemptats?

Després dels atacs terroristes es va detectar un repunt de casos de rebuig a la comunitat musulmana però que es va reduir dràsticament al setembre. Catalunya és una de les comunitats autònomes on històricament s’han produït més incidents islamòfobs, però les dades mostren que no han augmentat, tot i ser més visibles i mediàtics.

OPINIONS

Discriminació racista: què passa, què falla i què està canviant?

Per Susan Kalunge. Encara estem molt lluny de tenir una societat lliure de racisme. Després de 25 anys d’atenció i acompanyament a víctimes de discriminacions, afirmem que encara falten eines per la prevenció, la denúncia i l’eradicació del racisme

Aixecant la manta

Per Ruben Wagensberg. Cal que tots aquests ‘activistes de la mobilitat’ entenguin que, criminalitzant i utilitzant persones que només són víctimes d’aquest món injust, les estem posant al centre del debat.

Una mort per la llei d’Estrangeria

Per Aziz Faye. Mame Mbaye va perdre la vida d’una parada cardíaca després d’una persecució policial. La seva mort podria haver-se evitat: no veure morir a més manters passa per acabar amb l’assetjament policial, el racisme institucional, la llei d’Estrangeria. I fer créixer la mobilització de tota la societat.

La crisi de refugiats del Triangle Nord d’Amèrica Central

Per Gaby Poblet. El nivell de violència és dels més alts del món, principalment a causa del fenomen de les maras, per això la població fuig terroritzada a altres països en busca de refugi i asil. La majoria de persones migrants i refugiades centreamericanes es dirigeixen a Mèxic i als Estats Units, però moltes venen a Catalunya i a altres llocs d’Espanya, ja que és un destí més segur i barat

12 d’octubre: res a celebrar

Per Flor Bizuela. Mentre que des de la mirada del colon avui es festeja l’inici d’un procés històric genocida, dominat per la mort, la despulla i la violència que s’actualitza constantment; des de la resistència anticolonial i antiracista s’assenyala com un dia de memòria, lluita i denúncia al sistema capitalista, racista i patriarcal. Sortim als carrers a cridar que el 12 d’octubre no tenim res a celebrar.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*